És la primera tenda on es pot comprar mel a granel d’Ontinyent i, possiblement, de la comarca. Mescla els conceptes de novetat amb tradició, el saber fer d’abans amb els avanços tecnològics, però mai sense perdre les bones costums.
Joaquín Olcina Penalba va começar allà per l’any 1958 a produir mel, per influència del seu cunyat, que procedia d’una família de colmeners. Encara que Joaquín treballava en una serreria, li atreia l’apicultura i les abelles es van convertir per a ell en un hobby.
Junt amb el seu germà Rafael, va arribar a tindre al voltant de 350 colmenes. Produïa mel en les muntanyes de la zona i practicava el que es coneix com transhumància apícola, és a dir, traslladar les abelles d’Ontinyent a altres zones com Teruel, Conca o Ciutat Real, sempre buscant floracions d’interés. Venia, fins fa poc, la mel en casa, en la seua vivenda habitual, ubicada en el carrer Santa Teresa, seguint una tradició que encara molts continuen.
Era un hobby que Joaquín va saber transmetre als seus fills, Ximo i Concha, i que a la seua vegada éstos han transmés a les seues respectives parelles, Sari Francés Pastor i José Conejero Bellver. La ironia de la vida va voler que Concha fora alèrgica a les abelles, la qual cosa l’impedix manipular les colmenes, però el seu germà, el seu home i la seua cunyada, no dubten en ficar-se el traje d’apicultura. La norma bàsica per a no endur-se cap ‘picada’, expliquen, és “no fer aspavent, no córrer i protegir-se bé”.
En l’actualitat són ells quatrre qui estan ajudant a perpetuar esta tradició. Cadascun té el seu propi treball, però les abelles són la seua il·lusió, una passió que viuen en família i que els reporta moltes alegries. En juny de l’any passat, i després de barallar molt, van decidir obrir una tenda física, i a més de mel, venen també altres productes de cosmètica natural i detalls per a events, sobretot per a bodes.
El seu producte principal és la mel, de la qual tenen en estos moments de 8 tipos: de la timó, milflors i romer són les autòctones, i la d’azahar, lavanda, castany, muntanya o alta muntanya i eucalipto, varietats que intercanvien amb altres produtors de confiança d’Espanya. “El nostre país compta amb mel de molt alta qualitat”, destaquen, “no necessitem importar mel d’altres llocs”. Malgrat l’entrada de Xina en el mercat de la mel, arribant a ser larimera productora de mel mundial, Espanya és guanyadora en estándars de qualitat.
La diferència de la mel artesana respecte a altres importades o les venudes en supermercats radica en la seua puresa. “Va mesclada amb altres coses, com xarops, sirpoes o edulcorants”, comenten. “Tenen un percentatge molt baix de mel pura”, aclaren. D’altra banda, la mel té sucre, però en el cas de la mel artesana, és sucre “del bo”, amb avantatges terapéutics, els més destacats: l’antisèptic, la seua eficàcia per aliviar grips o les seues propietats cicatritzants.
Actualment compten amb 150 colmenes, algunes menys que son pare i son tio, però per a ells prima la qualitat a la quantitat, ja que sols poden dedicar-li els caps de setmana. “Ens hem modernitzat. Abans, per exemple, l’extractor era manual, però ara és automàtic. És l’únic que hem canviat, per la resta, seguim igual”.
Les generacions que venen pareix que preferixen prendre altres camins, encara que col·laboren en els treballs en les colmenes i en la tenda. “Ells no tenen la mateixa il·lusió i estan pensant en altres professions”, afirmen.
Per la seua part, el precursor de tot açò, Joaquin Olcina, seguix plenant-se de vida quan visita les colmenes als seus 88 anys. Intenta ajudar en tot el que pot i sempre va per davant en experiència. L’apicultura seguix sent la seua il·lusió, i vore que els seus fills i gendres han mantingut esta tradició el fa encara més feliç.
