La segona jornada del Feminari ha arrancat amb el moment més emotiu viscut en les set edicions del congrés feminista de la Diputació de València. Sobre l'escenari del teatre La Rambleta Raquel Orantes, filla d'Ana Orantes, la dona que va denunciar al seu ex marit en la televisió pública andalusa després de 40 anys d'agressions.
El pare dels 11 fills que va tindre Ana -tres d'ells van morir- la va assassinar de la forma més cruel dies després que ella s'atrevira a denunciar-lo en el programa ‘De tarde en tarde’ de Canal Sur. “Des que ell la va matar fa 27 anys, la nostra comesa en la vida ha sigut fer-la eterna i honrar la memòria de les dones que ja no tenen veu”, confessa Raquel.
La vicepresidenta primera de la Diputació i responsable d'Igualtat, Natàlia Enguix, ha lamentat que “en aquells anys havien moltes Anas Orantes, dones a les quals els donava l'esquena la justícia, les forces de seguretat, la societat i fins a les seues pròpies famílies”. “Per això va ser tan important l'atreviment d'Ana, que es va rebel·lar contra un sistema patriarcal i masclista, i l'impacte que va causar en la societat el seu cas, convertint la violència de gènere en un problema públic i no sols de l'àmbit domèstic”, ha explicat Enguix.
Raquel Orantes, visiblement emocionada després de la projecció del documental que immortalitza la història de la seua mare, ha fet referència al context d'aquells anys 90 on “les dones tenien por de denunciar les agressions i, quan s'atrevien, no els feien molt de cas en comissaria. Era part d'un terrorisme familiar normalitzat del qual no es feien ressò ni els magistrats ni els polítics, en el marc d'una societat en la qual moltes dones vivien amb pànic a eixos homes que les maltractaven, que les volien només per a ells”. Era una Espanya en la qual a la dona que s'atrevia a escapar de l'infern l'acusaven d'abandonar la llar; on els còmics de major prestigi feien xistes amb el maltractament a la dona, on les televisions animaven a les víctimes a denunciar a través de la pantalla, amb el reclam té a casa un masclista?
El context dels anys 90
En aquella Espanya de finals del segle XX es va començar a gestar el germen de la lluita social contra la violència de gènere. Als carrers es clamava ‘No més morts per masclisme’, i en moltes famílies va començar a canviar el pensament patriarcal que portava a moltes mares a dir-li a les seues filles maltractades... 'és el que t'ha tocat’. El principi del canvi va ser el terrible assassinat d'Ana Orantes, una dona valenta i intel·ligent que es va decidir a alliberar-se del sotmetiment del seu agressor i iniciar una nova vida, i va acabar trobant la mort.
“El meu pare ho cremava tot, la roba, les fotos, els records... Ho destruïa tot perquè no existira memòria”, lamenta la filla d'Ana Orantes. El testimoniatge dels veïns no és menys aterridor: “ell no mostrava el que era, només llàgrimes i bones paraules. Sabíem la vida que li donava, però mai imaginem el que va acabar fent...” I el que va acabar fent va ser el mateix que feia amb els records d'Ana i la seua pròpia família. Un trist final que es repetia en aquells anys 90 i que per desgràcia es continua repetint en ple segle XXI, encara que amb un marc legislatiu i una resposta social molt distinta.
La filla d'Ana Orantes continua amb el relat: “no vam tindre cap tipus d'ajuda, ni psicològica ni econòmica; ens vam reconstruir nosaltres mateixos, i amb el pas del temps trobarem motius per a l'esperança que alguna cosa estiguera canviant per a altres dones, amb eixa llei aprovada en el Congrés que d'alguna manera porta el cognom de la nostra mare”. En este punt, Natàlia Enguix celebra “els avanços que ha permés la Llei contra la Violència de Gènere i un marc legislatiu que és el millor que tenim, però queda molt per fer, començant per desenvolupar eixa llei i donar resposta als nous reptes que se'ns presenten, sobretot el de la formació específica en tots els àmbits de la justícia”.
L'homenatge de la Diputació a Ana Orantes ha conclòs amb l'entrega d'un simbòlic obsequi a Raquel per part de la diputada provincial d'Igualtat. Una làmina creada per Ame Soler, impulsora del projecte Tres Voltes Rebel, amb una finestra a l'esperança que val més que el ressò de discursos hermètics que queden en res. Una sonora ovació ha acomiadat a Raquel abans de prosseguir amb el debat en clau feminista.
