En el transcurs de les obres de reurbanització de la Vila (Fase III), en maig de 2019, es descobrien restes ocultes d’un mur medieval en la confluència dels carrers Trinitat i Roses (Hams). Poques setmanes després, a principis de juny, en la pujada a la placeta de la Vila, davant de la capella de la Puríssima es trobaven els fonaments de la muralla i la base d’una gran torre amb una planta de 12 metres d’amplària.
En els distints capbreus de la peita conservats en l’Arxiu del Regne de Valencia corresponents als anys 1415, 1460 i 1507 -que registraven les propietats reials subjectes a tribut- apareixia amb el nom de torre del Consell: “que ara és escola de Gramàtica junt a la placeta de la pescateria, amb lo mur y ab lo castell (actual palau de la Vila) i pagava tres sous valencians cada anualitat. També trobàvem “una torre de la casa de la cort de justícia vella contigua amb los carrerons y lo mur”.
Estos descobriments arqueològics ens recorden el gloriós passat medieval quan Ontinyent era un bastió fronterer del regne de València front al poderós veí castellà. Els murs protegiren a la vila durant l’enfrontament entre el nostre monarca, Pere IV “el Cerimoniós”, i Pedro I, anomenat “el Cruel”. En successives ocasions els defensaren front amenaces com esdevingué quan el 26 de gener de 1522 els consellers i altres membres de l’oligarquia es feren forts al recinte emmurallat i resistiren els atacs dels agermanats fins que el virrei els va socórrer.
També durant la rebel·lió mudèjar a Granada en 1568 els forts murs van servir com a refugi davant una possible revolta de les poblacions morisques de la Vall d’Albaida (Atzeneta, Benissoda, Aielo de Malferit...). L’acta municipal manifestava l’alarma causada per “la gran multitut de moros que dihuen se són alçats en la Serra Nevada y entorns de aquella”. En estes ocasions d’imminent perill, l’ajuntament procedia a reforçar i reparar els desperfectes en muralles i els tres portals de la Vila (Sant Roc, Trinitat i el més antic, el del Mirador).
En el transcurs del temps esta funció defensiva ja no va ser tan necessària. En les primeres dècades s’enderrocaren els portals i el recinte murat abandonat sense els manteniments necessaris per a la seua conservació. De fet la part superior de la torre del Mirador, segons va acordar el consell general de la vila celebrat el 8 de novembre de 1660, -a petició d’un veí que argüia que li destorbava la vista - va ser enderrocada pel mal estat en què es trobava i convertida en un solar on es va instal·lar una fonteta.
No va ser l’última vegada que la torre del Mirador va patir l’acció destructora dels ontinyentins. De fet, en temps recents -parle de l’any 1979- el primer ajuntament democràtic contra el parer de la comissió de Patrimoni –que, per cert, va dimitir- va permetre adossar a la base de la torre el nou conservatori de Música fent cas omís de la legislació nacional que protegia les muralles. Afortunadament, existeix un projecte urbanístic promogut per l’actual l’ajuntament que adequa esta zona i que tornarà a descobrir estos murs coberts amb la complicitat de l’autoritat municipal.
En l’actualitat no podem admirar en la totalitat el conjunt de defenses que protegia la Vila perquè està ocult entre edificacions o destruït. Únicament són visibles en el sector que afronta amb el riu i en alguns trams pròxims al vell ajuntament. El cronista Gaspar Escolano, a principis del segle XVII, va contemplar el recinte fortificat en tota la seua esplendor: “sus muros viejos, torreados de diez en diez pasos...”.
El pintor Vicente Tortosa a meitat del segle XIX va plasmar en un llenç una instantània de l’ajuntament i el campanar; en el quadre encara es pot apreciar les restes de les muralles pròximes a l’Hospital, entre elles –com assenyala el capbreu de 1507-, “la torre atinent a l’Hospital, prop del portal i pati d’ell”.
Resulta evident que les nostres muralles no són tan antigues com les romanes de Lugo o Tarragona ni la vistositat de la d’Àvila, però hem de preservar-les igualment: formen part del patrimoni històric d’Ontinyent. La iniciativa de l’ajuntament per restaurar-les -amb l’ajuda del Ministeri de Foment per valor de 982.000 €- i les obres de consolidació íntegra del pont Vell són projectes ben encaminats. Esperem que es facen prompte realitat.
