Lola Cortina és natural de Betxí (Castelló) i estudia Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport a Ontinyent. La castellonera explica com està vivint la seua etapa d’estudiant a la ciutat. El passat mes d’abril va guanyar la medalla d’or al Campionat Autonòmic d’Esport Universitari
- Per què es va decantar per Ontinyent per estudiar Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (CAFE)?
- Jo soc esportista i l’única carrera que m’agradava era CAFE, volia cursar-la on fora. Vaig demanar València perquè està més prop de casa, ja que soc de Betxí. Vaig entrar a Ontinyent i no m’ho vaig pensar.
- Què destacaria del campus?
- Té unes instal·lacions que estan molt bé, són molt acollidores. Estic cursant enguany primer. Tindre tan a prop el poliesportiu facilita molt les classes pràctiques i els entrenaments.
- Era el que esperava?
- Pensava que Ontinyent seria una ciutat més menuda, però té de tot. Pel que fa al campus, les instal·lacions són molt bones. Tindre el poliesportiu amb una pista d’atletisme totalment nova està molt bé.
El que ja no em va tant bé és el poder compaginar-ho amb la meua especialitat, que és el salt amb perxa. Entrene soles tots els dies perquè no hi ha gent per fer un grup d’entrenament de salt amb perxa. A part, tampoc tinc ací les perxes. Així, que ací entrene tot el que em mana el meu entrenador, però jo soles i quan torne a casa entrene amb la perxa.
- Tot i això, al Campionat Universitari va guanyar la medalla d’or. Esperava este resultat tan bo?
- Sí, perquè anava amb la millor marca de les que participàvem, encara que es va fer tot un poc complicat pel mal oratge. A pesar de les circumstàncies, em trobe en molt bones condicions físiques.
He estat en contacte amb els clubs d’atletisme de la ciutat, que m’han deixat material, però la perxa no és una especialitat molt comú per als entrenadors, no tots entrenen perxa, i no és fàcil que pogueren ajudar-me.
- Quan en Betxí li pregunten, què els explica del campus i la ciutat?
- És un campus molt acollidor. Estem tots els estudiants en la mateixa zona de la ciutat. Ens coneixem entre tots i les instal·lacions són molt fàcils per a trobar-ho tot. Sempre trobes a la persona adequada per ajudar-te si ho necessites.
També els professors, al no ser un campus gran, coneixen als alumnes i és un tracte molt més personal.
L’únic problema és el transport. En tren és molt complicat arribar a Ontinyent perquè sols hi ha dos o tres trens al dia. Al meu cas, no tinc carnet. Si em porta mon pare són 1 hora i 45 minuts per a vindre i després el mateix temps per a tornar. Quan vinc en tren, he d’eixir de casa sobre les 14:00 per arribar a les 19:20. Em passe tota la vesprada per arribar a 0ntinyent.
- Creu que a Ontinyent està creant-se ambient universitari?
- Sí, a tota la zona prop del Campus es nota l’ambient universitari, que fa que conegues no sols als estudiants de la teua carrera, sinó de les altres. Com les residències estan molt a prop del campus, de seguida es fàcil conéixer a gent d’altres carreres. Ens coneixem entre tots.
- Quins són els seus objectius a l’atletisme? Li agradaria dedicar-se professionalment?
- Sí, encara que està prou complicat perquè els caps de setmana em toca fer moltes hores de tren per poder entrenar. Vaig a Castelló per a fer un entrenament a la setmana amb la perxa. El meu objectiu és seguir els estudis i fer-ho lo millor possible a l’atletisme també.
- Quantes atletes competien al Campionat Universitari?
- Erem 8 atletes, que som les que habitualment coincidim a les competicions. A altres modalitats, com la velocitat, tal vegada hi ha més participants o s’apunta més gent, però a la perxa, que fa un poc de respecte i que requereix molta tècnica, competim quasi sempre les mateixes.
- Com va ser decantar-se per esta modalitat tan especial dins de l’atletisme?
- De menuda practicava gimnàstica artística, però ho vaig deixar. Em vaig apuntar a l’atletisme amb la idea de fer velocitat, però un dia una companya volia provar la perxa i finalment jo també en vaig animar a provar. Em va agradar prou i prompte vaig notar que se’m donava millor que la velocitat. La tècnica adquirida a la gimnàstica em va ajudar molt per a la perxa i en poc de temps vaig pujar prou la meua marca, que actualment està en 3’70 m.
- La temporada a l’aire lliure comença ara, quins objectius s’ha marcat?
- Millorar eixe registre de 3’70 que tinc i intentar pujar al pòdium al Campionat d’Espanya que se celebrarà el 3 de juliol.
