“La intenció era fer algo diferent, original i bo” - loclar

- Vaig començar amb la cuina, estudiant al centre de turisme d’Alqueria del Duc, de Gandia; i després de treballar com a cuiner en el restaurant l’Escaleta, de Cocentaina; La Cuina, d’Ontinyent; vaig entrar a treballar a Paixixi espai gastronòmic, on vaig començar a encarregar-me de la partida de postres.

- Vaig decidir dedicar-me al món de la rebosteria en veure que professionalment em cridava més l’atenció i m’omplia més. Sempre m´havia cridat molt l’atenció el món dolç i el xocolate.

- Després de treballar com a cuiner, vaig fer pràctiques en la pastisseria Bubó, per endinsar-me a fons en el món de la rebosteria. Després vaig decidir formar-me al gremi de fleca de Barcelona i posteriorment, al gremi de pastisseria de València; on vaig ser seleccionat per a completar la meua formació fent un stage a la Chocolate Academy de Barcelona (una de les escoles amb més prestigi de pastisseria a nivell mundial). Durant la meua experiència a la Chocolate Academy, vaig tindre l’oportunitat de conèixer a grans professionals que em van impulsar a treballar en grans llocs com la pastisseria francesa Maitre Choux a Londres, el restaurant Abac a Barcelona i actualment, a la Hofmann a Barcelona.

- Després de deixar el restaurant Abac, em va sorgir l’oportunitat d’entrar a treballar a la Hofmann mitjançant el nou director de la pastisseria, Miquel Guarro, amb qui ja havia treballat anteriorment a la Chocolate Academy, i amb qui hi havia una gran afinitat professional.

Treballe en la part de pastisseria, però en l’obrador de producció que està dins de l’escola; on també preparem junt amb el director i altres pastissers, cursos de tant en tant.

- Va ser dur a nivell personal, per deixar enrere la família i els amics, sobretot en els moments durs que aquest ofici té, ja que és molt sacrificat i per no poder estar amb els meus en certs moments tant bons com complicats. Però va ser una bona decisió, ja que vaig trobar el que buscava, que era treballar a llocs de primer nivell, aprendre dels millors i veure fins on sóc capaç d’arribar professionalment.

- Feia temps que em rondava el cap presentar-me a algun concurs i experimentar la part més artística i romàntica de l’ofici, com són les peces artístiques de xocolate. Va sorgir la oportunitat i en saber el tema, vaig veure que podia fer alguna cosa interessant i, tant el director de pastisseria com la empresa, em van donar el suport per portar-ho endavant.

- S’esperava eixe segon lloc? Com valora l’experiència? 

- No esperava res en concret, però des del principi la intenció era fer alguna cosa suficientment diferent, original i bona com per a poder guanyar.

L’experiència ha sigut positiva. Han sigut dos mesos de treball en total per preparar-ho, treballant entre 12 i 15 hores diàries entre feina i preparació; ha sigut intens però m’ha fet aprendre molt sobre una part del ofici en la que no estava tant ficat. La part més agredolça possiblement és la valoració del jurat, ja que l’art és subjectiu i mai plou a gust de tots. 

Els concursos sempre m’han cridat molt l’atenció, però suposen un alt sacrifici personal i econòmic. 

- Partim d’una idea que posteriorment es dibuixa i pensen les mesures d’aquesta. Després es porta a terme, utilitzant diferents tècniques: patrons plans, motlles de cartró, motlles de silicona, plàstics, esculpint; i treballat el xocolate de diverses textures: fang, plàstic, etc. I finalment, pintant amb pintures fetes amb mantega de cacau, xocolate i colorants alimentaris, amb aerògraf, pinzell, i altres tècniques.

- Realment, no tinc cap pas marcat pròximament. Estic a un molt bon lloc, on treballe de la forma que m’agrada i em van donant oportunitats, ja que l’empresa està en creixement. La idea és continuar treballant ací, i anar valorant i aprofitant les oportunitats que van sorgint. Encara hi ha alguns reptes que em criden l’atenció... però ja vindran.

- Al principi, va ser molt dur i desconcertant; però després en incorporar-nos a la feina, les vendes han tornat al lloc i per sort a les pastisseries ens va bé, ja que no hem patit tantes restriccions com l’hostaleria, la qual ha patit unes restriccions realment dures i injustes, en molts casos i segons la meua opinió. La veritat és que ha hagut una gran feina per part del sector per adaptar-se a la situació que hem viscut i hem demostrat que mereixem més visibilitat i la nostra feina és més important del que la societat es pensa.