Hores sense dormir, calor, humitat, tensió... Amb 5.000 km de Dakar a la seua esquena, els ontinyentins Miguel Ángel Guerrero (40) i Paco Sanchis Belda (31) compten la seua experiència com a assistents tècnics d'Óscar Fuertes i Diego Vallejo. El seu esforç els ha valgut un 33é lloc en la general. A pesar que encara assimilant aquesta gran aventura pel Perú, ja s'han incorporat al seu treball en l'empresa Herrador Motorsport S.L de Torrent
- Es dediquen al mateix dins de Herrador Motorsport?
- M/P. Més o menys ens dediquem al mateix. Realitzem pràcticament tot, des que el cotxe es dissenya en l'ordinador fins que ix per la porta en marxa. Fabriquem vehicles de carreres, prototips T1 amb tracció posterior, i ara també els can am, és a dir els buggy, vehicles més xicotets que s'han posat en auge.
- Per a quines marques?
- M/P. Tenim la nostra marca, que és Herrador Motorsport. Després també treballem per a marques o particulars que ens demanen un cotxe per a competir, i nosaltres el construïm al seu gust. En aquest cas, per al Dakar, el patrocinador va ser Ssangyong.
- Es coneixien d'abans?
- No, tant sols de sentides
- Com va sorgir l'oportunitat d'acudir com a tècnics al Dakar?
- M: Per la trajectòria. Jo porte en la competició 10 anys. He tingut experiència en la Morocco Desert Challenge o la Panafrica Ral·li. Aquesta ha sigut l'experiència més dura, encara que cada carrera té el seu.
- P: Jo vaig treballar en el Campionat d'Espanya l'any passat i l'anterior. Per qüestions personals vaig eixir de l'equip, i em van proposar anar al Dakar.
- Com canvia la rutina diària a fer el Dakar?
- P: Deixes de parlar amb la família i amb tots, per les 6 hores menys de diferència i perquè no tens temps per a res. Allí no hi ha horari.
- M: Quan tens una estona, aprofites sobretot per a dormir. Jo sóc el que més ha dormit de l'equip, perquè era el responsable de conduir el camió. Però la resta de l'equip s'ha tirat tres o quatre dies pràcticament sense pegar ull.
- Ha sigut en veritat el Dakar “més complicat”?
- M: Tots els pilots han dit que ha sigut una de les més dures que hi ha hagut.
- P: Sí, pilots com Nani Roma van comentar que s'havien passat, que fins i tot en l'última etapa, que era per a lluir-se una mica es van passar. La dunes eren incontrolables.
- Anaven molt prop dels pilots...
- M/P. Sí, molt prop d'ells per si passava alguna cosa, ja no només mecànicament. Ens comunicàvem amb ells per telèfon via satèl·lit. Teníem sempre a prop helicòpters per part de l'organització per a assistència mèdica.
- Han tingut moltes incidències?
- M/P. Vam tindre algun incident, però no va ser greu. Hi havia molt fech fech, una pols molt fina que es fica per tot i és molt molest. Però el cotxe va donar molt bons resultats.
- Com va ser l'arribada a meta?
- P/M. Increïble. Estàvem nerviosíssims. L'emoció va ser molt gran.
- Va haver-hi moments en què pensaven que no arribaven?
- P/M. Això sempre ho penses, per qualsevol cosa, un accident... Poden passar mil coses fins a última hora. Fins i tot els pilots més capdavanters com Carlos Sainz han fallat.
- Han pogut visitar el Perú? Quina imatge es porten del país?
- P/M. Vam arribar diumenge passat al matí a València, i vam veure molt poc del Perú. L'assistència en carrera et permet veure les dunes, però poc més. Amb el que ens quedem és que tenen molt pocs recursos però són molt feliços.
- Definisquen amb poques paraules l'experiència
- M. Espectacular
- P. Ha sigut cansament, falta de somni i alegria.
- La pregunta del milió, tornaran l'any que ve?
- M. Sí que es presenta l'oportunitat, sí. La memòria és selectiva, et quedes amb el bo.
- P. És una experiència, que ja hem viscut i la pròxima vegada, ja la pots plantejar i gestionar d'una altra manera.