- Com se sent a l'estar tants anys seguits fora de casa?
-Quan dus 8 ó 9 anys fora de la teua ciutat t'acostumes perquè és la teua feina i no pots fer altra cosa. A vegades sí que t'entra eixa 'morriña' de voler tornar cap a casa, però és el que he de fer.
- Supose que amb ganes d'oblidar a Lleida la segona volta d'aquesta temporada...
-La passada temporada vam començar molt bé, i fins desembre anàvem davant, però la segona volta ha sigut lamentable parlant clar. Si hem de fer alguna part de la temporada mala, que siga la primera i acabar bé i entrant a 'play-off' que serà l'objectiu, aunque sabem que és complicat, però volem aconseguir l'ascens.
- Parlant d'ascensos, com recorda l'ascens a Primera Divisió amb el Leganés?
- Sempre queda l'espineta d'haver pogut jugar l'any següent, però són coses del futbol. Aquell moment és esportivament únic en un equip que no tenia eixe objectiu i que no l'havia aconseguit mai. Va ser una situació molt bonica.
- L'any següent no va ser ascens, però sí que va jugar el 'play-off' amb un equip com el Huesca..
- Ixos dos anys van ser molt positius, el Huesca era un equip fet per a mantenir-se, però vam fer un gran any i ens vam poder classificar per al 'play-off', ahí ja el Getafe va ser superior a nosaltres i ens va eliminar. Va ser un primer paset per al que van fer l'any següent amb la històrica temporada i l'ascens.
- Sense contar ixe ascens a Primera, quin moment considera el millor de la seua carrera?
- Em quede amb totes eixes amistats que et dóna el futbol i amb els que encara mantinc el contacte. Esportivament et quedes amb totes les victòries que has aconseguit i els 'play-off' que has jugat. Hi ha moments que se t'obliden, però que sempre estan ahí. Al final els moments dolents intentes oblidar-los.
- Imagine quina és una de les espinetes clavades...
- Sí. El que va passar amb l'Ontinyent allí a Alcorcón pense que a ningú se li oblidarà. Són moments que passen a molts jugadors, però que quan et toca a tu viureu, és dur. El pitjor d'aquell dia és com va passar, si et guanyen al camp 4-0, significa que han sigut millors esportivament i ja està, però el que va passar és complicat que se li oblide a algú.
- És César Soriano un dels millors jugadors que ha donat Ontinyent?
- No em considere així. Pascual Donat per exemple va estar molts anys al Villarreal a Primera o Segona, i Fernando Maestre també va jugar al RCD Espanyol a Primera. Aliño no va arribar a jugar en Primera, però era boníssim. No crec que siga dels millors jugadors que ha donat Ontinyent. Pasqual va estar molts any a millor nivell que jo, i futbolísticament Mullor o Juan Navarro eren molt bons jugadors, però són circumstàncies de posició o de carrera que no et donen l'opció a pujar de categoria.
- Com ha viscut la desaparició d'un dels que supose seran equips de la seua vida?
- Em va sorprendre molt. Al final entres en les xarxes socials o en els grups d'amics i ho lliges i et quedes en shock, perquè a pesar de deure diners no pintava tan mal. Va ser molt radical que en dos dies desapareguera el club. Vaig parlar en algun company com Juanan o David Torres i em van contar tot el que va anar passant. Pareixia que es salvava el club i de repent et diuen que ni es presenten contra el Espanyol B. Moltes coses s'han hagut de fer mal a l'Ontinyent CF perquè acabara desapareguen. Una cosa és baixar esportivament com fa uns anys, o inclús baixar per impagaments s'ha vist, però desaparèixer...Ho vius amb tristesa perquè estàs fora i no saps res. El pitjor és que eés l'equip de la ciutat, perquè en altres casos et sap tan mal, però no és el mateix.
- Després vas coincidir amb Álex Felip a Lleida, et va contar alguna cosa?
- No vam parlar molt d'això, el que em va comentar va ser més o menys el que m'havia dit Juanan, que en gener anava a solucionar-se, però un dia van anar a entrenar i els van dir que esta vesprada s'acaba tot. No vam aprofundir molt perquè no els van dir a ells moltes explicacions.
- Com veu la situació futbolística a Ontinyent ara amb dos equips que volen ser forts?
- Just l'altre dia estàvem parlant-ho els amics, perquè ara tens un equip en Primera Regional i un en Segona. L'Ontinyent sempre solia estar en categories superiors al San Rafel i ara serà diferent. Potser positiu perquè hi haurà més gent que faça esport i cadascun tindrà la seua preferència d'equip. A l'hora que siga beneficiós per a la ciutat per a tindre un equip ben amunt prompte potser més complicat que si hi haguera un equip fort entre els dos. Ojalà els dos equips d'ací poc estigueren el més amunt possible, però per experiències d'altres llocs que conec sembla complicat.
- Et sembla un error?
- Error tampoc sé si és la paraula, perquè cadascú pren les seues decisions i no s'ha de prejutjar. Igual els dos comencen a anar bé i acaben dalt els dos, o igual torna tot a ser com un Ontinyent i San Rafel com tota la vida, mai se sap. Pense que potser perjudicial per a estar en categories superiors a curt plaç.
- Quines expectatives de futur té César Soriano?
- Mentre el cos meu permeta, espere estar el més amunt possible. Altra cosa serà si els clubs seguixen confiant en mi o no. Si em trobe bé seguiré jugant al futbol perquè m'encanta, i també sóc conscient que com del futbol es viu de molt poques feines. Tinc una edat que pot fer als clubs pensar que ja no puc rendir, estic conscienciat que potser l'últim any, però la meua idea es seguir jugant a futbol fins que meu permeta el cos, no vull enganyar a ningú i fer-lo creure que encara puc quan ja no puga, però mentre estiga bé seguiré jugant a futbol. Si jo em trobe bé i els clubs ho permeten, queda César Soriano per a molt de temps.
