- Què li va fer decantar-se per la neurocirurgia i la cirurgia de columna?
- A nivell teòric sempre m'ha agradat molt la Neurologia: és una de les disciplines de les quals ens queda molt per saber. Podem fer trasplantaments cardíacs, renals, de fetge… però no es pot trasplantar un cervell ni tan sols revitalitzar-lo després d'un infart establit. Existeixen múltiples síndromes que afecten el sistema nerviós sense conéixer a vegades la seua causa ni un tractament efectiu. Afortunadament, són poc freqüents. Quan vaig començar el meu rotatori per Neurologia i Neurocirurgia en la facultat vaig descobrir que la Neurocirurgia podia oferir solucions definitives a algunes patologies mitjançant una intervenció i transformar les vides dels pacients. Així que vaig optar per Neurocirurgia. Respecte a la subespecialització, va influir molt el moment en què vaig iniciar la meua formació. Fa trenta anys, la cirurgia de columna va experimentar un desenvolupament major que va despertar l'interés entre els més joves i, a més, jo vaig tindre la sort de poder formar-me amb un dels millors.
- Ha evolucionat molt l'especialitat des que va començar la seua formació fins a l'actualitat?
- L'especialitat ha evolucionat una barbaritat en els últims anys. El primer impuls de la Neurocirurgia el va donar Yasargil (considerat pare de la Neurocirurgia) amb el desenvolupament de la microcirurgia en la 2a meitat del segle XX. Posteriorment, l'impuls de la tecnologia ha anat acompanyat d'avanços tècnics destacats en cirurgia funcional (es col·loquen elèctrodes per a curar el Parkinson), vascular (tècniques de neuroradiologia), base de crani (endoscòpia, abordatges a tumors cerebrals a través del nas) i columna (desenvolupament de tècniques mínimament invasives, cirurgia robòtica). Aquesta carrera sense fi resulta molt estimulant per a actualitzar coneixements i aprendre noves habilitats. El neurocirurgià del present no pot quedar-se passiu en l'àrea de confort del que va aprendre en el passat.
- Atenen una gran varietat de patologies, quines són les més habituals? Quin percentatge d'elles requereixen intervenció quirúrgica?
- La patologia més freqüent en Neurocirurgia és la patologia degenerativa de columna, concretament l'estenosi de canal, tant cervical com lumbar. Quan el pacient ens arriba a la consulta sol haver esgotat totes les teràpies de tractament conservador (medicació, rehabilitació) pel que la nostra funció és assessorar-los del que la intervenció pot proporcionar-los respecte a l'evolució de la seua malaltia i els riscos que s'assumeixen. La dedicació específica a la cirurgia de columna ha permés que augmente la precisió (disminuint la ferida, la duració del postoperatori i les complicacions) i acumule experiència respecte a resultats per a oferir un balanç risc/beneficie molt personal i adaptat als problemes del pacient.
- Ha participat en un estudi que constata que la compressió de la medul·la espinal causada per les hèrnies cervicals no sols produeix alteracions per davall de la lesió, sinó que també es poden arribar a produir danys importants en el cervell. Pot explicar aquest avanç quins canvis ha suposat a l'hora d'abordar les hèrnies cervicals?
- Efectivament, es tracta d'un estudi que demostra una hipòtesi que ens plantegem. Per a entendre-ho, cal imaginar la medul·la espinal com un riu que transmet l'aigua des del cervell als músculs de tot el cos. Si aquest riu es bloqueja en la columna cervical, no sols no arriba aigua als músculs (provocant que el pacient camine inestable o marejat, li caiguen coses de les mans o present espasmes dolorosos) sinó que el cervell responsable de subministrar eixa aigua s'acaba “enxarcant” i provocant una degeneració per desús. La utilitat pràctica de l'estudi consisteix en el fet que podem realitzar estudis funcionals de tractografia en casos límit on no hi ha clara compressió en una ressonància cervical (imatge obtinguda amb el pacient gitat al llit i quiet, no plantat o movent-se) i la clínica suggereix mielopatia cervical progressiva per a establir una indicació quirúrgica.
- El servei de Neurocirurgia de l'Hospital General d'Alacant s'ha consolidat com un dels millors d'Espanya. Com ha evolucionat els últims anys el departament?
- Al meu entendre, l'èxit es deu a la configuració àmplia i progressiva d'un gran equip, no sols de Neurocirurgia sinó Infermeria, Anestèsia, Neurofisiologia, Radiologia, Cirurgia Vascular, Cirurgia Toràcica, etcètera… Potser la implantació de la subespecialització és l'evolució més notable del departament durant els últims deu anys. En la Unitat de Columna de Neurocirurgia, de la qual soc responsable, es tracten tumors, infeccions, fractures i deformitats de tota la província d'Alacant.
- A més de l'Hospital General d'Alacant també passa consulta en Hospital Vithas Internacional Perpetu Socors, com creu que ha de ser la relació entre la sanitat pública i la privada?
- En el meu cas particular el porte molt bé. Les dos són perfectament compatibles. La sanitat privada permet atendre, per exemple, a pacients d'un altre departament.
- Quina vinculació manté amb Ontinyent?
- Encara que vivim a Alacant visitem sovint Ontinyent per a trobar-nos amb la família, amb els amics, amb les festes de Moros i Cristians…