La Generalitat Valenciana ha mobilitzat, compromés o gestionat partides per valor de 2.561.699.000 euros entre contractes d'emergència, dotació pressupostària per a ajudes directes i altres actuacions per a pal·liar els efectes de les riuades. Els ciutadans i empreses afectades han rebut prop de 900 milions d'euros en ajudes directes per a béns de primera necessitat, vehicles sinistrats, ajudes al lloguer o compra d'habitatges i per a mantindre o recuperar els seus negocis afectats.

La Generalitat ha restituït les comunicacions en les zones afectades amb la reparació de les 18 carreteres autonòmiques i la recuperació total de la xarxa de metro València. Tot això en un temps rècord: en tot just 10 mesos totes aquestes infraestructures van ser recuperades i posades de nou en servei. El Consell ha actuat amb rapidesa i agilitat per a atendre les persones i empreses afectades per la riuada, destaquen desde la Generalitat Valenciana.
Sense haver rebut un sol euro de l'Executiu de Pedro Sánchez, i tot i ser l'autonomia pitjor finançada del país, la Generalitat ha afrontat en solitari la reconstrucció. Les actuacions han abastat des de la reposició de serveis bàsics fins a la recuperació econòmica i social del territori.

El Consell va crear una estructura inèdita i finalista, la Vicepresidència Segona i Conselleria per a la Recuperació Econòmica i Social, concebuda per a planificar i coordinar la reconstrucció de manera rigorosa, tècnica i transversal. Sota la seua direcció es va elaborar el Pla Endavant, que fixa el full de ruta integral de la recuperació amb 340 iniciatives i un sistema de seguiment i governança transparent. També s'ha impulsat el Pla Director d'Anticipació i Reacció davant Catàstrofes Naturals, que permetrà previndre i preparar millor la resposta davant futurs fenòmens extrems.

Tot un esforç sense precedents per part de la Generalitat Valenciana per a afrontar les terribles conseqüències materials que la riuada del 29 d'octubre va causar a les comarques valencianes afectades. I tot això en un context en el qual el Govern valencià segueix sense rebre del Govern central les imprescindibles ajudes a fons perdut per a costejar les tasques de reconstrucció, la qual cosa obliga l'administració autonòmica a sufragar la recuperació per la via de l'endeutament.

Les pluges i les riuades del 29 d'octubre de 2024 van arrasar les comarques de l'Horta Sud, l’Foia de Bunyol, la Ribera Alta i la Plana d'Utiel-Requena, i van afectar una superfície de 562 quilòmetres quadrats. 229 morts i més de 800.000 persones afectades. 50.000 empreses perjudicades, més de 275.000 treballadors afectats i altres 33.000 en ERTO, a més de 34.000 autònoms. "Estem davant el major esforç pressupostari de la història realitzat per una comunitat autònoma per a afrontar la reconstrucció d'un territori afectat per una catàstrofe natural", destaquen des del Consell.

L'esforç en educació es va centrar en que els 48.000 alumnes afectats reprengueren les classes abans de Nadal i que el mes de setembre passat tots els alumnes començaren el curs escolar és els seus municipis sense necessitat de trasllats a uns altres. A les famílies d'eixos alumnes se'ls va proporcionar ajudes per a reposar el material escolar i els llibres de text perduts.

La sanitat pública va continuar prestant el seu servei de manera presencial allí on va ser possible, també amb seguiment telefònic i amb el lliurament domiciliara de medicació als pacients crònics. Hui els 57 centres de salut afectats han recuperat la seua activitat.
Els treballadors que van veure interromput el seu treball van rebre una ajuda de 720 euros exempts de tributació com a complement i els autònoms sense treballadors al seu càrrec van rebre de la Generalitat 3.000 euros.

Prevenció
La Generalitat Valenciana està redefinint la seua estratègia enfront de les inundacions, incidint en la prevenció. Per això, l'administració regional està realitzant pels municipis de la Comunitat Valenciana una ronda de converses per a conéixer quines són les necessitats de cadascun en qüestions d'emergència i seguretat.

En aquest sentit, s'ha elaborat una guia de recomanacions per a ajuntaments per a la presa de decisions preventives davant fenòmens meteorològics adversos. I s'ha posat en marxa la "Campanya Prevenció d'Inundacions" per a actualitzar i recordar els procediments d'actuació que han d'aplicar les Administracions Públiques amb competències i responsabilitat en la matèria davant aquestes situacions.

Així mateix, la Generalitat ha activat una campanya de sensibilització i de formació en els centres educatius no universitaris en matèria de prevenció en emergències, perquè és important que a la infància i als adolescents se'ls forme en la matèria de prevenció. Això inclou cursos de formació en emergències dirigit al professorat de la Conselleria d'Educació amb l'objectiu de facilitar la implantació del nou Pla de Formació davant Emergències de Protecció Civil en els centres educatius no universitaris.

Al seu torn, la Generalitat implantarà l'anomenat bessó digital, una eina per a simular escenaris de risc davant possibles fenòmens climàtics extrems que permeta millorar la gestió de les emergències, la planificació preventiva i l'anticipació davant desastres naturals.

El Govern valencià també ha encarregat a la Xarxa d'Universitats Valencianes la definició d'un marc estratègic per a anticipar, previndre i respondre eficaçment a desastres naturals i emergències sanitàries. I gràcies a un acord amb l'Associació Valenciana de Meteorologia (Avamet), la Generalitat rebrà dades en temps real procedents de la xarxa d'estacions de mesurament per a desenvolupar models predictius sobre fenòmens meteorològics adversos i per a realitzar un seguiment de l'impacte de la meteorologia en qualsevol tipus d'emergència.

Finalment, cal indicar que les grans obres estructurals i hidràuliques que prevenen els efectes de les riuades són competència del Govern d'Espanya. La canalització dels barrancs del Poyo i de La Saleta cap al riu Túria i la construcció de preses a Xest i Vilamarxant que laminen l'aigua de pluja corresponen executar-les al Govern central, recorden fonts del Consell. El mateix amb el Sistema d'Ajuda a la Decisió, un dispositiu d'alerta primerenca que resulta clau per a minimitzar i anticipar-se als riscos de les inundacions. El Govern va informar al novembre de 2024 que anava a licitar el projecte i en l'actualitat seguim sense el citat sistema, l'únic que segons el propi Govern, “salva vides”. La Confederació de l'Ebre sí que disposa d'aquest sistema (el cost del qual suposa una inversió de menys de mig milió d'euros), mentre que la Confederació del Xúquer segueix sense comptar amb la seua instal·lació, tot i gastar-se més de 6 milions d'euros en reformes de la seua seu a València, critiquen desde la Generalitat Valenciana.