La Diputació presenta el pla per invertir 350 milions en 4 anys - loclar

El president de la Diputació de València, Vicent Mompó, i la vicepresidenta primera i responsable de Cooperació Municipal, Natàlia Enguix, han presentat este dilluns en l’Auditori de Torrent el Pla Obert d’Inversions per al període 2024-2027, un pla quadriennal amb una dotació global de 350 milions d'euros, enfront dels 288 milions de la passada legislatura. El principal programa inversor de la Diputació no sols incrementa la partida econòmica, la més elevada de la història, sinó que oferirà “facilitats als ajuntaments perquè, més enllà de l'anunci, puguen executar les obres que ens proposen”, ha destacat el president Mompó.

El màxim responsable provincial ha detallat que el Pla Obert d’Inversions “compta amb 340 milions d'euros per als municipis i altres 10 milions per a les mancomunitats, la qual cosa suposa que cada any invertirem a les nostres comarques més de 87 milions enfront dels 72 milions de la passada legislatura”. L'increment econòmic del pla “no és tan significatiu com les novetats que ha introduït l'àrea de Cooperació que dirigix Natàlia Enguix per a ajudar els ajuntaments a executar els projectes que ens presenten, amb l'objectiu que els diners destinats al pla acaben repercutint íntegrament en els municipis i millorant la qualitat de vida de les persones que en ells habiten”, ha afegit el president, qui assegura compartir amb la vicepresidenta “la visió que tenim de treballar el municipalisme”.

Vicent Mompó ha insistit, davant els més de 200 alcaldes i alcaldesses que han omplit l’Auditori de Torrent, que la gestió del nou govern provincial “es basa en polítiques realistes i flexibles que fugen dels artificis i la propaganda, mantenint i augmentant l'esforç inversor de la institució però, sobretot, buscant les fórmules que ens permeten eliminar burocràcia i sent més eficaces en les tramitacions i execucions de les obres finançades des de la Diputació”.

En referència a eixes fórmules, Mompó s'ha detingut en la del repartiment dels diners del Pla Obert d’Inversions en cada municipi, en la qual “hem potenciat variables com la població i la població estacional i les zones verdes i paratges naturals, al mateix temps que s'introduïx un nou criteri que puntua de manera favorable, com és pertànyer a la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere de la Diputació”. El president ha explicat que el programa inversor inclou les ajudes del cicle integral de l'aigua, el pla Reacciona i l'energia, i ha puntualitzat que al tractar-se d’un pla pluriennal, “la corporació no haurà de demanar enguany cap préstec”.

Principals novetats i incentius

La vicepresidenta primera i diputada de Cooperació, Natàlia Enguix, ha iniciat la seua intervenció assenyalant que l'esperit d'este nou Pla Obert d’Inversions és el d'afavorir i impulsar “projectes arriscats i innovadors que poden transformar els nostres municipis i ciutats”. Enguix, responsable també d'Igualtat, ha avançat que el pla “també incentivarà l'eficiència urbana, amb més espais verds, i l'urbanisme amb perspectiva de gènere”.

En este sentit, Enguix ha anunciat “la convocatòria d’una conferència anual que reconeixerà eixos projectes transformadors i que constituïsquen exemples de bones pràctiques”, i ha puntualitzat que els consistoris disposaran de major liquiditat, ja que “podran demanar que se'ls transferisca un 75% dels fons una vegada concedida la subvenció, i rebre el cent per cent si l'obra s'acaba en el mateix exercici en el qual s'ha presentat”.

La responsable d'estos canvis en el programa inversor de la Diputació de València ha explicat que “s'obriran convocatòries anuals perquè cada ajuntament puga presentar els seus projectes i no hagen de precipitar-se fins que estiguen segurs de les obres i millores que necessiten realitzar”. Esta flexibilitat de les bases del programa “permet a més que es vagen acabant primer els projectes que queden pendents d'anteriors plans, per a després escometre els nous sense necessitat de sentir-se pressionats o limitats per terminis que, a vegades, els obliguen a renunciar a les ajudes”, ha afegit Enguix.

La titular de Cooperació Municipal ha detallat els criteris que han portat a establir un repartiment comarcal que posteriorment es concretarà en cada ciutat, poble i entitat local menor. “Hem reduït el pes del valor marginal, que és la suma de l'enllumenat, la recollida de residus, la neteja viària, el clavegueram i la pavimentació, entre altres despeses comunes que tenen els consistoris, per a compensar-lo amb un major protagonisme de la població, que és la que definix l'obligatorietat dels serveis, incloent-hi la població estacional. A més, introduïm la perspectiva de gènere no sols per a potenciar la Xarxa de lluita contra la violència masclista de la Diputació, sinó per a promocionar eixa visió feminista en qüestions com l'urbanisme, tractant que els nostres municipis siguen més habitables”.

Les variables de superfície, costos efectius i esforç fiscal es mantenen, mentre que desapareixen els plans antifrau i els PUAM, incentivats en anteriors programes. Mentrestant, guanyen pes els projectes innovadors, verds i mediambientals, i els nuclis històrics no estan contemplats perquè, segons explica Enguix, “recuperarem una línia específica d'inversió destinada al patrimoni historicoartístic dels municipis valencians que no s’aplica des de 2018”.

Amb tot, la nova fórmula de repartiment concedix un 34% de l'assignació pel criteri poblacional, enfront d'un 30% del valor marginal que establix una quantitat fixa per a cada ajuntament. Altres percentatges són un 10% en funció de la superfície, un 5% segons els habitatges i la població estacional, un altre 5% pel cost efectiu dels serveis i un altre 5% per pertànyer a la Xarxa contra la Violència de Gènere de la Diputació. A més, la taxa de desocupació i l'esforç fiscal es valoren en un 3% i en un 2,5% tant les zones verdes com els paratges naturals.

Natàlia Enguix ha finalitzat la seua exposició assenyalant que els municipis de més de 1.500 habitants “han de tindre en compte que el 10% dels projectes finançats ha d'estar relacionat amb la millora del cicle hidràulic, un altre 10% amb la reforma o construcció de parcs, jardins i zones verdes, i un 10% més destinat a les infraestructures esportives”. Abans de passar al repartiment estimat per comarques, la diputada de Cooperació ha recordat que les grans ciutats tindran les seues pròpies línies de finançament i queden fora d'un pla que arriba a 261 municipis i tres entitats locals menors de la província.

Amb esta fórmula, el repartiment estimat per comarques deixa al voltant de 48 milions d'euros a la Ribera Alta; 39,5 milions a l'Horta Sud; 36,5 milions a l'Horta Nord; 34,5 milions a la Safor i 34 milions d'euros que es repartiran entre els 34 municipis de la Vall d'Albaida. A més, els pobles del Camp de Túria es repartiran 25,5 milions, els de la Costera disposaran de 21,5 milions, la Ribera Baixa 19 milions i el Camp de Morvedre distribuirà 14 milions d'euros entre els seus 16 ajuntaments.

A les comarques d'interior, Els Serrans tindran una assignació de 19 milions d'euros per als pròxims quatre anys, pels 13 milions de l’Hoya de Buñol-Chiva, els 12 milions de la Plana d'Utiel-Requena, els 9,5 milions de la Canal de Navarrés, els huit milions que li corresponen al Valle de Ayora-Cofrentes i els sis milions d'euros del Rincón de Ademuz.