Senyor president: Des de la indignació, però també amb el propòsit de col·laborar en la mesura de les meues possibilitats, li escric aquestes línies sobre el batibull, caos, desori o aixecada de camisa (dis-ho com vulga), provocat pel col·lapse de la web de Sillas Gil, responsable de la venda de les tribunes per a les Entrades de Cristians i Moros de les nostres festes. 

Entenga el cabreig dels qui il·lusionats i interessats en la compra de cadires per a presenciar les Entrades ens trobem que era del tot impossible adquirir-les pel col·lapse de la web. Però molt pitjor que això, va anar que sabérem que abans d'iniciar-se la venda va haver-hi els qui, burla burlant, van entrar en la pàgina eventosgil.com i les van comprar perquè van rebre l'avís que la web estava oberta i ja es podien efectuar les compres. 

Qui van ser els que van tindre la informació privilegiada i es van beneficiar de poder comprar abans que els altres? A vosté com a president, que ha de vetlar pels interessos dels festers i també dels “mirons”, li correspon esbrinar l'ocorregut i donar a conéixer la informació del succeït. Sobretot, per a evitar mals rotllos com els que estan circulant.

Em costa molt comprendre el silenci de la Junta de Govern de la Societat de Festers davant un problema com el suscitat. Un silenci que dura més de quaranta-huit hores i que no fa sinó alimentar sospites i enraonies, al mateix temps que creix la indignació per no saber si a partir de demà dimarts, quan l'empresa Sillas Gil ha dit que tornarà a obrir la venda, serà possible efectuar la compra.

“El silencio no es rentable” és el títol d'un llibre ja clàssic de dos autors nord-americans, Herb Schmertz i William Novak, que van revolucionar el món de l'empresa en posar de manifest els errors i costos que els pot suposar el no comunicar. En el seu cas, senyor Pla, el silenci al qual s'ha acollit vosté i membres de la Junta com si fora un impermeable sota el qual refugiar-se esperant que escampe, tampoc li serà gens rendible. 

El respecte que ens mereixem com a festers i ciutadans per part d'una institució com la Societat de Festers, passa per rebre una ràpida informació en la qual se'ns diga què ha ocorregut; si hi ha hagut privilegis o no en poder anticipar-se i comprar abans que els altres; i quan es posaran a la venda les cadires.

Portem anys fent gestions per a aconseguir la declaració de Festes d'Interés Turístic Internacional i si bé poden ser discutit i discutibles algunes de les vies i mètodes utilitzats amb aqueix objectiu, tinga per molt cert que amb errors de gestió com l'ocorregut en la venda de cadires s'allunya la possibilitat d'aconseguir l'anhelada declaració.

Abans d'acabar, senyor Pla, em permet copiar-li un paràgraf de la crònica escrita pel periodista Blas de Penyes a propòsit de la presència del destre José Tomás en la plaça de bous d'Alacant, i en la qual dona compte d'haver-se venut “més de 6.000 entrades en els primers quinze minuts d'obertura de taquilles en línia. Venudes per internet en 43 províncies espanyoles i 10 països d'Europa i Amèrica. Venudes per a veure-li fer el "paseíllo" en el cus de la Plaça d'Espanya d'Alacant com a únic matador i amb quatre bous de diferents ramaderies”. 

Sí, sis mil entrades en quinze minuts. Si uns altres ho poden fer perquè saben, que Sillas Gil es pose les piles o busque's un altre proveïdor que no ens done els disgustos ja patits, als quals s'afig la incertesa per un silenci que, crega'm, senyor Pla no li serà gens rendible.

• Ambaixador cristià, comparsa Fontanos, en 1980. Pregoner de les Festes de Moros i Cristians en 1982. Primer Tro comparsa Fontanos, 1984. Premi Cervino, 2016.