11 de juliol de 2010, Johannesburgo, Sudàfrica. Amb aquestes 3 dades ja tot el món sap de què parlem, però no anem a quedar-se en el país africà, sinó a 10.974,1 km de distància, a la localitat d’Ontinyent, on fa 10 anys d’un dels moments futbolístics que han parat la ciutat.Eren sobre les 23:00 hores de la nit quan Howard Webb va xiular el final de la final del Mundial, tan sols 5 minuts abans Andrés Iniesta havia fet el gol que va celebrar tot un país, i del que ja fa 10 anys.
Ni un minut va passar fins que les primeres llàgrimes van eixir dels ulls dels ontinyentins, des que les primeres botzines dels cotxes van començar a sonar pel Dos de Maig, Daniel Gil o l’Avinguda Almaig. Els carrers van anar poc a poc omplint-se, ja que al principi molts van, o vam, optar per esperar a que Iker Casillas elevara la copa al cel de Sudàfrica per, en ixe moment sí, eixir corrents a la font del Salvador a reunir-se en milers i milers d’ontinyentins, alguns banyant-se, altres abraçant-se, altres cridant... la policia també celebrava, les càmeres gravaven, gent desfilant.
Una de les nits més llargues, per a bo, de la ciutat, una sensació mai viscuda i que a pesar que el record és molt fort, ja fa una dècada de la visita més especial de la ciutat a eixa font on se celebraven els triomfs i que va estar plena com mai.
Una nit màgica i inoblidable en un dels dies més feliços de molta gent. 10 anys que recordem amb aquestes fotos, perquè el temps passa, però eixa unió de tot Ontinyent, de tot un país, quedarà per a sempre.
