Correus emet hui un segell, inclòs en la seua sèrie d'Efemèrides, dedicat a commemorar el 75 Aniversari dels Gegants de la ciutat d'Ontinyent. La tirada de 160.000 segells es posarà en circulació amb un valor facial de 0,70€, que es correspon amb la tarifa nacional per a enviar una carta normalitzada de fins a 20 grams de pes.
El segell era presentat aquest matí al Palau de La Vila per la regidora de Festes i Tradicions de l'Ajuntament d'Ontinyent, Àngels Muñoz; el regidor de Cultura, Àlex Borrell; i el president de l'Associació de Gegants i Cabets, Salva Serrallé, qui coincidien en destacar el valor històric de les figures i l'interès de comptar amb un segell “que farà perdurar en el temps aquest anniversari”.  
El segell porta la llegenda del 75 Aniversari impresa sobre una bonica il·lustració de les quatre figures principals. Correus ha emés aquest segell per a reconéixer aquesta llarga tradició que és una part fonamental de les festes del Corpus Christi i la Puríssima. 
Els Gegants representen a les tres cultures que van conviure en la localitat d'Ontinyent durant l'època medieval: l'àrab, la jueva i la cristiana.
Aquestes figures solen tenir uns 4 metres d'altura i poden arribar a pesar 50 quilos. El seu interior està dissenyat amb una estructura d'alumini en la qual es col·loquen les persones que ho vestiran durant les desfilades.
Els Cabets són nou figures que representen personatges populars, més xicotets i lleugers que els Gegants, però que creen la mateixa expectació cada any. Des de 1982 els Cabets d'Ontinyent dansen "El ball dels Cabets" amb música de tabal i dolçaina arreglada per Enric Gironés. L'any 1946, per petició popular, artistes com Carlos Tormo i Manuel Martínez Oviedo van construir nous Gegants i Cabets.
Seguint l'antiga tradició que va sorgir a mitjans del segle XIX, quatre Gegants, Isabel i Fernando (el Rei i la Reina) i L’Agüelo i L’Agüela (el Rei Moro i la Reina Mora), ballaven a ritme dels tambors. Més tard se sumarien dos nous personatges representant a la cultura jueva.
Les actuals figures van ser realitzades en 1992 per l'artista ontinyentí Jordi Arrue Ferri, a partir de les anteriors. Estan fetes en fibra de vidre i polièster, materials molt més resistents i que permeten que l'ús, el pas del temps i els diferents trasllats, no deterioren els vestits.