Lucía Gil: "Tenim molta il·lusió de viure la desfilada" - loclar

- Quina és la seua vinculació a la Festa i a la comparsa?

- En la comparsa Mariners, des que vaig nàixer. La meua família ha sigut sempre festera. Mon pare i el meu avi, en nàixer, ens van apuntar a la comparsa, per la qual cosa enguany farà 45 anys que estic apuntada a aquesta comparsa. En l'etapa adolescent, vaig eixir durant dos anys amb les meues amigues en els Bucaners, però sempre he sigut component dels Mariners.

- Abans de la pandèmia, ja ho havíem comentat en l'esquadra i la família. Vam presentar la candidatura, però va vindre la pandèmia i es va quedar en l'aire. Quan vam tornar, ho vam tornar a parlar i vaig tornar a presentar la candidatura. Ningú més es va presentar, així que vaig eixir capitana. Encara que la il·lusió la tenia des de feia molts anys, al principi és una sensació com que no te'l crees.

- Som una comparsa molt familiar, però la gent treballa molt. És una capitania de la comparsa, no considere que és la meua capitania, sinó dels Mariners.

- És una il·lusió per a la meua família. Estic vivint-ho amb molta intensitat i implicant a cadascun d'ells. I, no sols a la família, sinó també a amics. Al final, el càrrec no sols és només la persona, sinó tot el cercle de gent que t'envolta. Necessites comptar amb ells en moltíssimes situacions i és la base. Si no tens suport darrere, és inviable. És molta faena i molt temps dedicat, també molta il·lusió, per la qual cosa compensa veure que la gent s'implica, que coneixes a gent nova...

Quant als càrrecs d'enguany, fas una família que ens ajudem els uns als altres. És gratificant.

- Per descomptat, un dels actes que estem esperant tots és la desfilada del Mig Any. Tota l'esquadra i la família tenim molta il·lusió de viure-ho. També el sopar del Mig Any, en la qual oficialment ja serem càrrecs.

- És representar en primera persona al meu comparsa allà on vaig; la comparsa que m'ha vist nàixer i de la qual he gaudit tota la vida. Pense en la gent que ha confiat en mi i espere estar a l'altura i pense que qui ja no està, crec que estarà molt orgullós, com el meu avi Rafael, que és qui ens va iniciar en la Festa i sempre és el nostre referent.

- Que tothom gaudi, veure a la gent feliç i que ho passe bé, que, al cap i a la fi, és del que es tracta la Festa.