-Què et va portar a marxar a l’Argentina?
-Vaig arribar al juliol per començar el segon quadrimestre, perquè ací el curs universitari es divideix de març a juliol (primer quadrimestre) i de juliol a desembre (segon). Estic estudiant el doble grau de Dret i Criminologia a la Universitat de València, que té un conveni amb la Universitat Argentina de l'Empresa, ací a Buenos Aires. Això em va donar l’oportunitat de vindre dins d’un programa internacional d’intercanvi. La previsió és estar un any sencer ací, ja que tornaré al juliol de 2025.

-Per què vas optar per l’Argentina?
-Notava que necessitava un canvi d’aires, i ací compartim la llengua, però a nivell cultural i de vida és un canvi gran. Tinc un cosí que va vindre ací fa 7 anys i em va parlar meravelles de l'experiència, va conéixer gent increïble i va viatjar per molts llocs... Tot això em va animar a vindre. He vingut amb un company de la Universitat de València. Ens vam fer amics el primer any de la facultat i a ell també li agradava la idea de canviar d’aires. Així, hem vingut els dos.

M'atreia molt conéixer el país, que és molt gran, amb una diversitat de paisatges molt gran, des de cataractes, glaceres, deserts... una varietat que no trobes en cap altra banda. D'altra banda, ací a l’Argentina està molt desenvolupada la psicopatologia i l’estudi de la Criminologia a través de l’estudi de la ment, que és un camp que a Europa no està molt introduït, amb assignatures que a Europa no s’imparteixen.
-En aquest temps que portes, què has pogut conéixer del país?
De moment, estem coneixent Buenos Aires, que és una ciutat molt gran. El que és la capital federal quasi l’he vista tota. Hem fet molts amics ací, entre ells, una parella de professors, que els caps de setmana ens ensenyen un barri nou. També hem visitat les cataractes d’Iguazú, tant des de la part brasilera com argentina.

-Què destacaries de la ciutat?
La seua immensitat. Per a mi, el canvi a València per a estudiar ja em va sorprendre una mica, quan passava per avingudes com Blasco Ibáñez... però és que ací vas per avingudes com la del 9 de Juliol, amb els seus 10 carrils per a cotxes, autobusos... Ací la vida és molt ràpida, tant que de vegades t’obliga a parar i pensar en tot el que has fet, perquè si el temps ja passa ràpid de normal, ací passa volant.
És una ciutat molt bonica, de la qual també destacaria la seua gent i la seua hospitalitat. A Espanya som hospitalaris i càlids, però ací la seua hospitalitat és tremenda. És a dir, de seguida que veuen que vens de fora, et pregunten, et donen el seu telèfon per si necessites alguna cosa, t’inviten a sa casa... És una hospitalitat que mai haguera imaginat.

-I pel que fa a la seguretat?
-És obvi que és una ciutat gran i que també té els seus perills. Jo vaig vindre un poc alerta, però realment el primer que em van dir a la universitat va ser: ves amb compte, però no amb por. És a dir, no vages per la nit amb el mòbil pel carrer, no passes per barris quan no hi ha sol, no vages en el col·lectiu amb els auriculars i despistat. Jo, de moment, no he tingut cap mala experiència, ni cap espanyol o estudiant d’intercanvi que conega, tampoc. Possiblement, aquesta inseguretat s'exagera un poc més del que és en realitat.

-Quan es parla de l’Argentina, ràpidament es pensa en l’asado, el futbol, etc. És un tòpic o ja ho has confirmat?
-Tenim la sort que a la universitat hi ha un programa d’intercanvi en què un estudiant rep a altres estudiants estrangers. Hem fet molt bona relació amb un d’ells, que és aficionat de l'Atlético Independiente i ens ha portat diverses vegades al camp, ens ha portat a fer "asados", a provar el mate... Són tòpics, però totalment certs. Per exemple, vas a primera hora a la universitat i veus grups en què un ha portat el recipient per al mate, un altre el termo amb aigua calenta i un altre porta el mate. El preparen i el van passant a tot aquell que vol, fins i tot els professors participen. És a dir, allò del mate, és totalment cert, és com un esdeveniment social. A l'argentí li encanta compartir. És una hospitalitat molt gran també entre ells. Allò del mate és increïble: la universitat té punts d’aigua calenta per als termos, pots comprar l’herba allí. Als avions pots portar la teua bossa de mà amb el mate a part de la motxilla, que no et diuen res. Els diumenges, quan fa bon temps, al parc hi ha moltes parelles, famílies... amb la seua manta sobre l’herba i el mate.

-Què trobes a faltar d’Ontinyent i d’Espanya?
-La pausa i la tranquil·litat. Buenos Aires m'encanta, però la vida ací és molt ràpida, i de vegades, es troba a faltar, acabar la facultat el divendres i tornar a Ontinyent en una horeta, la tranquil·litat de la ciutat: visitar la meua iaia, estar amb la meua mare, sopar amb ella, anar a la plaça de la Concepció... Eixos moments de veure els éssers estimats, el poder anar al Pou Clar, pujar a Sant Esteve... En definitiva, trobe un poc a faltar aquest ambient de poble, tant pels éssers estimats com pel mateix poble. Ontinyent, per a mi, és família, amistat... especialment els caps de setmana és quan més ho trobe a faltar, perquè és quan trenques la rutina i tornaves al poble.

-A l’Argentina les estacions van totalment al contrari que a Europa. Quan vas arribar al juliol, era ple hivern a Buenos Aires. Com vas portar aquest contrast?
-Sí, ací era ple hivern. Vaig eixir d'Ontinyent a 42 graus, però quan vam arribar ací pel matí, marcava només 6 graus, per la qual cosa eren molts graus de diferència. Va ser un xoc molt gran, que costava de creure eixe gir en les estacions. La primera setmana vaig agarrar un bon refredat, però a poc a poc t’acostumes. Realment, els hiverns ací no són durs, s’assemblen als de València: temperatures no molt baixes i humitat. Encara que és cert que enguany hi ha hagut dues onades de fred bastant fortes. La setmana passada va ser la dita tempesta Santa Rosa, un xicotet cicló que marca el final del fred i l'inici de la primavera fins que al desembre arribe l’estiu.

Per últim, m’agradaria recomanar a tothom que viatge a l’Argentina, que la conega, que no se’n penedirà: coneixeran molta gent molt hospitalària. En el poc temps que porte ací, m’ha canviat la percepció de tot i valore molt més la meua vida allí. Som dos països molt units, hi ha molta gent ací amb avantpassats espanyols i es nota molt eixa germanor de les dues cultures.