Álvaro Soriano: "A pesar de l'oratge, en Irlanda hi ha molta qualitat de vida" (Ontinyentins pel món) - loclar

- Vaig realitzar el grau d'Enginyeria d'Obres Públiques en la Universitat Politècnica de València i després, un màster en Enginyeria de Canals, Camins i Ports. Quan vaig finalitzar vaig anar amb el meu germà a França a estudiar francés durant l'estiu. A continuació, em van sorgir unes pràctiques de treball a Irlanda, i és quan vaig decidir anar-me'n. Quan vaig acabar, em van proposar quedar-me. Jo no m'ho havia plantejat, però, com no tenia res a Espanya, em vaig quedar. 

- Ací són molt famoses les empreses ramaderes, i era un consulting d'enginyeria on fèiem 'planning applications' per als grangers i dissenyàvem les naus industrials per als animals. Treballava en un poble menut i no hi havia cap espanyol, eren tot irlandesos, així que per aprendre anglés era la millor zona, i era un anglés prou tancat. Allí vaig treballar un any, però com el tema de les granges no m'agradava molt, vaig anar canviant d'empreses fins que vaig arribar a Jacobs, ubicada a Cork, que és una multinacional, i en la qual estic molt content. 

- Ací alces una pedra i t'ixen mil treballs nous, el problema és que és difícil trobar casa. Hi ha una gran crisi d'allotjament. Ara el país és dels que més creix d'Europa i estan totes les empreses grans del món: Apple, Google, Amazon... Tota la gent ve a treballar ací; l'oferta de cases no és tan gran, i a més, els lloguers són cars. Estan construint cases com a bojos. 

- Per a mi, la pandèmia va ser "beneficiosa" entre cometes. Em van deixar treballar des d'Espanya per a Irlanda, per tant, vaig tindre un descans d'Irlanda d'un any i un poc més. Feia molt de temps que no estava a casa. Seguia mantenint els meeting online, etc., però treballava des de casa, menjava el menjar de ma mare, que trobava molt a faltar, passava temps amb el meu germà fent activitats... 

- La xarxa d'aigües del país està un poc antiquada i tenim 40 estacions de bombeig que estan en prou mal estat. Tenim que millorar-les totes i estic fent informes de com millorar-les.

- Els companys són quasi tots irlandesos. Hi ha una xica que és de Grècia, però la resta, tots són d'Irlanda. En l'empresa anterior sí tenia un company que era de Segòvia, i encara som amics i quedem per a jugar a tenis i bàsquet. L'ambient laboral és molt calmat. No tens pressió. Et donen llibertat a tope, si tens alguna cosa que fer o no pots anar a l'oficina, no et diuen res. Mentre faces el projecte... També sempre afigen personal abans de fer algun projecte, i no tens pressió. La veritat que no he treballat mai en Espanya, per tant, no puc comparar tampoc, però em diuen que és incomparable.

- No sabria dir-te... Crec que la personalitat de la gent, és molt multicultural, sempre coneixes molta gent de tots els llocs, i aprens coses d'altres llocs també. Els paisatges, la qualitat de vida... A pesar que l'oratge no és com a Espanya, tens molta qualitat de vida. 

- Ací normalment has de compartir vivenda, perquè sols una habitació potser et costa 600 ó 700€, i si vius en Dublín potser són 1.000€ l'habitació. Ara jo estic compartint vivenda amb altre xic, que és irlandés, en una vivenda per a dos que és enorme, amb jardí, una cuina gran, una habitació lliure... I, pràcticament, és com viure soles. Però, clar, depén de la situació de cadascú. També conec casos en els quals la gent compartix habitació, perquè no pot permetre's més, i es combina amb algú que treballa pel dia i altre per la nit i compartixen fins i tot el llit. 

- L'idioma. Al principi, penses que saps anglés, per ací utilitzen expressions que no entens. Tens molta pressió, i tens meetings, i coses que fer, i tens por de no entendre-ho. Després, quan vaig haver d'agarrar el telèfon, sense vore la cara ni els llavis... També va ser difícil. No obstant, a base de pràctica i patir un poc, ho fas, inclús ara en l'empresa he de donar jo les exposicions, i són tot irlandesos i jo, l'únic espanyol. Hi ha bon ambient en els meetings, hi ha comentaris tòpics, com que què faig jo a Irlanda si a Espanya s'està molt bé...

- Són molt simpàtics, alegres i molt servicials. Són molt diferents als anglesos, que són més tancats. No tinc cap queixa. Tinc amics irlandesos i a mi em van ajudar molt quan vaig vindre ací. Jo abans vivia amb altra, i eixa gent em va ajudar molt. En pandèmia, quan vaig estar a Espanya i jo tenia coses ací, com per exemple, un cotxe, ells em van ajudar a vendre'l i em van fer molts favors. 

- Ací, pel que fa al tema d'aficions, vaig a la piscina coberta a nadar dos o tres dies a la setmana. Tinc un grup de WhatsApp de gent de tot el món; llatinoamericans ací hi ha molts, francesos, alemanys, etc., i quedem per a jugar a bàsquet. A part del bàsquet, quedem també per eixir. També per eixir tinc ací altres grups d'italians, espanyols i gent de tot el món, en realitat. Quedem i normalment anem al pub. També m'agrada fer rutes per la natura, els penya-segats i les platges, també anem a jugar a vòlei. El mateix que a Espanya diria jo, encara que està més limitat pel temps. 

- He pensat en canviar de seu en algun moment, ja que Jacobs té seus en tot el món. A Espanya no tinc idea d'anar, perquè cada volta que he tirat un currículum moltes voltes ni m'han contestat. Si m'isquera l'oportunitat d'estar en València o a Ontinyent, sí que m'ho plantejaria. Ací, 'cada dos per tres', estic rebent ofertes. 

- En estiu aniré. Sempre baixe en estiu i, de vegades agarre dies lliures, i com han ficat un vol directe Cork-Valencia, la combinació és millor.