El que va començar com una reunió espontània d'aficionats en el CEAM (Centre Especialitzat d'Atenció a Majors), va acabar sent el que hui es coneix com la Rondalla ‘El Raconet’, una agrupació músic-vocal formada per prop de 25 jubilats que comparteixen una passió: la música.
Des dels 62 fins als 85 anys, toquen amb il·lusió el llaüt, la guitarra, la bandurria, l'acordió, el violí, el chelo... Músics per a tots els gustos, molts d'ells autodidactes, que donen vida a boleros, vals, pasdobles o ranxeres.
En un any tan difícil de pandèmia, en el qual han estat uns 13 mesos parats, l'ontinyentí Gaspar Conejero Martínez, membre del Raconet, ha volgut aprofitar per a mirar arrere i recopilar aquests 10 anys en un llibre: ‘Història del Raconet’.

Una obra que “queda a casa”, en la que comparteix des dels inicis de l'agrupació, fins a la seua activitat, els seus moments bons i els no tan bons, i relata l'origen de ‘El Raconet’, un nom que va nàixer d'aquells primers anys en el CEAM, quan “déiem: el dilluns ens veiem en ‘el Raconet’”, referint-se al racó on assajaven.
Sota l'actual direcció del company Carlos Cañete, ja tenen a la seua esquena més de 20 concerts. Els seus assajos es divideixen, cada 15 dies, entre la Casa de Cultura de Sant Rafael i la residència San Francisco d'Ontinyent. “És un assaig amb públic”, comenta, “els usuaris s'alcen, ballen i s'alegren”, afig. De tant en tant també acudeixen a altres centres com AFAO o La Saleta. Potser, aquestes actuacions són les més especials per a ells.
El primer concert, diguem oficial, de ‘El Raconet’ va ser en el Centre Cultural Caixa Ontinyent, un concert que es convertiria en una cita anual. “Ací és on ens vam adonar que podíem fer més coses”, explica Gaspar. També han tocat en misses en Santa Ana, en Sant Carles o Sant Rafael; i a l'auditori d'Aielo de Malferit i d'Agullent; així com en festivals benèfics com Parkinson Ontinyent, en el teatre Echegaray, o concerts per a Creu Roja, les Cambreres de la Puríssima o l'Associació andalusa. Actuacions on, per a ells és reconfortant que la gent ho passe bé, però reconeixen que “nosaltres gaudim més que ells”, afig Gaspar Conejero.
Tot això ha donat lloc a una bona amistat i bon ambient, gràcies al qual han compartit també sopars ‘baix braç’ i amenes tertúlies. “El Raconet ha sigut al llarg d'aquests deu anys un lloc d'harmonia, de trobada, d'il·lusió i, per què no, de teràpia positiva”, explica Gaspar en el seu llibre. “El Raconet ens dóna vida”, conclou.