- A nivell personal, quina valoració fas de la temporada?

- Aquesta temporada ha sigut molt positiva i totalment inesperada. En el meu cas, la meua vinculació amb el club enguany havia de limitar-se a entrar en la directiva, que es va renovar l’estiu passat, per ajudar en el que fera falta i poc més. A partir d’ací, a mitjan setembre, ens vam trobar l’equip sense entrenador i amb molt poques jugadores. Des de la directiva ja s’estaven fent esforços per revitalitzar el sènior femení: moltes xiques havien marxat d’Erasmus, altres ho havien deixat, i calia donar-li un impuls perquè cada vegada hi havia menys jugadores i l’equip perdia presència.

Llavors vam començar a parlar amb jugadores de la zona i amb xiques que ho havien deixat per intentar recuperar-les. Tot i això, al setembre érem només cinc jugadores i continuàvem sense entrenador. Ana, la capitana, també va empentar molt en aquest sentit. Al final, vam decidir que l’equip havia d’eixir endavant sí o sí, i per això vaig assumir el rol d’entrenador.

La setmana abans de començar la lliga érem cinc, però just aleshores es van incorporar dues jugadores més. Carmen i Lupe, d’Alacant, van arribar quasi com caigudes del cel. Amb elles ja érem set, i junt amb les dues jugadores del júnior, Neus i Núria, que ens estan ajudant moltíssim, vam començar la competició. Poc a poc, algunes jugadores que s’havien deslligat i ho tenien complicat per tornar han anat ajudant-nos. Al principi venien a alguns partits com a suport puntual, però s’han anat integrant molt bé i ara formen part de l’equip molt més del que esperàvem.

La valoració de la temporada és molt positiva. Hem passat de tindre com a objectiu consolidar l’equip i assentar les bases d’un projecte a llarg termini, a que eixe projecte siga ja una realitat des del primer any. Estem lluitant per l’ascens i a més com a líders invictes. Sincerament, pensàvem que això arribaria en dos o tres temporades, no en la primera. Per això, la valoració no pot ser millor.

- Com comentaves, un dels possibles problemes ha sigut la rotació de l’equip. Consideres que ha sigut massa curta?

- La rotació és curta i les jugadores acumulen molts minuts; de fet, la mitjana està al voltant dels 20 minuts com a mínim. Intente repartir-los de manera bastant equilibrada perquè totes estiguen dins del partit. Totes aporten, i això ens fa fortes com a equip.

La realitat és que qualsevol de les nou —o fins i tot deu o onze comptant les júniors— pot sumar, tant en atac com en defensa. Encara que la rotació siga curta, és molt efectiva. He vist equips amb més jugadores, però a partir de la sisena o setena deixen d’aportar. En el nostre cas, encara que numèricament semble limitada, en realitat és molt ampla perquè totes les que ixen sumen.

- Haver acabat invictes reflecteix un gran rendiment, penses que la diferència amb els rivals del grup ha sigut tan gran com indiquen els resultats?

- La superioritat de l’equip durant la lliga ha sigut real, però al principi no ens la plantejàvem en absolut. Ha arribat —som líders invictes—, però mai va ser un objectiu ni una exigència. Fins i tot ara, en quarts i en el playoff, la filosofia continua sent la mateixa: no viure-ho com una final obligatòria, sinó com un premi que cal gaudir. Creiem que, si gaudim, juguem millor, i si juguem millor, tenim més opcions de guanyar.

- Quin tipus d’equip diries que és l’Eset Ontinet?

- És un equip molt jove i bastant homogeni en característiques. Comptem amb dues interiors més clares, Ana Piera i Maria Lucas, però la resta són molt versàtils. De fet, som l’equip més baix de tota la lliga: pràcticament tots els rivals tenen jugadores més grans. Tot i això, el treball col·lectiu, la generositat en atac i la solidaritat en defensa ens han donat identitat.

Eixa unió, eixe anar totes a una, ha fet que competim molt bé en tots els partits. Mantenim sempre la idea de treballar com un bloc, tant si anem guanyant com si anem perdent, com ja ens ha passat en diversos partits que hem acabat remuntant.

- De cara al playoff, quines perspectives tens?

- La idea és la mateixa: anar amb la mentalitat que això és un premi i gaudir-lo. Juguem contra el Vila-real, un equip amb una cantera femenina molt forta, de les més potents de la Comunitat Valenciana. Tenen diverses categories i jugadores que doblen equips, cosa que els dona molt ritme i intensitat. Sabem que serà un partit incòmode, amb molta exigència defensiva i ritme alt en atac. Som dos equips que hem quedat primeres, així que qualsevol pot emportar-se l’eliminatòria, encara que esperem ser nosaltres.

- El fet de tornar als playoffs i lluitar per jugar de nou en Sènior Autonòmic és molt positiu per al club, com ho valores?

- És una gran notícia per al club. Fa uns anys estàvem en autonòmic, però es va perdre la categoria. En les últimes temporades s’ha estat a prop, amb bons resultats, però sense acabar de tancar el playoff. Aquest pas és important perquè ens acosta a una categoria que considerem que és la nostra. Més endavant ja veurem si podem continuar creixent, però de moment toca anar pas a pas i gaudir del camí.