“És un campus molt familiar, on els professors ens coneixen” - loclar

- Vaig començar Infermeria a Tortosa, però finalment vaig poder entrar a Ontinyent i vaig canviar. Com que soc de Tavernes de la Valldigna, encara que ja portava dos setmanes a Tortosa, quan em van cridar d’Ontinyent vaig decidir canviar perquè estava més prop de casa i podria tornar tots els caps de setmana amb la meua família.

També em va animar formar part de la primera promoció d’Infermeria al Campus Ontinyent. 

- Sí, encara que este últim curs, com que són tot pràctiques, vaig optar per l’hospital de Gandia, que el tinc més prop. Durant els tres primers anys vaig compartir pis amb altres estudiants del campus, tant de la meua carrera com d’altres.

- Al principi, vaig tindre un poc de por, perquè el curs ja havia començat, però em vaig adaptar. Vaig notar que a Ontinyent els grups eren més menuts, el que permet un contacte més directe amb els companys i el professorat.

- La veritat és que no m’ho esperava. Com que hem sigut la primera promoció, vam notar la falta d’experiència. Possiblement, les promocions que han vingut a continuació de la nostra, eixa falta d’experiència ja no l’han patida. 

En l’apartat positiu, destacaria que és un campus molt familiar, on els professors ens coneixen, fet que sé que a campus més grans no passa, perquè són molta gent i no els arriben a conéixer.

- El curs passat vam fer pràctiques i després vam passar a docència online. 

- A mi, personalment, la pandèmia no m’ha fet canviar la meua idea de ser infermera. És més, estudiar Infermeria m’ha fet vorer que no sols és punxar i determinades funcions més. Jo m’he adonat que és molt més, és acompanyar al pacient, la importància que té la Infermeria. De fet, fa falta més personal per a Infermeria, perquè així no tindran que tindre assignats a tants pacients. Era algo que ja passava abans de la pandèmia i ara encara més.

- Sí, clar. Ontinyent és on he estudiat 4 anys i és una ciutat a la que sempre li tindre estima. 

- És una ciutat que m’agrada perquè té de tot, encara que per a la vida d’estudiant, li falta tindre més llocs on poder anar a fer-te algo o reunir-se amb altres estudiants.

El que també m’agradaria demanar és que es millore el transport públic a Ontinyent, especialment, el tren. Al meu cas, la difícil combinació per arribar des de Tavernes va fer que al principi m’hagueren de portar els meus pares fins que em vaig traure el carnet de conduir. Sé d’altres companyes que no tenien cotxe i que han tingut molts problemes per arribar a les localitats on havien de fer les pràctiques als centres de salut. Solucionar este problema de comunicació pense que és molt important.

- Sí, ho recomanaria, perquè a l’hora de preguntar qualsevol cosa al professor tot és més fàcil. També amb els companys hem fet grup molt fàcilment, ens coneixem tots, mentre que a campus més grans, sé que els propis companys d’aula ni es coneixen.