-¿Quina valoració fa d’aquest concurs i del premi obtingut?
-És un concurs de pintura ràpida, que pràcticament és el més important dels que se celebren a Espanya per a esta modalitat. El concurs reuneix a prop de 400 pintors, de tota Espanya. És un premi molt sustanciós quant a quantitat. Normalment, el nivell de les obres que es presenten és molt alt. Arribar a conseguir un premi d’estos és molt difícil. L’any passat vaig aconseguir quedar entre els finalistes, algo que ja era molt per a mi, perquè obtindre un dels 9 premis entre prop de 400 participants ja era un logre. Enguany, aconseguir el primer premi ha sigut una sorpresa, però relativa, perque quan vaig acabar l’obra vaig sentir que tenia moltes possibilitats, que era molt potent, perquè reflexa l’interior de la catedral amb perspectiva i un poc d’altura. Vaig vore que era molt impactant, però no esperava que quedara en primer lloc.
-¿Què li va portar a optar per pintar la catedral des de dins?
-Porte uns mesos desenvolupant interiors de catedrals i altres edificis, perque m’atrauen les altures i les perspectives. Consegueix donar-li un tractament molt personal, perquè a partir de la imatge, la trenque i faig difusa… Això provoca que qui contempla la meua obra pot fer un recorregut visual, però sense una primera empremta realista. És un realisme abstracte.
-¿Com va ser el procés de crear esta obra guanyadora?
-En este cas, el procés va ser com sempre. No m’agrada tindre res preparat, sinó que m’agrada acudir al lloc i donar una volta, ambientar-me i contaminar-me del que veig. Dedique molt de temps a analitzar i també molt de temps per a l’esmozar. La meua rutina inclou esmorzar avanç de començar a pintar. Hi han companys que a les 9 del matí estan pintant, cosa que jo no faig, perquè primer hi ha que sentar-se, plantejar-se l’obra que vols fer, la técnica… i després de l’esmorzar es quan començe a pintar. Per a fer una obra yo no la dibuixe, me pose a pintar directament. Això té l’avantatge de que no tens que dedicar temps al dibuix i al mateix temps, la pinzellada es molt més fresca, perquè no hi ha una línea que et vaja guiant. En este cas, vaig començar sobre les 11:00 a pintar, vaig buscar una bona ombra i vaig començar a desenvolupar el plantejament del quadre. Així, en tres hores vaig tindre el quadre. Inclús hem va sobrar temps.
-Ha guanyat nombrosos premis. Este de Burgos, ¿a on el situaria entre tots els que ha guanyat?
-Depenen de les modalitats. En pintura seca, tinc varios premis importants, com ser finalista en el Concurs BBVA, que és un dels mes importants d’Espanya en ixa modalitat. També vaig aconseguir el primer premi en pintura d’estudi a Tomelloso, que també es molt important. Quant a pintura ràpida, el de Burgos és el més important en quantia, amb 6.500 euros.
-¿Porta el compte de quants premis a guanyat?
-Porte un parell d’anys sense actualitzar el currículum, però estem parlant d’uns 300 premis, entre primers, segons premis… Jo hem quede amb què tots son gràcies a l’esforç i la preocupació per una professió que al principi era més una afició… fins que va arribar un moment en el que vaig decidir deixar una cosa que era el que em donava estabilitat econòmica per a apostar per la pintura, una via que podría ser més incerta, però que en el meu cas, amb treball i esforç, he trobat els camins adequats per a fer de la pintura la meua professió. Així, a dia de hui puc viure exclusivament de la pintura: envie moltes obres a l’estranger, especialment a EEUU i també done clases. Tinc uns intermediaris, que m’ajuden a buscar compradors, no sols als Estats Units, també en Londres, per exemple.
-¿Quins son els pròxims projectes?
-No mel’s marque, simplement, van eixint coses, especialmente, per al estranger. També continue apostant per les actuacions en directe per a mostrar com es pinta una obra. Potser puga impartir alguna d’estes clases a l’estranger, vorem si es materialitza.
