El ‘boom’ ciclista, llistes d'espera per a aconseguir una bici a 2022 - loclar

La irrupció de la pandèmia ha portat un canvi total a les nostres vides, entre ells destaca l'increment de la pràctica esportiva, i el ciclisme sembla emportar-se la palma.

Les pròpies xifres que han registrat les botigues i tallers de bicicletes d'Ontinyent ho demostren: la demanda d'aquest últim any, tant de bicis com de reparacions, ha augmentat al doble i fins i tot, en alguns casos, ha arribat a triplicar-se.

Efectivament, el ciclisme viu un “boom” a Ontinyent. Un fenomen que està succeint “a nivell global”, tal com expliquen els especialistes de la bici de la ciutat.

Comenten, a més, que aquest augment es va notar “sobretot després del període de confinament”, quan “es va esgotar tot”, assenyalen.

Amb les mesures restrictives pel covid-19, sense natació, paxangues de futbol, etc., la bicicleta es va convertir, i continua sent, unes de les poques alternatives que hi ha per a evadir-se o compartir una mica d'oci.

Les reparacions també han augmentat molt, i en alguns establiments s'han vist obligats a augmentar el personal de taller, en part, pel fet que molts ontinyentins han “desempolsat” la bici que tenien en el traster per a fer-la rodar de nou.

Tal ha sigut la demanda, que durant l'últim any s'ha incrementat considerablement la llista d'espera, que afecta sobretot els models d'iniciació, ja que la majoria de comandes són de nous aficionats.

La falta de peces de reparació i recanvi, que són d'importació, totes o la gran majoria procedents de la Xina, està dificultant que l'oferta cobrisca la tan sobtada demanda.

En els casos més optimistes i depenent dels models, la llista d'espera de bicis pot ser de 2 setmanes o de 3 o 4 mesos. Però en molts altres casos, pot arribar fins a quasi un any. Per fer-se una idea, hi ha tendes que expliquen que estan encara a l'espera de bicis que van demanar el mes de setembre de l'any passat i “encara no han arribat”. En altres casos, expliquen que, segons la seua programació, la majoria de comandes de març seran ja per a principis de l'any que ve, “gener o febrer de 2022”, concreten.

Possiblement la búsqueda de l'aire lliure i la desconnexió són els motius que més han atret als nous adeptes al món de la bicicleta. Molts han descobert una nova afició conjugada amb la naturalesa, i en alguns casos en família. En altres casos, “hi ha gent que feia ciclisme de sala i ha descobert que la bicicleta li encanta, en permetre-li fer bici i veure el paisatge al mateix temps”, assenyalen des de les tendes de bicicletes.

Potser per això, per a escapar de la ciutat, el tipus de bicis més demandades siguen les de muntanya, i en aquest cas, les elèctriques, una opció idònia per a aquells que estan començant i no vulguen “picar-se” massa sobre rodes.

Quant als preus, en termes generals poden rondar des dels 300€... fins al que un vulga gastar-se. Per fer-se una idea: els més experts poden comprar-se bicis d'entre 12.000€ i 13.000€.

No obstant això, els rangs més venuts en aquest últim any són les bicicletes normals de muntanya (sense ser elèctriques), que ronden entre els 800 i 1.000€, de les quals han tingut en general “una demanda enorme”; i les elèctriques de muntanya, el preu de la quals sol situar-se per damunt dels 2.000€, fins a aconseguir els 6.000€.

Quant a les edats dels demandants, hi ha tendes que assenyalen que “cada vegada hi ha menys joves”. Altres tendes indiquen que el perfil d'usuari sol ser una persona de 25 a 45 anys. I en el que si que coincideixen a destacar és que la demanda de bicis elèctriques de muntanya per part de dones s'ha incrementat molt en l'últim any, i que fins i tot s'han creat “nous grups de xiques per a eixir a la muntanya”.

Amb l'auge d'aquesta nova afició, molts ontinyentins semblen haver redescobert la serra. La muntanya ha pres així una imatge de nova “Glorieta”, fent referència a la gran afluència d'aficionats que es deixen veure cada cap de setmana pel terme.

Les zones preferides solen ser Mariola-Agres, Gamellons, Todos Vientos, Sant Esteve, o el Repetidor. I si parlem de rutes a pobles sense tocar carretera, Banyeres, Moixent, Vallada, Font de la Figuera, Cocentaina o Carrícola.

Aficionats, del que es diu “tota la vida”, han notat molt aquest increment, sobretot els diumenges. “Hem de buscar zones menys conegudes per a evitar les aglomeracions”, explica Rafa Bas, representant del ‘Vici de la Bici’, un grup d'uns 30 aficionats, d'entre 40 i 60 anys d'edat, amb més de 25 anys d'experiència.

Una zona que per exemple eviten és el barranc dels Tarongers, ja que circular per aquest lloc els caps de setmana suposa anar sortejant sobretot a senderistes. Per sort, Ontinyent és una ciutat “envoltada de muntanya i amb una gran varietat de rutes i sendes”, afigen.

Quant a la tendència de la bici elèctrica, des del ‘Vici de la Bici’ assenyalen que últimament ja són prop de 12 components els que s'han sumat a l'elèctrica. Una alternativa que permet mantindre la forma física sense massa desgast, i que per això per a molts aficionats ha suposat “un incentiu per a continuar mantenint la il·lusió per la bici”.

Per part seua, per als adeptes a la bicicleta de carretera Fontanars per l'Ombria i la Solana, Font de la Figuera o Moixent són rutes habituals. Així ho explica Juan Peiró, des del Club Ciclista Ontinyent, qui assegura que per la gran qualitat de les carreteres “som uns privilegiats”.

Tant per a Rafa com per a Juan, tant en muntanya com en carretera, la salut, el poder contemplar el medi ambient i la tertúlia amb amics són els punts que més els motiven a seguir amb aquesta afició. Quan se'ls pregunta a aquests veterans si creuen que aquesta afició tindrà continuïtat, prefereixen esperar que siga el temps el que ho diga. Per part seua, des de les botigues especialitzades esperen que “tinga continuïtat” i que quan els bars tornen a la normalitat “la bici no s'oblide”, conclouen amb toc d'humor.