“Li done al meu hobby un bon ús i si puc ajudar, encara millor” - loclar

- Este projecte l’organitza una associació que treballa per la salut mental en general i que este mes l’han dedicat a la salut mental dels estudiants. Hem preparat una espècie de competició entre els estudiants de les distintes universitat del país, que té com a repte córrer 27 milles, que equivalen a uns 44 km, en solidaritat amb el 27% dels estudiants que han reconegut problemes de salut mental durant el seu temps a la universitat.

Ho vaig vore i com que estic molt conscienciada amb el tema de la salut mental, perquè tinc gent prop de mi que ho pateix... i com que havia començat a córrer, perquè no podia anar al gimnàs ni fer rem, em vaig apuntar. Vaig pensar: li done al meu nou hobby un bon ús i si puc ajudar en major o menor escala, millor que millor.

- Sí, la xifra és assequible. L’objectiu és donar-li visibilitat a les malalties mentals, eixim a córrer amb les camisetes que ens han donat i també recaptar fons perquè l’associació puga seguir endavant amb les seues activitats. Hui en dia, les malalties mentals encara no s’equiparen a les físiques, quan crec que són iguals o pitjor per a la salut. 

- Sí, encara que cada estudiant s’apuntava pel seu compte i ix a córrer també de manera individual. Totes les milles recorregudes després se sumen. Hi ha una aplicació que quan ixes a córrer amb el gps mesura la distància i la envia a la meua pàgina de recaptar fons i eixa pàgina personal està connectada a la pàgina de la universitat.

- De moment, 11 km i 112 lliures, en una setmana de repte. Tinc fins el dia 27 per complir-ho.

- Sí, ara bàsicament no es pot fer res... els gimnasos estan tancats i el rem, que era l’altre esport que practicava, també està prohibit perquè és un esport en equip. Així que sols quedava eixir a caminar i córrer, encara que per al repte sols conta córrer.

- Intente variar la ruta per a no avorrir-me, encara que la part que més m’agrada és la del riu Cam, perquè em recorda un poc a casa.

- Dels meus amics a la universitat, cap s’ha apuntat, però sí que estan donant-me el seu suport per a recaptar diners. Encara estan a temps, però haurien de córrer més kilòmetres al dia (rises). Al meu cas, abans del repte eixia sols una vegada a la setmana, i ara ja estic eixint dos o tres vegades... és a dir, també és bo per a la meua salut.

- Hem notat canvis com, per exemple, no poder gastar el telèfon (amb roaming) i ha de ser tot per whatsapp. Les taxes universitàries també han pujat perquè els estudiants de la Unió Europea contaran com a internacionals... i això fa que les beques passen a ser més competitives. Algo tan simple com rebre un paquet amb alguns productes espanyols és més complicat perquè les empreses o no els volen transportar o són caríssims. Coses que abans eren molt obertes entre països i que ara es demostra que la UE per a certes coses estava molt bé. 

Com jo estava ací des de setembre, vaig poder demanar un estatus de resident,  i això fa que no necessite visats, però tota la gent que ve ara haurà de traure’s vises i patir més burocràcia, que va molt lenta.

- Vaig estar a setembre... després, per Nadal, no vaig poder tornar. Pensava anar ara en Pasqua, però encara estem confinats i no podrà ser. Creue els dits per a que allà per juny la cosa estiga millor i poder tornar.

- Al meu cas, estic treballant 100% des de casa. Tinc tutories online amb la directora de tesi. Sí que necessitaria accedir a biblioteques, però està tot parat. Ens recomanen que treballem des de casa. Això fa que tot coste més, perquè si necessites consultar un llibre a la biblioteca, no pots anar o si et donen hora, igual tarden mesos. Tot està molt parat.

El doctorat són de 3 a 4 anys... Espere que el pròxim any, les coses estiguen un poc millor i puga complir la temporalització que m’havia marcat. 

És cert que quan vaig vindre a setembre, sabia la situació quina era, però també ho és que esperava que poc a poc la cosa millorarà. Va ser a partir de Nadal quan ens van confinar. L’anterior etapa estava en Birmingham i al mes de març me’n vaig tornar a casa, fins a setembre, quan vaig començar el doctorat.