“Tindre el campus a Ontinyent permet major flexibilitat horària” - loclar

Històries de superació, assoliments personals, etc., són eixes les coses que ens agrada llegir, saber que hi ha situacions que amb esforç i sacrifici ens poden canviar la vida. La ontinyentina Julia Ferrando García, que aquest 2021 complirà 43 anys, ha aconseguit el Premi Extraordinari de Grau al rendiment acadèmic de la Universitat de València.

Julia va acabar d'estudiar l'any 1998 i des de llavors va estar treballant fins que li van entrar les ganes de tornar a estudiar. La ontinyentina va entrar al Campus d'Ontinyent, ja que li permetia major flexibilitat horària per a, a més d'estudiar una carrera, cuidar als seus 3 fills de 8, 10 i 12 anys i traure's el B2 i el C1 d'anglés. La mateixa Julia Ferrando compta a Loclar com ha viscut aquesta etapa i com ha aconseguit un premi atorgat fa un parell de setmanes després d'acabar el grau en el curs 2019/20 i aconseguir 18 matrícules d'honor i una mitjana de 9.46.

- Quan se suposa que havia d'haver estat estudiant la carrera universitària vaig decidir fer un FP2 en el Jaume I, un equivalent al que ara seria un mòdul superior. Una vegada finalitzat vaig estar treballant molts anys i sempre deia ‘ja veurem quan comence a estudiar’. Després de passar la crisi de 2009, a pesar que l'empresa en la qual treballava la va superar, jo vaig veure que necessitava un canvi d'aires, sobretot per haver tingut als meus fills, i entre les opcions que se'm van obrir vaig veure la d'estudiar al campus d'Ontinyent i estudiar ADE (Administració i Direcció d'Empreses). Va ser divertit començar a estudiar després d'una aturada de tants anys, però em va anar bé, no sé com, però vaig aconseguir traure'm la carrera (riures).

- La nota mitjana amb la qual he aprovat la carrera és amb un 9.46. A més, tinc 18 matrícules d'honor durant la carrera. La que més il·lusió em va fer va ser la del Treball de Fi de Grau (TFG), un treball que vaig haver de fer a final del passat curs, ja amb la pandèmia colpejant i aïllats en els domicilis. Això va fer que fóra més complicat, ja que no tenia accés a bases de dades ni entrevistes, per la qual cosa em va costar més. Al final, aqueixa matrícula va ser pel gran suport del meu tutor.

- Les notes més baixes són alguns 7 i algo en les assignatures més teòriques. Diguem que les assignatures numèriques se'm van donar molt bé (matemàtiques, estadística, inferència), però les que eren més de desenvolupament se'm van donar una mica pitjor, però no em puc queixar (riures).

- Vaig rebre un correu des del deganat de la universitat, un correu que em semblava un virus informàtic, ja que deia “li ha sigut concedit el premi extraordinari”, i amb tots els avisos que ens manen a causa del teletreball sobre els virus, no sabia si fiar-me perquè em va semblar sospitós, encara que sabia que les meues notes eren altes, però sempre penses que hi haurà algú millor.

Vaig telefonar al Campus d'Ontinyent i em van comentar que era molt possible a causa del meu expedient i em van facilitar el telèfon del Secretari del Degà de la Universitat de València. Quan li vaig cridar em va dir que sí, que ho mirara, que estava en el meu expedient i que apareixeria en el títol, ja que és un esment que s'inclou. Així va ser com em vaig assabentar.

- El tindre el campus a la ciutat permet tindre una major flexibilitat horària que si haguera d'anar a València ja que tinc 3 fills de 8, 10 i 12 anys. Els serveis que hi ha ací a Ontinyent són més o menys els mateixos que a València, jo per exemple m'he tret també el B2 i el C1 gràcies al conveni del campus amb l'Escola d'Adults de Sant Carles.

També vaig valorar l'opció de la UNED, però malgrat tindre seu a Ontinyent era una mica més complicat.

- El primer dels passos per a recuperar-los és estudiar amb il·lusió. Jo vaig començar a estudiar amb moltes ganes, encara que el meu primer pensament va ser que qui em manava a mi ficar-me ací. Els meus companys són d'una generació més jove i jo em veia ací i no sabia bé què feia. Al final, em van aportar molt per veure les coses des d'altres punts de vista.

Un altre dels motius va ser el gran suport que em va donar la meua família i tindre l'objectiu comú de traure'l bé. Tenim la gran sort que hui dia hi ha molta informació en internet, per la qual cosa vaig poder refrescar la memòria de tot el que havia donat. Al final com més treballes, millor se't dóna.

- Com els meus fills tenen 8, 10 i 12 anys, aprofitava les meues bones notes per a ‘picar-los’ i així fer-los tindre ganes de traure bones notes que se semblen a les de la seua mare. És molt gratificant també el fet de poder servir d'exemple als meus fills, ja que en haver començat tan tard ells m'han vist estudiar.

- He trobat un treball en una consultoria de projectes d'I+D que sense titulació haguera sigut impossible, per la qual cosa ja és una millora en la meua carrera. A partir d'ara no descarte continuar estudiant si al campus d'Ontinyent em posen un màster que m'agrade i que em puga complementar.