Mig segle de l’IES l’Estació d’Ontinyent: passat, present i futur - loclar

El mes de juny de 1967 va marcar un abans i un després en el sistema educatiu ontinyentí. L’alcalde d’aquell moment, Vicente Gironés, va realitzar les gestions oportunes amb el Ministeri d’Educació i Ciència per a sol·licitar el primer institut de Batxillerat per a Ontinyent, que s’anomenaria l’Institut d’Ensenyament Mitjà. 

La falta d’ampliació d’aules i places en la ciutat en l’àmbit de l’educació secundària era una evidència. Així ho manifesta el cronista oficial de la ciutat, Alfred Bernabeu Sanchis, en el seu article ‘L’Institut d’ensenyament mitjà d’Ontinyent; una dotació educacional del II Plan de Desarrollo’, publicat en la revista Almaig (2005), qui remarca que “fins a 1970 sols hi havia dos centres privats reconeguts que impartien ensenyaments secundaris, es tractava del col·legi ‘La Concepción’ dels pares franciscans i ‘La Pureza de María’, regida per l’ordre religiosa fundada per la mallorquina Madre Alberta”, explica el cronista. Altra opció, continua, “era desplaçar-se a l’institut d’Albaida o examinar-se de les convocatòries per alumnes lliures”, afig. 

Conscient de la importància de l’educació per al futur del país, una de les actuacions educatives del règim en Ontinyent va ser la construcció de les noves escoles de formació professional ‘San Juan Bosco’, en l’antic Barranquet, tal i com detalla Alfred Bernabeu, depenent del ministeri de Treball. 

Per altra part, la direcció general d’Ensenyament Mitjà, en el mes de novembre de 1967, va encarregar a Rafael de la Joya Castro que redactara el projecte de l’institut per a Ontinyent, mixt, amb capacitat per a 1.200 alumnes i amb una superfície edificada de 5.200 metres quadrats i un pressupost de 18.500.000 de pessetes. 

Per a ubicar l’institut, l’Ajuntament d’Ontinyent va adquirir unes parcel·les pròximes a l’estació de tren, amb una superfície de 24.177 m2 i per un import de 1.080.000 de pessetes, propietat del senyor Rodríguez de la Encina, baró de Santa Bárbara.

L’institut constava al principi de tres nuclis principals, una secció masculina: amb 12 aules, despatx del director, sala de professors, cafeteria, etc.; amb una secció femenina, també amb 12 aules, aula de cuina, ‘corte y confección’, aula de música, despatx de la directora, cafeteria, etc., així como una sala comú, amb aules i gabinets de Física i Química, Ciències Naturals, Dibuix, Gimnàs, saló d’actes i capella. Una separació per sexes que després passaria a eliminar-se.

El 19 d’octubre de 1970 el primer institut d’Ontinyent va ser una inaugurat, el que va suposar començar així una nova etapa per a l’educació secundària a Ontinyent. El primer director del recent institut va ser Diego Mestre Climent, natural d’Oliva. Segons els escrits de l’època, les inscripcions de la prematrícula ascendien a 275 alumnes de 1er de Batxillerat i 325 en la resta de cursos, el que finalment acabarien sumant 700. Pel que fa al claustre fundacional que va quedar conformat per 28 professors, una xifra menuda comparant amb el nombre de professors que té en l’actualitat, al voltant de 90, ja que en aquella època les ràtios eren superiors. 

És curiós fullejar el programa de Festes de Moros i Cristians d’Ontinyent de 1968 i trobar un article sobre el context històric d’aquella època que anunciava l’imminent creació del primer institut d’Ontinyent, baix el nom de ‘Instituto de Enseñanza Media’, ara conegut com l’IES l’Estació. 

Cinc dècades després, en el 50 aniversari del centre on s’acumulen amb anys d’experiència i desenes d’alumnes a les seues esquenes, l’institut torna a ser protagonista perquè prompte serà reconstruït i modernitzat de manera integral, dins del Pla Edificant. L’arquitecte ontinyentí Ramón Esteve, qui ja va ser autor del projecte de renovació de l’IES Jaume  I, ha realitzat el projecte del nou IES l’Estació, per a preparar unes obres que suposaran una inversió de 12 milions d’euros. 

Actualment, amb Fran Albero al front, primer director del centre nascut a Ontinyent, l’IES l’Estació compta amb al voltant de 800 alumnes i 108 professors per una oferta que inclou ESO, Batxillerat i Cicles Formatius.