“Reivindicar la memòria mai ha de ser un exercici de confrontació, sinó un acte col·lectiu de responsabilitat i justícia”. Amb estes paraules ha obert el congrés internacional ‘Memòria i Democràcia’ la vicepresidenta primera de la Diputació de València, Natàlia Enguix, responsable de la delegació provincial de Memòria que organitza l'esdeveniment i que commemora el seu desé aniversari. Abans, el president de la corporació, Vicent Mompó, ha reflexionat sobre “les societats democràtiques que se sostenen en les seues institucions i les seues lleis, però també en la memòria que ens permet viure en llibertat”.

El fòrum de debat proposat per la Diputació ha començat amb soroll de sirenes i el ressò de les bombes, una metàfora auditiva que s'ha convertit en altaveu contra l'oblit. Els concordes de ‘Mare, anit en les trinxeres’, amb la guitarra de Josep Zapater i la veu de Noelia Pérez, han ocupat el trànsit musical cap al silenci, com a símbol de la pèrdua i la deshumanització de la guerra. Un silenci que han trencat els responsables de la Diputació, que han coincidit que és “hora de reflexionar i mirar al futur amb responsabilitat, deixant a un costat els missatges partidistes i apostant per la llibertat enfront de l'opressió i la dignitat davant la injustícia”.

Per al màxim responsable provincial, “és important garantir que els errors del passat mai es repetisquen, que el dolor de les víctimes ens ensenye el valor de la llibertat, sense obrir ferides”. El congrés que han inaugurat Mompó i Enguix “és un acte de justícia, reconeixement i esperança, per damunt del rancor i el sectarisme”, ha considerat el president, qui té clar que la història “ha de servir-nos per a construir i no per a dividir”. “Volem recordar, entendre i comprometre'ns des del respecte, el diàleg i el consens”, ha expressat Vicent Mompó, qui ha conclòs que la democràcia “es defensa cada dia amb fets i amb memòria”.

Per part seua, Natàlia Enguix ha agraït el treball de les associacions memorialistes i s'ha detingut en l'aposta de la Diputació per la memòria democràtica, que en la seua opinió “ens convida a aprendre de les ombres del passat per a construir un present més humà, plural i solidari”. Enguix ha insistit en la importància de “conéixer i comprendre el que va passar al nostre país durant la guerra i després d'ella perquè no torne a passar”, perquè reivindicar la memòria “és reivindicar la mateixa humanitat”. La vicepresidenta primera de la Diputació espera que el congrés “servisca per a recordar que la memòria és una ferramenta viva i necessària per a reforçar la nostra convivència, prescindint del sectarisme polític que no entenem”.

En este sentit, “determinades actituds que neguen la necessitat de polítiques de memòria ens desconcerten. I el que és pitjor, ens decep l'actitud dels qui intenten patrimonialitzar estes polítiques de memòria, igualant-se als intolerants”, ha sentenciat Enguix.

Memòria i noves generacions
L'organitzadora del congrés ha donat la benvinguda als ponents que participaran en les sessions programades per a dimarts i dimecres en el centre cultural La Beneficència. En este sentit, Natàlia Enguix ha assenyalat que la Diputació “ha posat el focus en la joventut en matèria de memòria, com a principal novetat en esta legislatura en la qual commemorem el desé aniversari de la delegació i que som la institució referent en la Comunitat Valenciana en matèria de Memòria Democràtica”.

“Per a nosaltres és essencial treballar amb la gent jove”, ha insistit la diputada delegada de Memòria en la Diputació, que ha destacat algunes de les iniciatives pedagògiques consolidades per la institució en els últims anys, com els premis ‘Memòria a l’Escola’; i alguns dels projectes posats en marxa en la present legislatura, cas del premi ‘María la Jabalina’, que té com a objectiu acostar la història del país a les noves generacions. “La joventut ha de conéixer les conseqüències de la guerra i la repressió per a entendre el que suposa la violació dels drets humans i valorar la importància dels principis democràtics que ens permeten viure en llibertat”, ha afegit la vicepresidenta Enguix.

El congrés “dona veu a les noves generacions a través del debat acadèmic de la Xarxa Vives d’Universitats, a la qual agraïm la seua col·laboració, que se centrarà en la implicació de la joventut en la memòria col·lectiva”, ha apuntat Enguix, qui també ha emmarcat en eixa nova visió de la memòria la ponència del politòleg i divulgador Alán Barroso, col·laborador habitual d'RTVE i La Sexta. La conferència de Barroso porta per títol ‘Com fer match en la Memòria Democràtica?’

En opinió del divulgador polític, “la història és un relat que sempre és de part i està motivat políticament, i la memòria és el fonament més sòlid del qual disposem en estos temps líquids on apareixen els discursos i relats de l'odi perquè eixos relats no posen en perill la democràcia i la convivència”. El comunicador destaca la importància que la memòria arribe a les noves generacions, encara que admet que abans “és necessari resoldre la situació d'estos joves que no tenen temps per a mirar al passat amb uns treballs que els desborden i uns salaris ridículs que els impossibilita l'emancipació”.

Tornant a la memòria del país, “el relat del franquisme i la dictadura és complicat perquè en este cas no va guanyar el conflicte la democràcia, com va succeir en la Segona Guerra Mundial amb els Aliats”, ha assenyalat Barroso. “En les guerres tot és terrible i tots dos bàndols cometen atrocitats. El pitjor en el nostre cas és que es va continuar matant a persones una vegada acabada la guerra, per qüestions ideològiques”, ha afegit el politòleg, qui ha agraït a la Diputació “la seua implicació institucional amb la memòria per damunt de la trinxera política”.

Ponents internacionals
L'amfitriona del congrés, que té programada una doble sessió per a este dimarts i culminarà el dimecres amb una jornada matinal sobre les polítiques públiques en matèria de memòria, ha destacat el paper del moviment memorialista valencià en l'impuls del procés d'exhumacions que està permetent “convertir la memòria en acció, educació i reparació”. En esta línia, Natàlia Enguix ha posat en valor “l'avanç històric en la recuperació de les restes de les víctimes, ja que hem passat de poc més de 50 persones exhumades a més de 3.000 en els últims huit o deu anys”.

Reivindicar la memòria valenciana és clau, però també ho és obrir el debat a l'àmbit internacional, perquè la memòria “és un espai d'encontre, un pont entre generacions i un instrument de canvi social, al nostre país i en tots els països i racons del món en els quals han estat o continuen estant amenaçats els drets humans”.

La jornada vespertina del dimarts està dedicada al moviment memorialista global i als especialistes en la matèria, amb ponents com la conservadora del Museu della Risiera di San Sabba, Anna Krekic; el relator especial de l'ONU Bernard Duhaime; la professora de la Universitat de Warwick Alison Kennedy Ribeiro; el director de l'Observatori Europeu de Memòries, Jordi Guixé; i la coordinadora del Punt Europeu de Ciutadania, Mónica Comas.