- Com ha sigut per a un sub-campió olímpic estar 2 mesos complets sense poder realitzar els seus entrenaments habituals?
- Gràcies a Déu no ho he passat tan malament. Quan va arriba eixe moment el principal per a mi era la salut pel que quedar-me a casa era el que havia de fer i el que vaig fer. Vaig aprofitar el confinament per a parlar amb la meua família i llegir dos llibres que tenia pendents. Quant a l'entrenament, la Reial Federació Espanyola d'Atletisme em va facilitar una cinta de córrer el que em va permetre augmentar el nivell dels entrenaments a casa
- Va poder exercitar la tècnica de salt per a la seua modalitat?
- No, això no vaig poder. Jo ací a València visc en un pis, tinc veïns als quals molestaria molt pel que fer sèries de tanques era impossible. Va ser l'única cosa, la resta de coses les vaig poder fer.
- Com va ser la tornada als entrenaments?
- Ha anat molt bé, em vaig trobar molt animat i amb moltes ganes de tornar ja. Poder respirar aire fresc, tornar a entrenar i a exercitar-me en una pista, saltant les tanques. Em vaig posar molt feliç, però toca anar a poc a poc, sense presses i intentant preparar-me el millor que puga.


- En quin punt de recuperació de sensacions es troba?
-Encara queda molt temps per a poder veure'm bé del tot. Ara mateix em trobe bé i estic tranquil, però reconec que els entrenaments que estic fent de moment no serien per a aspirar a grans coses. Tot està anant molt mesurat, pas a pas i en contacte permanent amb el meu entrenador amb el qual planifiquem una tornada tranquil·la i sense entrar en desespers per a veure que succeeix de cara al futur.
- Per què ha triat Ontinyent com a lloc per a entrenar?
- Ontinyent per a mi és la meua segona casa. Em sembla un lloc meravellós i una ciutat increïble, no sols per a entrenar sinó també per a descansar. Ací tinc part de la meua família i amistats. Em senc a casa.
A més sempre que he vingut he tingut totes les facilitats per a poder entrenar, m'han deixat utilitzar el poliesportiu i a més tinc l'ajuda de Víctor que em fa l'entrenament més amé al no estar jo sol com a València. Detalls que em fan estar més tranquil i més feliç ací a Ontinyent.
- La decisió ha sigut tant a nivell personal com professional llavors, no?
Molt més a nivell personal, ja que a València també tinc una pista amb totes les condicions per a entrenar. He vingut perquè em sent a casa i estan ací les persones que considere com la meua família. Un lloc en el que vaig pel carrer i m'agraeixen, puc conversar amb gent, prendre un café amb ells. Eixes són les coses que m'omplin. A més eixa situació de trobar-me còmode m'ha servit per a centrar-me en els meus objectius esportius també
- Enguany anava a ser molt especial amb uns nous JJ.OO per a vosté, pensa a vegades en això?
- Fa un mes i mig o així sí que ho pensava molt, pensava que ja hauria d'estar en la recta final per a Tòquio, preparant les últimes competicions, però amb el confinament i la situació que estàvem vivint, que si fase 0 o fase 1, que si podíem o no eixir al carrer, jo mateix ja vaig deixar de pensar en això i vaig acceptar que anava a ser una temporada totalment diferent i bo, caldrà esperar a l'any que ve per a Tòquio.
- Se sentia motivat per a buscar repetir, o per què no millorar, la gesta de Rio?
- Sí, em sentia molt motivat perquè la preparació havia sigut excel·lent i em trobava en un moment de forma molt bo i sabia que enguany podia ser molt bonic per a la meua carrera esportiva, però així són les coses, cal assumir-les i viure amb elles.
- Com va viure eixa època convulsa en la qual no se sabia si s'anaven a celebrar o no?
- Molt abans del confinament, quan va acabar el campionat d'Espanya, jo vaig fer alguna entrevista en la qual deia que confiava que se celebrarien, però després em vaig adonar de la gravetat de la situació i la cosa va canviar. A més veies perfils de companys que alguns estaven entrenant amb normalitat, uns altres estaven en sa casa sense poder fer-ho. No s'haurien realitzat en igualtat de condicions i estem parlant d'una olimpíada que és cada 4 anys, no d'una altra competència.
No em va agradar tardaren tant a prendre la decisió d'ajornar els Jocs Olímpics. Entenc que hi havia moltes coses en joc, molts diners invertits per Tòquio en les seus, la Vila Olímpica, etc. Era una decisió difícil però s'havia d'haver pres abans pensant que era el millor per a tots els atletes, a més era una època de tensió perquè pensaves que si es feien el meu somni de repetir metall s'esfumava quasi per complet.
- Eixe ajornament per a 2021 altera el seu calendari de carreres per a la pròxima temporada?
- Sí, hi ha carreres que canvien de dates, hi ha unes altres que potser ni es fan, però cal estar ja centrats en el que ve. Ara World Athletics ha anunciat que tenen la intenció de realitzar proves de la Diamond League en agost, setembre i octubre i tinc totes les mirades posades en eixes competicions i poder arribar en bona forma, tractar de lluitar en alguna d'elles i no deixar la temporada a zero.
- Un missatge des d'aquestes línies per a tota eixa gent d'Ontinyent que li va donar suport, li dóna suport i segur que estarà davant del televisor recolzant a Tòquio 2021?
- Primer que tot agrair a la gent d'aquesta ciutat tan meravellosa que estime i senc com si fóra ma casa, en la qual m'encanta estar i amb la que sempre he volgut compartir els meus bons resultats. És una motivació per a mi poder aconseguir triomfs que portar a Ontinyent.
En segon lloc, demanar-los que es cuiden molt perquè tot açò acabe el més ràpid possible i tornem tots a les nostres vides normals. Per part meua, si podem competir els pròxims mesos, que estiguen pendents i em donen ànims com sempre han fet, que ho donaré tot per ells.