Un dels sectors que s'està veient més afectat en aquesta crisi del Covid-19 és el de l'hostaleria, sent el sector que, a més, més lluny veu la tornada a la normalitat.

Les mesures de desconfinament que podrien arribar en molts dels sectors de la societat, són una incògnita per als hostalers, que no saben ni quan, ni de quina forma, ni per a quants podran obrir els seus negocis.

Hem parlat amb els gerents d'alguns dels restaurants més coneguts de la ciutat, i ens comenten la seua preocupació sobre aquest tema. Pablo Morales, gerent de la Mesón del Rey, parla dels rumors que parlen que l'obertura del sector seria a la fi d'any, per la qual cosa ens comenta que “serà un estiu molt difícil de superar”, encara que matisa que “de moment són tot rumors i no tenim cap certesa per part del Govern central”.

Per la seua part Rafa Calabuig, regent del Tinell de Calabuig, es mostra una mica més optimista, encara que també és conscient que costarà tornar al seu negoci. Comenta que tenen un gran hàndicap respecte a la resta de sectors comercials, i és que en el seu cas és més difícil, tant per treballadors com per clients, complir amb la distància de seguretat de 2 metres, amb el que creu que “no podrem reobrir els negocis fins que no es rebaixe eixa distància social necessària” i matisa que “nosaltres podem complir amb totes les mesures d'higiene, tant amb les màscares com amb el gel desinfectant, però eixa distància serà impossible”.

Mantindre tancat fins a finals d'any seria una crisi insuperable del sector

Els germans Prieto, gerents dels restaurants Sents i La Cuina, afirmen que la normalitat en el sector serà molt difícil de recuperar, si és que es recupera i arribaria “només quan hi haja una vacuna”. Comenten que “les informacions sobre una possible reobertura són variades i contradictòries, “cada vegada escoltem una cosa, però res oficial”, comenten. El que si que veuen inviable és “mantindre tancat fins a finals d'any”, la qual cosa segons ells significaria “una crisi insuperable del sector de l'hostaleria”. Ells optarien per “reduir l'aforament a la meitat o separar en torns de menjars als clients” unes mesures que consideren “molt fàcils de dur a terme si la gent és responsable”. Ens expliquen també que a Singapur, on tenen un amic hostaler, “la primera setmana se'ls va permetre obrir per a fer menjars per a portar i les següents van poder obrir seguint les mesures de reducció de capacitat i limitar el nombre de comensals per taula”.

“Fer menjar per a portar podria portar-nos a la ruïna”

Un altre dels temes sobre els quals hem volgut preguntar, ha sigut sobre el servei de menjar per a portar, cosa que cap dels 3 citats restaurants està fent. Els tres han optat per un cessament total de la seua activitat, i comenten que el servei de menjar per a portar no és, de moment, una opció.

En cas de començar amb eixa activitat, perdrien les ajudes que Govern i Generalitat concedeixen als establiments que s'han vist obligats a cessar la seua activitat, la qual cosa Rafa Calabuig comenta que “seria la ruïna del negoci, ja que hauríem de facturar, almenys, un 70 o 80% del que féiem abans”. A més matisen que “és un mercat que a Ontinyent ja hi ha empreses que el porten, per la qual cosa seria quasi impossible que fóra rendible”.

En el cas de la Cuina, els germans Prieto comenten que “és una cosa que sí que féiem abans, però en decidir-nos per aplicar el ERTE, hem deixat de fer”. Afigen a més que “esperarem a veure si el Govern permet aquest tipus de menjars en una possible reobertura escalonada del sector”.

Altra cosa en el que també coincideixen els tres, és que “la por ens farà molt mal”, referint-se també al fet que després de la reobertura no tornarà a ser igual que abans, ja que entre les mesures que s'apliquen i que molta gent decidirà no arriscar, la possible facturació també es veurà reduïda.

En un últim missatge, han volgut enviar ànims a tots i instar a “continuar complint les mesures de confinament i de seguretat que ens demanen des del Govern per a poder tornar com més prompte millor”, i finalitzen els germans Prieto que “és temps d'estar tots units i fer el que ens diuen, ja hi haurà temps per a demanar explicacions”.