El Saló de Respecte de la Diputació de València acull durant el mes de setembre l'exposició itinerant de la Direcció General de Policia sobre els 75 anys del Document Nacional d'Identitat. ‘El DNI i els espanyols: 75 anys d'història comuna (1944-2019)’ pot visitar-se de dilluns a diumenge amb accés gratuït en la seu central de la corporació provincial, en Plaça Manises, de 10 a 14 i de 16 a 20 hores.
La mostra organitzada per la Prefectura Superior de Policia, amb la col·laboració de la Real Casa de la Moneda, la Universitat Complutense de Madrid i el suport de la Delegació del Govern, és un viatge en el temps des de l'origen del DNI en 1944 fins a l'actualitat, amb escales en els precedents que van anar gestant-lo des del segle XVIII, com el Cadastre d'Ensenada, els Censos de Floridablanca i Godoy, les cartes de seguretat identificatives de José Bonaparte i la dactiloscopia del professor Olóriz.
Gener de 1921, un jove de 14 anys demana per carta l'acreditació d'identitat per a treballar com a enllustrador a Orense; gener de 1928, un jove de 20 anys sol·licita la targeta d'identitat bilingüe en espanyol i àrab a la Regió Oriental de Melilla per a poder viatjar i exercir la professió de comerciant; setembre de 1936, donya Valera Blasco obté un salconduit del Govern Civil de Guipúzcoa per a desembarcar a França, on tenia previst fixar la seua residència. Per a moltes espanyoles i espanyols, acreditar la seua identitat era una necessitat i un problema que va ajudar a resoldre el DNI.
L'exposició que acull durant el mes de setembre la Diputació de València reflectix l'evolució del document des del punt de vista social, amb una gran quantitat de material recopilat dels fons de la Policia Nacional i la Fàbrica de Moneda i Timbre, al costat de les cessions de ciutadans que conserven documents de familiars que il·lustren les vivències de l'Espanya de la postguerra, la dictadura, la transició i la democràcia.
De la itinerància rural al DNI electrònic
El DNI va nàixer amb un decret de març de 1944 encara que, en temps de misèria, no va començar a implantar-se fins a set anys després. El primer Llibre de Registre del nou document data de 1951, amb Francisco Franco Bahamonde en el número 1, seguit de dona i filla, i la família Borbón a partir del 10, amb don Juan Carlos al capdavant. Esta peça històrica forma part de l'exposició al costat dels carnets falsos del Partit Comunista i els materials emprats per a la seua elaboració, el maletí de fusta que s'usava per a expedir els DNI’s pels pobles i la recreació d'una oficina d'expedició dels anys 50 i 60, entre altres curiositats.
La itinerància no sols forma part d'esta mostra que arriba a València en el seu recorregut per tot el país, també definix la història del DNI des dels seus orígens, amb els equips d'expedició urbana i rural que tractaven d'introduir el carnet d'identitat en les famílies sota el lema ‘Ni un espanyol sense DNI’, posant fi a un període marcat per la gran diversitat de documents identificatius i salconduits.
Els eixos vertebradors del DNI, que no eren uns altres que identitat, seguretat i servei, van quedar reflectits en diferents reportatges dels mitjans de comunicació de l'època que formen part de l'exposició. Des de l'Español fins a l'Alcázar, sense faltar la sàtira de La Codorniz, es van fer ressò del naixement de ‘un número per a tota la vida’.
Este recorregut des de l'Espanya en blanc i negre fins al segle XXI i el futur DNI Exprés pot realitzar-se cada dia del mes de setembre, en horari matinal i vespertí, en el Palau dels Scala de la Diputació de València. Allí, en el seu Saló de Respecte, habita la petjada dels pares de la democràcia, de governants i monarques, d'un tal Simón Garnica que ocultava la identitat de Carrillo, de desenes d'espanyoles i espanyols anònims, de les impremtes Rieusset i Gáez i del DNI 3.0, possiblement el millor document de seguretat d'Europa.
