Marc Perigüell i Lucía Terol: “Participar al Gerard Collins ha suposat un repte” - loclar

- Marc. Este és el segon any consecutiu que ens presentem. En el meu cas, ho he viscut esta volta de manera més intensa, ja que formen part de la Jove Companyia Gerard Collins des de desembre de 2020. Per això este any, a part de presentar un ‘solo’ , també he estat molt centrat en les diferents peces que anava a presentar la companyia este any. 

-Lucía. L’experiència és cada any insuperable; cada any ens emportem una sorpresa entre ballarins. En cada un d’ells i en les seues peces observaves una qualitat diferent i un treball molt cuidat, on sempre t’emportes alguna cosa per a tu. En este tipus d’esdeveniments és on realment et dones compte del nivell d’enriquiment que té la dansa i de la màgia que transmet. 

- Marc. El fet de presentar una peça creada per tu mateix ja suposa un repte des de l’inici, ja que t’enfrontes a un públic molt exigent i a més en este cas, audicions per aconseguir beques molt bones de formació en la nostra vida professional. 

-Lucía. Participar, suposa enfrontar-se a un nou repte i arribar a aconseguir-ho. El simple fet de muntar a un escenari i disfrutar d’ensenyar el teu treball és un plaer per a qualsevol ballarí. 

- Marc. Estic molt orgullós de les beques que m’han atorgat. Este any la companyia MOU Dansa de Joan Pinillos m’ha atorgat una beca de residència per a formar part de la seua companyia, a més de la Jove Companyia Gerard Collins s’encarregarà de finançar-me una stage de setembre on durant una setmana treballaré amb 4 coreògrafs i a més, completaré eixa setmana amb els assajos de ‘Ghetto’, peça que realitzarem en un congrés internacional en Alacant. 

-Lucía. Per la meua part estic molt contenta, em vaig sorprendre bastant quan en el primer dia em van nomenar com a finalista, ja que hi havia moltíssima nivell i per a mi era un repte passar entre tants ballarins. Al final del segon dia vaig rebre una beca que consistix en una stage en setembre durant una setmana, on treballaré amb 4 coreògrafs diferents i amb els diferents participants de la companyia.  

- Marc. Mai m’havia agradat cap esport des de xicotet, així que finalment vaig acabar amb 7 anys apuntant-me a classes de ballet en l’escola Masters Ballet, la qual m’ha aportat una àmplia formació en diferents especialitats. Als 16 anys em vaig animar, encara que no va ser fàcil, i vaig decidir fer la prova d’accés al Conservatori Professional de Dansa de València on actualment estic acabant la meua formació professional en Dansa Clàssica. Este any vaig audicionar per a la Jove Companyia de Dansa Gerard Collins la qual m’ha donat l’oportunitat de rebre major formació de dansa contemporània.  

-Lucía. El món de la dansa sempre ha estat present en ma casa, des dels 3 anys que vaig començar en l’escola Masters Ballet, la meua formació no ha parat. He tingut la gran sort que en esta escola he estat molt ben formada per a ser una ballarina versàtil i completa. Als meus 12 anys ja vaig tindre que decidir si centrar-me més en la meua carrera de dansa o seguir com un hobby. Per a mi no va ser una decisió difícil, era el meu únic refugi, per tant vaig decidir apostar per esta rama artística: la dansa. Als meus 14 anys, em van plantejar portar la meua carrera professional un pas més i entrar en el Conservatori Professional de Dansa de València. Després de molt d’esforç, van aconseguir adaptar-me a una nova vida. Tres anys després ací seguisc, en el penúltim curs de la carrera professional de Dansa Clàssica i amb les mateixes ganes i passió amb les que vaig començar a ballar fa 15 anys.  

- Marc. Mai hauria pensat que la dansa anara a ocupar un lloc tan important en la meua vida. Des que era menut em quedava veint pel·lícules sorprés i des d’aleshores he volgut ser actor o dedicar-me a les arts escèniques, i a dia de hui seguix sent la meua principal idea, però sempre m’agradaria compaginar-ho amb la dansa. La meua idea és no parar de formar-se, poc a poc anar creixent com a persona i com artista, i anar aconseguint metes que jo mateixa em propose. 

-Lucía. Jo pense que el futur és incert i mai se sap que pot passar, òbviament vull acabar el professional i intentar audicionar per a alguna escola o companyia en l’estranger, al mateix tems que compaginar-lo per a alguna escola o companyia en l’estranger. Al mateix temps, vull compaginar-lo amb alguna carrera o grau superior a distància, ja que per desgràcia els ballarins es retiren molt abans respecte a qualsevol professió normal pel sobreesforç en el nostre cos, i devem tindre uns estudis secundaris per a tindre un pla B.