“La comunicació d’Ontinyent és una qüestió vital a resoldre” - loclar

- Per un costat estarien les preventives com, per exemple, la senyalització per a informar, l’organització d’aules per a complir la distància social, la instal·lació de punts d’hidrogel a l’entrada del centre i de totes les aules i resta de llocs (secretaria, biblioteca, laboratoris...), etc.

Per altre costat, estarien les docents. Ací cada centre ha triat un model diferent atenent a les característiques pròpies. Per exemple, la Facultat de Magisteri ha triat un sistema dual on cada grup s’ha dividit en dos i cadascun d’aquest subgrups acudeix presencialment uns dies marcats i es queda en casa fent tasques indicades pel professorat els altres dies. En canvi, Infermeria ha optat, a excepció de primer en què tot és presencial, en que la meitat d’un grup faça la classe presencial uns dies concrets i l’altra la puga seguir per videoconferència i després s’intercanvien papers. ADE i Ciències de l’Activitat Física i l’Esport han decidit fer unes sessions per videoconferència i altres presencials reduint grups. 

- En alguns aspectes un avantatge perquè organitzar un campus d’aquestes dimensions sempre és més senzill per grandària i magnitud de nombre d’alumnes, personal, instal·lacions... Però també compartim els mateixos interrogants i inquietuds que qualsevol centre educatiu (siga gran o xicotet). Nosaltres comptem amb l’avantatge, respecte altres nivells educatius, que els nostres estudiants són majors d’edat i, per tant, són autoresponsables dels seus propis actes.

Una qüestió que ens ha afectat negativament ha estat la difícil comunicació que Ontinyent té amb la resta del territori. La Vall d’Albaida sembla una illa entre muntanyes pel que fa al transport públic. S’han suprimit autobusos i trens com, per exemple, la recent eliminació per part de RENFE del primer tren que eixia de València i que permetia a l’alumnat que viu prop de la capital poder arribar a temps a les classes. Crec que és una qüestió vital a resoldre si volem que la igualtat d’oportunitats siga real.

- Jo crec que sí. Disposem d’espai suficient per a la construcció de noves infraestructures si fora necessari, gràcies al solar que va adquirir l’Ajuntament i que recentment va aprovar la seua sessió a la Universitat. Tot va a dependre de la voluntat dels actors que van fer possible la creació del Campus d’Ontinyent que, al cap i a fi, són la societat civil d’aquestes comarques.

També caldrà abordar les millores necessàries en l’acondicionament de l’edifici històric per tal que puga tindre un ús més adient tant per la part d’administració, com docent i cultural. Però hem de ser conscients de la realitat social i econòmica que ens ve damunt i que caldrà marcar una sèrie de prioritats.

- Açò va a dependre de molts factors, però siga quines siguen han de seguir el mateix criteri que es va fer servir en la implantació de les quatre que tenim: que tinguen una alta demanda per part de la societat per tal de que els recursos estiguen ben aprofitats i que la implantació siga sostenible en la part social i econòmica, no podem oblidar que som una universitat pública. 

- Unisocietat és un dels col·lectius més afectats per aquesta situació i això ha fet que, a pesar que tot l’estudiantat està content amb el programa, enguany va a haver menys matriculats i hem hagut d’agrupar grups. El final del curs passat el vam fer online, però és una metodologia que no s’adequa a les característiques de l’alumnat d’Unisocietat. Enguany, hem preparat classes presencials que començaran en octubre però amb grups més reduïts i amb les mesures de seguretat apropiades.

- Entre les quatre titulacions estarem sobre els 800 alumnes de Grau i uns 150 d’Unisocietat, per la qual cosa seran al voltant dels 1.000 estudiants al Campus. Una xifra un poc inferior al curs passat per la baixada d’alumnat d’Unisocietat, però que està molt bé per a la situació en què estem. A més, hem tingut una alta demanda de matriculació en primer dels Graus amb una llista d’espera que superava en centenars o en milers l’oferta disponible. 

- Crec que valoren el prestigi de ser estudiants de la Universitat de València, però també el tracte proper que permet un Campus universitari d’aquestes dimensions. A la fi, els nostres estudiants valoren que eixe contacte personal és un valor afegit a la professionalitat acadèmica que els ofereix el professorat de la universitat més important del territori valencià i una de les més important a nivell nacional i internacional.