“Estaria bé que gent de la primera promoció d’Infermeria treballara al nou hospital” - loclar

- Quan vaig acabar el Selectiu, encara no sabia la nota, vaig vore que Ontinyent era una opció per a estudiar Infermeria, com també Castelló. Sabia que igual no entrava a València, així que em vaig decidir a conéixer els altres campus on podia estudiar Infermeria. Vaig anar a Castelló, però no em va convéncer. En canvi, quan vaig visitar el Campus Ontinyent, em van tractar molt bé i vaig vorer que estaven acabant de construir-lo. Vaig tindre la impressió que a eixe lloc tornaria... Quatre anys després he acabat els estudis a Ontinyent.

- Crec que el Campus Ontinyent ha canviat molt. Recorde que quan vaig entrar hi havia una biblioteca molt menuda i no cabia quasi ningú. També poc a poc s’ha notat que al completar tots els cursos d’Infermeria i de la resta de carreres, hi ha més ambient universitari pels carrers.

Pel que fa a l’edifici, també s’ha notat evolució. Recorde que quan vaig començar a la planta -1, on estan els laboratoris de CAFE i Infermeria, no hi havia res. 

 - Realment, quan vaig entrar, no sabia el que suposava ser infermer. Jo em vaig anar adonant al llarg de la carrera. Crec que la pandèmia ha servit per a que la resta de la població done a la Infermeria la importància que té. Amb la pandèmia, hem pogut reclamar un poc més de respecte cap a la nostra professió. 

- Les de tercer, que són en centres de salut, les vaig fer a Ontinyent perquè com tenia el pis, ho tenia al costat. Les de quart, que eren a hospital, les vaig fer a Xàtiva. He pogut conéixer un poquet millor Ontinyent i vaig fer, junt a la meua companya, un estudi sobre les infraestructures de la ciutat.

- Vam analitzar la població i les infraestructures, com per exemple, gimnasos, bars, etc del municipi per barris. 

-La principal és que les zones més antigues tenen menys infraestructures, mentre que altre zones més noves tenen població i més infraestructures. En general, Ontinyent té una bona infraestructura. 

- És cert que al principi es sorprenien i em deien: “A Ontinyent?” “Per què no a València?”. Al final, Ontinyent té un aspecte molt bo: el contacte amb el professorat és molt més proper que en València i també amb els estudiants. Ací som un grup i ens coneixem tots, tant els alumnes com els professors. Ací els docents ens coneixen pel nostre nom, i això es d’agrair. 

- Sí, si m’oferiren treballar a Ontinyent, no diria que no, perquè és la meua segona casa. Estaria bé que gent de la primera promoció d’Infermeria estiguera treballant al nou l’hospital d’Ontinyent. 

- Que no s’ho pense dos vegades. Si estan pensant en alguna de les carreres del Campus Ontinyent, que no s’ho pensen i que sol·liciten estudiar a Ontinyent. El poble té molt que oferir. També és cert que hi ha gent que no té cotxe i el tren deixa molt que desitjar. En tren he anat unes poques vegades, però la diferència és que en cotxe tarde 40 minuts i en tren, el doble, sobre un hora i mitja, no és viable anar i tornar tots els dies amb el tren actual. Este problema també era algo que comentem a l’estudi que vam fer. 

- He fet la preinscripció per a fer un màster en Salut Pública i Gestió Sanitària, perquè realment el que m’agrada és vorer com Infermeria gestiona tota la càrrega sanitària. Per això, em decantaria més per la gestió.