Tal dia com el dissabte 29 de gener fa cinc segles, almenys 400 agermanats que es resguardaven a l'Església Major de Santa Maria Magdalena i a la casa abadia de L'Olleria van perdre la vida asfixiats quan el virrei Diego Hurtado de Mendoza va ordenar prendre foc a les portes del temple fortificat. Una gran massacre que va accelerar el desenllaç de la revolta de Germanies.
Cinc-cents anys més tard, l'escenari de la tragèdia es va convertir el dissabte en el lloc triat per a donar llum a un projecte literari que rescata un esdeveniment històric tant fonamental en l'esdevenir de L'Olleria com desconegut per a la majoria de la població. Els seus autors són l'historiador Abel Soler i l'il·lustrador Josep Miguel Martínez. A partir d'un enfocament divulgatiu, pensat perquè la història arribe a totes les cases i s'aborde com a contingut educatiu en els col·legis, el llibre compta els fets a partir de les converses ficcionades entre dues estàtues de pedra que ho van presenciar tot des del campanar i la casa de la Vila.
"Va ser la massacre més important de la Germania. Un autèntic crim de guerra", resumeix Abel Soler. Els agermanats van morir a L'Olleria el gener de 1522 quan tornaven a la seua base de Xàtiva - on estaven acantonats - després de la seua retirada d'Ontinyent, però a meitat camí es va produir l'inevitable enfrontament. Els insurrectes havien pres un any abans com a presoner al germà del virrei al castell de Xàtiva i aquest, al capdavant d'un exèrcit d'un miler de soldats, reforçat amb mercenaris castellans, tenia set de venjança. Com els trets dels agermanats refugiats a l'església estaven causant moltes baixes en les seues files, el virrei va ordenar cremar el temple sagrat. Als 400 morts en el seu si, es van sumar 200 víctimes més que van fugir i van acabar executats.
Amb el pas dels anys, no tot el que va portar aquella massacre va ser negatiu per a L'Olleria. Com recorda Abel Soler, el virrei va deixar en morir una important suma de diners per a reconstruir l'església de la localitat, que va renéixer amb la seua actual portada renaixentista. Per a l'obra van ser contractats picadors de pedra de Navarra "El virrei estava molt penedit del que havia fet i creia que aniria a l'infern, per això també va donar diners a les famílies de les víctimes", evoca Soler. A partir del desgraciat episodi, L'Olleria va anar guanyant població a la calor de la proliferació dels forns de vidre. La prosperitat va ser tal que el municipi va obtindre el privilegi d'erigir-se en "Vila Real" i va poder comprar la seua independència de Xàtiva, ciutat a la qual fins a eixe moment havia pertangut com una pedania més.
La presentació del llibre dissabte passat va obrir una programació d'activitats que el consistori de L'Olleria ha organitzat durant la primera meitat de l'any per a commemorar l'efemèride per primera vegada. Hi haurà conferències, exposicions, una fira medieval renaixentista, una presentació teatralitzada i visites guiades.
A més, l'alcalde de L'Olleria Ramón Vidal, que lamenta que la Germania no s'haja commemorat en quasi cap municipi ni institucionalment tot i la seua rellevància històrica, ha afirmat que "va ser una revolta de les classes populars per a acabar amb la corrupció i els abusos dels cavallers i la monarquia absoluta".
Després de la massacre de L'Olleria, va haver-hi una altra batalla a Bellús. En aquells dies els agermanats només resistien a Alzira i Xàtiva. Van acabar rendint-se.