“És el partit més difícil que hem jugat fins ara”, eixe era el sentir del CD Ontinyent abans de visitar el Camp del Serpis per enfrontar-se al Ciutat d’Alcoi, un equip que no havia encaixat cap gol i que ho havia guanyat tot com a local, mentre que els ontinyentins ho havien guanyat tot, pel que una ratxa anava a trencar-se, i seria la dels alcoians.
El partit va començar bé per als de Nacho Cantó, que al minut 5 s’avançarien amb un gol del capità Iñaki en rematar de cap una centrada d’Antonio, que seria clau en altres 2 gols ontinyentins a la segona part. Al minut 18 arribaria el 0-2 obra de Jorge Orquín després d’un control a la frontal de l’àrea que acabaria al fons de la xarxa. Just abans del descans els alcoians mostrarien que no anaven a deixar-se anar tan fàcil anotant l’1 a 2 en una vaselina sobre Jordi Mompó al minut 43.
La segona part començaria molt similar a la primera, amb gol dels ontinyentins. De nou un baló parat d’Antonio seria clau, però en aquest cas després d’estavellar una falta directa al travesser i al rebuig arribaria qui si no, Cambreta, per fer l’1 a 3 i continuar amb la seua ratxa d’anotar en tots els partits que han disputat, sumant 10 en total. Al minut 30 de la segona part una jugada similar a l’1-3 amb un llançament de falta d’Antonio que en aquest cas sí que entraria per l’escaire dels alcoians per col·locar l’1 a 4 i deixar l’encontre quasi sentenciat, i diem quasi perquè un minut després retallarien els locals per fer el 2-4 i tornar a somniar amb la remuntada, però que finalment no van arribar a inquietar als ontinyentins.
Amb aquesta victòria els de Nacho Cantó se’n van al paró lliguer amb els deures més que fets mantenint el pols amb el CD Contestano amb 6 de 6, i sent un dels 3 equips, junt a l’Ontinyent 1931, que ha guanyat tots els partits disputats.
