“A Alemanya les arts escèniques són l'afició preferida” - loclar

- Vaig començar als cinc anys en l'Acadèmia de Dansa Òpera a Ontinyent, ens van apuntar a la meua germana, a les meues dues cosines i a mi, ho passàvem molt bé. Amb l'absolut suport de la meua família, als 14 anys vaig anar a estudiar el Grau Professional de Dansa Clàssica al Conservatori Municipal de Ribaroja del Túria, combinant els meus estudis de dansa amb l'institut, va ser una etapa intensa però molt interessant.

Després de diversos concursos i després de finalitzar el selectiu i el Grau Professional, als dèsset anys vaig ser becada per a estudiar a l'escola londinenca London Studio Center, però el meu ideal em va portar a presentar-me a una audició internacional a Madrid per a estudiar en la prestigiosa escola Central School of Ballet de Londres, on em van becar per a estudiar la carrera de dansa (BA Hons Degree in Danse and Performance) en la Universitat de Kent. Allí vaig aprendre moltíssim i va ser tota una aventura.

Després vaig estudiar el Títol Superior en Dansa clàssica especialitat coreografia i interpretació en el Conservatori Superior de Dansa María d'Àvila, Madrid i posteriorment vaig realitzar un Màster en Arts Escèniques en la Universitat Rei Joan Carles.

Actualment, estic estudiant un Màster en Gestió Cultural en la Universitat Oberta de Catalunya.

- Vaig estar combinant estudis amb treballs freelance en diferents companyies britàniques i espanyoles, fins que va arribar l'oportunitat que tota ballarina/ballarí anhela, poder treballar en un teatre amb companyia de dansa pròpia.

El Teatre Nacional de Mannheim és un dels teatres més antics d'Alemanya, compta amb la seua pròpia òpera i orquestra, la seua companyia de dansa, de teatre i de teatre jove. A mi em va captivar el repertori i la qualitat del treball del teatre. Li tinc especial admiració al director de dansa, Stephan Thoss.

El teatre va convocar una audició per a buscar a una ballarina i vaig tindre la sort que em triaren a mi, aquest és el meu tercer any treballant amb ells. En un primer lloc, com en quasi tots els teatres nacionals es convoca audició internacional púbica (consisteix en l'elecció dels currículums i vídeos dels candidats enviats per mail), en segon lloc, els seleccionats han d'assistir a l'audició personalment, en tercer lloc i després de la realització de diverses proves eliminatòries dóna pas l'entrevista final. Sempre dic que la meua germana va ser el meu amulet, ja que em va acompanyar en el viatge de l'audició.

- En aquest moment a causa del covid, s'han anat diluint molts dels plans establits en els teatres i s'han anat adaptant a les necessitats de la pandèmia. En el cas del National Theater Mannheim, teatre on treball, s'organitzen i programen els espectacles amb un any d'antelació, per la qual cosa tots els projectes que s'anaven a dur a terme s'han vist modificats constantment. El NTM ha passat de tindre quasi una actuació diària en els seus dos escenaris amb òperes, dansa o teatre a no tindre ni una actuació en aproximadament 7 mesos.

Con que és un teatre nacional ha de seguir mesures molt estrictes per a continuar amb el seu funcionament, però no passa el mateix amb les sales alternatives, aquestes es van obrir al públic molt abans, amb un aforament molt limitat, clar.

Mentre el teatre va estar tancat, van projectar en la pàgina web peces gravades de la temporada anterior perquè els espectadors pogueren continuar “assistint” al teatre i que no es perdera la cultura. Al seu torn, vam haver de proporcionar als espectadors treballs realitzats des de casa, i quan van tornar a obrir, el teatre complia amb totes les mesures sanitàries de seguretat i només el 20% de l'aforament del públic tenia accés als espectacles

- En la meua modesta opinió, considere que pot haver-hi algunes diferències quant a la gestió cultural a Alemanya respecte a Espanya a causa de la trajectòria històrica, entre altres qüestions.

Al meu parer, he observat des que estic a Alemanya que es presten moltes ajudes culturals descentralitzades, mentre que a Espanya sembla que aquestes ajudes siguen notòriament centralitzades.

Un altre exemple de gestió cultural diferent podria ser que a l'inici de la pandèmia Alemanya va incloure la cultura com a “bé de primera necessitat” per a rebre ajudes davant la crisi del coronavirus. D'aquesta manera el govern alemany no abandona la cultura.

- Personalment, crec que la situació és prou trista, igual que en la resta dels països.

Pel que respecta a la dansa, els espectadors tenen moltes ganes de tornar als teatres, ja que a Alemanya les arts escèniques són l'afició preferida de les multituds i el teatre forma part de les activitats normals en la seua agenda.