La jove Sandra Belda Navarro va arribar a octubre de 2018 a Finlàndia amb una beca i al país nòrdic continua. Los moltes hores de foscor durant l’hivern o l’autonomia dels més menuts són dos aspectes que destaca del país

- Per què va decidir anar-se’n a Finlàndia?
-Vaig acabar Magisteri Infantil al Campus Ontinyent i a continuació vaig saber que eixia una beca Erasmus de pràctiques extracurriculars, destinada a estudiants per fer pràctiques una vegada has acabat l’últim curs de la carrera. Així que la vaig sol·licitar. Vaig triar demanar plaça a unes escoletes infantils de Finlàndia, perquè necessitaven estudiants. Una d’estes escoletes em va acceptar, així que a octubre de 2018 me’n vaig vindre per fer unes pràctiques per sis mesos. A continuació, em van donar una vacant que tenien lliure i ara estic a altra escoleta. Per al curs que ve en tinc ja altra.
- Com va ser l’adaptació? Era el que esperava?
- No coneixia res de Finlàndia, vaig buscar informació a internet abans d’arribar ací. Únicament havia escoltat sobre el país durant la carrera, perquè sobre el seu sistema educatiu es parla molt. Vaig vorer que l’hivern era prou llarguet, que hi havia molta neu... Els primers mesos realment van ser així. Vaig arribar a octubre i prompte els dies s’acurten i ja novembre és molt fosc. Arriba una època de l’any en la qual sobre les 14:30 o les 15:00 ja no hi ha sol. La vesprada la passes com si fora la nit. 
El primer hivern el vaig passar molt bé, perquè també va nevar i això fa que la sensació de foscor no siga tan gran. El segon hivern, 2019, quasi no va nevar o si nevava poc després plovia i ho convertia tot en fang. Inclús els propis finlandesos també ho van notar. Quan no hi ha neu, et passes tota la vesprada com si fora de nit i això lleva les ganes de fer res. Si neva cap a novembre, la neu reflecteix la llum i pareix que siga vesprada i no hi ha tanta foscor. 
A l’estiu tens dies molts llargs, amb moltes hores de sol. Ara mateix a les 23:30 encara estava el sol posant-se i més al nord inclús tenen més hores de sol.

- Hi ha alguna característica del país a la que encara no s’haja acostumat?
- El que més em xoca és que els xiquets són molt autònoms, perfectament als 6 anys van a soles amunt i avall. Per altra part, és un estil de vida molt fàcil per adaptar-se. 
També és cert que la gent no és tan social com podem ser-ho a Espanya i això xoca un poc. Costa fer amistats, però és l’únic punt que jo he notat més diferent. Açò i l’hivern del qual parlava. 
- Ha necessitat aprendre finés per treballar a les escoletes?
- No, perquè el primer any estava en una escoleta espanyola, Mi Casita (Helsinki) i, per tant, no ho vaig necessitar. Ara estic en una escoleta de parla anglesa, ICEC Kilo (Espoo). Tècnicament, faria falta el finés si vols treballar a una escoleta pública, però com Helsinki és prou gran i té molta diversitat cultural, hi ha molta població que no és finlandesa i que vol escoletes en anglès, per exemple.
- En general, com es veu a Espanya en Finlàndia?
- Als finlandesos els agrada molt anar a Espanya, especialment a les platges, perquè les de Finlàndia no tenen ones, és un aigua verda perquè les platges estan com més estancades. Veuen les nostres platges i els agraden molt. De fet, hi ha vols diaris. També els agrada molt que Espanya és un país molt social, tenim moltes festes que se celebren al carrer. 
Altre aspecte és que a Finlàndia inclús els xiquets de 6 anys van a soles al tren o pel carrer i saben que ningú els fa res o pots deixar-te a un bar la motxilla o el mòbil a la taula i anar a la barra a demanar que saps que quan tornes va a estar ahí. Per això, els xoca que si actuen igual a Espanya, quan tornen la seua cartera o mòbil és molt probable que no estiga i es queixen que hi ha robatoris.
- Com va viure el covid, va poder tornar?
- Algunes mestres van decidir tornar a casa, però jo em vaig quedar, no volia deixar als meus xiquets. A més, comparada la incidència... inclús la meua família em demanava que no tornara, perquè ací a Finlàndia va haver molts menys casos. 
Vaig tornar per Nadal de 2019 i des d’aquell moment no he tornat. Este estiu serà el primer que puga tornar despres d’any i mig. Ja tinc els vols comprats i espere que no cancel·l sen res.
- Pensa continuar en Finlàndia?
- Per ara sí. A més, m’acaben d’oferir ser subdirectora d’ICEC Vuosaari (Helsinki), una de les escoletes de la nostra companyia, càrrec que he acceptat. Així que de moment, em quede, i espere poder arribar a directora. Enguany he començat a estudiar un Master en Direcció de Centres educatius. Per això, quan va sorgir la vacant, em van oferir el treball de subdirectora a mi.
- Què és el que més troba a faltar?
- El menjar i la gent del poble, el anar pel carrer i de tant en tant conéixer algú i fer una xarraeta.