En un any especial en què se celebren els 500 anys de l’inici de la primera volta al món de Fernando Magallanes i Juan Sebastián Elcano, l’ontinyentina Natacha Sanz Caballero llança la seua primera novel·la: Yo fui el primero.
La publicació narra esta odissea mitjançant dos personatges: Diego i Enrique, “dos joves amb molt diferents circumstàncies personals que s’embarquen en l’armada de Molucas”, explica l’autora, “dos personatges reals però quasi anònims, la qual cosa m’ha permés crear les seues pròpies històries, en el que va ser un dels viatges més difícils i a alhora transcendents de la nostra història”.
Per a Natacha Sanz és important destacar no sols els noms coneguts, sinó també el paper dels tripulants d’esta gesta, des del contramestre fins el mosso de cabina. L’autora introduïx així al lector en un “viatge cap a allò desconegut”, en el que es viu la por, la fam o el coratge dels llargs mesos de travessia.  
Llicenciada en Farmàcia i Màster en Direcció d’Empreses, l’ontinyentina ha exercit la seua vida professional en el camp de la investigació farmacèutica i el màrqueting de medicaments en diferents països com Espanya, Canadà o Suïssa, on va conéixer el seu home. Viu a EEUU des de 1997 i va ser allí on es va introduir en el món de l’escriptura. Les seues primeres publicacions van ser contes, publicats en diverses antologies, i en 2007 va resultar finalista del Premi Barbara Karlin.
Actualment escriu relats curts i el blog Mama Ía, on compartix les seues experiències, receptes i cultura espanyola, des del seu país de residència. A pesar de viure lluny de casa, no ha perdut el contacte amb Ontinyent, on va ser reina de Festes de Moros i Cristians en 1985. Un dels seus majors tresors és el regal que el mestre Ferrero li va fer quan va ser reina: la partitura manuscrita de la marxa mora ‘Chimo’, que el mestre li va dedicar al seu iaio, Joaquín Sanz Aura.
Amb Yo fui el primero, destaca un important treball de documentació històrica. Està disponible en format paper i electrònic a través d’Amazon.