“Els finlandesos estimen molt Espanya i la seua cultura” - loclar

- Vaig anar en 2014 d’Erasmus, a fer el tercer curs de Turisme. Volia aprendre anglès, però el meu nivell no era molt alt en aquell moment, i països com Anglaterra o Holanda no acceptaven alumnes que no tingueren molt bon nivell d’anglès, cosa que Finlàndia sí. Una vegada vaig arribar allí, em va costar l’idioma al principi prou. Pensava que com era possible que els europeus tingueren eixe nivell d’anglès i els espanyols no, llevat d’excepcions. Es notava una diferència molt gran. Però crec que amb la necessitat, aprens moltes coses. 

- Jo vaig arribar a un poblet, que es deia Porvoo, que està a 50 km de Helsinki, molt ben connectat. Era un campus molt familiar, similar al Campus d’Ontinyent de la Universitat de València. Va ser un any molt especial, l’experiència em va obrir molt els ulls ja que Finlàndia és un país molt internacional. 

- Quan vaig acabar l’Erasmus tenia pensat convalidar assignatures i fer el doble grau de Turisme i ADE en la Universitat de València, però, com que estava en Finlàndia, vaig pensar altra opció: acabar Turisme a València i després anar a Finlàndia a fer Negocis Internacionals, a la mateixa universitat on havia fet l’Erasmus: Haaga-Helia UAS (University of Applied Sciences). Tenia tantes ganes de tornar a Finlàndia que vaig acabar tot quart de Turisme en el primer quadrimestre a València, anava pel matí a les classes i per la vesprada feia les pràctiques. En acabar, vaig anar a Finlàndia a estudiar. Allí les carreres són de 3 anys i mig, i vaig aconseguir acabar Negocis Internacionals quasi un any abans del que tocava. 

- La universitat on vaig estudiar a Finlàndia és de ciències aplicades, la qual cosa suposa ser molt més pràctica que les universitat normals. Per a mi va ser un canvi respecte a l’educació tradicional com la que tenim a Espanya. Vaig passar a fer projectes molt interessants, amb empreses reals, per exemple amb un banc molt important d’allí, també amb la marca del Pare Noel... Em va motivar molt.  

- Considere que és un lloc amb moltes oportunitats, on pots aconseguir un lloc de feina sense experiència prèvia o sense saber l’idioma, perquè el finés és molt difícil. Al principi li vaig ficar un poc d’interès en aprendre’l, però en vore que era tan complicat, vaig preferir centrar-me en l’anglès. Finalment vaig trobar una empresa que es dedica a reacondicionar iPhones, que és on estic ara treballant. Vaig entrar primer com tècnica de reparació, sense experiència prèvia, i ells em van ensenyar. Sabia que no anava res amb mi, però sabia que era una de les empreses que més està creixent a Finlàndia en els últims anys. En pocs mesos ja vaig començar a créixer dins de l’empresa fins el dia de hui, que estic treballant al departament de Recursos Humans com a seleccionadora de personal. L’empresa compta amb més de 800 treballadors. No estic jo soles, és un departament gran, però jo estic buscant a tècnics de reparació, el que suposa el 70% del personal. 

- El covid ha sigut difícil. Tenim la sort d’estar dins d’Europa, on la mobilitat no és tan complicada, però, ha sigut difícil, per les restriccions i pel risc que suposava. No volia ficar en perill a ningú de la meua família. Vaig tindre la sort de visitar Ontinyent en estiu de 2020, però em vaig perdre els Nadals, també em vaig perdre la primera boda de les meues amigues de la infància... Xicotetes coses et fan replantejar-te moltes coses, com poder trobar una feina més pròxima i que siga també acceptable... Ara me n’he vingut tres setmanes a Ontinyent, ja que els meus familiars comencen a tindre les vacunes inoculades, i treballe a distància.

- Les restriccions han sigut més lleus, ja que la incidència i la taxa de mortalitat ha sigut també més baixa. Nosaltres en cap moment hem tingut la quarantena, ni el toc de queda, no és obligatori portar la mascareta al carrer... encara que els bars han estat tancats molt de temps, o han tingut un horari de tancament molt prompte; hem d’anar amb mascareta als lloc públics tancats, s’ha prioritzat el treball remot si és possible...  

- La diferència més gran és el clima; allí fa molt de fred. Hem arribat en hivern a mínimes de -35ºC, encara que la temperatura normal sol ser entre -15/-10ºC; amb estius de uns 25ºC com a molt. També crec que el sistema administratiu de Finlàndia és més ràpid i està molt més digitalitzat. Pel que fa a la sanitat, per exemple, encara que considere que en Espanya la qualitat és major, la finlandesa és més àgil i més còmoda administrativament parlant. 

- Com a Erasmus no pots diferenciar-ho, perquè et relaciones més amb gent Erasmus. Però quan vaig tornar com a estudiant permanent ja vaig tindre més contacte amb la gent d’allí; he acabat fent amistat amb gent de tot el món, però també tinc amics finesos als qui aprecie molt. El caràcter finlandès és molt més reservat, molt més fred, que crec que va relacionat amb el clima. Costa fer amistat amb ells, però una vegada les fas són molt pures, són molt amics teus i si necessites qualsevol cosa ells estan ahí. Entenen molt el fet que no tingues allí a la família. 

- Sempre que dic que sóc espanyola tot el món té una reacció molt bona, molt positiva. Em pregunten ‘què fas ací, si teniu el millor país del món?’. Els finlandesos estimen molt Espanya sobretot com a destinació turística, ja que Espanya té unes temperatures, una cultura i un menjar exquisit. Crec que no ho havia apreciat tant. Quan estàs fora aprecies cada xicotet detall cent voltes més. Ells aprecien molt la nostra cultura, la qual cosa et fa sentir-te molt bé. 

- És un poc difícil de dir. Tinc la meua parella a Finlàndia, ell és rus, i li encanta la cultura i el menjar d’Espanya. Sabem que les oportunitats de creixement són majors allí per a la gent jove; per tant, en eixe aspecte em veig més allí, però al mateix temps pel tema cultura, menjar, clima i si formara una família el dia de demà m’agradaria que estiguera prop dels meus... És un poc com el 50/50. No sabem què fer, hi haurà que provar i vore. A curt termini diria no ho sé, però a llarg termini m’agradaria tornar Espanya.