- Enguany el programa d’actes és més extens respecte al de l’any anterior, quan sols es van poder celebrar els actes litúrgics, ho encara amb més il·lusió?
- Sí. Bé, fins ara, perquè la situació sanitària pareix que s’està complicant. Però sí, sí que tinc il·lusió, i supose que tot anirà avant, amb totes les precaucions que devem tindre. Crec que necessitem un poc d’alegria després de tant de temps de tristor. Açò crec que animarà la gent, ens animarà a tots.
- Com ho ha viscut enguany?
- Nosaltres la tasca de Camareres no hem deixat de fer-la; sols durant el temps de confinament. El decor i cura de la Verge, la celebració de la Missa Sabatina, etc., no ho hem deixat de fer i hem estat en contacte.
- De cara als actes que venen, hi ha cap que li faça especial il·lusió?
- M’agraden tots. Potser l’Ofrena, perquè és molt bonica, i per tot el que suposa, entre altres coses, donar-li visibilitat a totes les associacions culturals del poble, que ixen i participen. Tota la població està convidada a eixir a l’Ofrena. Després, destacaria també la Missa Major, que és també molt entranyable; jo he anat sempre amb els meus pares i em porta records. Encara que la veritat és que cadascun dels actes està molt ben preparat, cadascun té la seua particularitat, i són molt bonics, per a concentrar-se amb ells i disfrutar-los tots.
- Dels actes viscuts, destacaria algun en concret?
- En principi no... Sí que quan baixen a la Verge per a la seua neteja, és molt emotiu. Nosaltres la veiem tot l’any, però eixe dia, quan comença a baixar, és com que s’arrima a tu; dóna la sensació que està més prop en eixe moment, si cap.
- Li va saber malament no haver pogut ser Camarera Major en la seua plenitud l’any passat o ho va assumir amb naturalitat?
- No em sap mal, l’únic que l’espera ha sigut més llarga. Encara que tot té la seua part positiva. La situació era complicada, de tristesa, però gràcies a Deu, vam poder estar prop de la Puríssima. Vam tindre l’oportunitat de sentir-nos ‘arropades’, teníem un lloc on acudir. A més, les celebracions que es van poder fer van ser per a viure-les molt a dins, molt sentides. Per exemple, el trasllat de la Verge des de la capella a l’Altar Major va ser a porta tancada i va ser molt íntim.
- Com està sent la relació amb les Camareres?
- Molt bona. Açò ha ajudat a compartir més temps, més coses; a tindre més confiança i a coneixer’ns més. La part festiva, és com més fàcil, perquè és per a disfrutar. Esta situació ens ha fet ser més nosaltres mateixes i confiar.
- La seua família, com ho has viscut?
- Ha estat al meu costat, donant-me suport.
- Què significa per a Vté. la Puríssima?
- Des de menuda, el meu iaio tenia molta devoció a la Puríssima. Quan ell va faltar tenia 93 anys, era molt major, i jo era una xiqueta; per tant, tot el que em contava se’m quedava molt gravat a la memòria. Des de xicoteta sempre m’han parlat d’Ella, en ma casa, la meua família... La Puríssima sempre ha sigut part de la meua vida.
- Quin és el seu desig de cara a este cap de setmana?
- Desitge que el temps ens acompanye, així com la situació sanitària, al menys, que no empitjore. Crec que, amb precaució, es podrà fer, encara que acceptarem el que siga, per suposat. I que la gent ens acompanye, amb les mesures sanitàries adequades. També vull donar les gràcies a la Junta, a tots en general, però en especial a Rafael Esteve, el president, ja que crec que no podria haver tingut a un president millor. I a la presidenta de l’Agrupació de Camareres, Yolanda, també és extraordinària, sempre que fa falta està ahí.