Des d'aquest mes d'abril, la ucraïnesa Anastasia Starodub ha començat a impartir classes d'espanyol als seus compatriotes de manera altruista. L'acadèmia Fastforward d'Ontinyent ha cedit les seues instal·lacions, també sense rebre res a canvi, perquè els ucraïnesos aprenguen l'espanyol. “Sense l'idioma, es troben amb molts obstacles, per a anar a comprar, per a trobar treball, etc., per això pensem que podria ser una manera d'aportar el nostre granet d'arena”, expliquen des d'aquesta acadèmia.
Per la seua part, Anastasia, de 26 anys i establida a Ontinyent des de fa anys, explica que és la primera vegada que imparteix classes i que per a ella fer-ho de manera voluntària és la seua manera de retornar “l'ajuda que se'm va prestar a mi en el seu moment quan vaig vindre a Espanya”, comenta. Explica que imparteix dues hores a la setmana i que la majoria dels seus alumnes són dones.
Veronika Lysenko i Oksana Stabrovska, de 29 anys, són alumnes d'Anastasia. Allí a Ucraïna tenien a les seues parelles i a la seua família. En el cas de Veronika, va arribar a Ontinyent a través d'una coneguda que treballava en una empresa de la capital de la Vall d'Albaida. Veronika treballava en logística, a Ucraïna, tal com explica, i estudiava Història i Arqueologia. El conflicte ha partit per la meitat els seus projectes de vida. Sa mare ha pogut fugir a Alemanya, però el seu germà i el seu nóvio s'han quedat allí, i encara que estan en una part d'Ucraïna més tranquil·la, la inseguretat no deixa de ser present.
Diana Shumska i Liliya Fedosova, de 43 i 48 anys, respectivament, són germanes, i porten prop d'un mes a Espanya. Tenen a familiars a Múrcia i València, que van vindre ja fa 8 anys, i en veure que molta gent fugia del país per a buscar un lloc més segur, van decidir vindre a Espanya. Expliquen que els va costar molt eixir d'Ucraïna, perquè “hi havia molta gent”, anaven amontonats als trens, expliquen, dormint uns damunt d'uns altres, assenyalen. Allí a Ucraïna s'ha quedat la mare de les dos i el marit d'una d'elles, que resideixen també en una zona també més tranquil·la d'Ucraïna. S'han acollit a un programa de refugiats i a l'ajuda que els presta Càritas.
Sobre aquesta situació, el primer que esperen és “que tot acabe prompte”. En el cas de Veronika i Oksana, volen tornar al seu país quan tot acabe a seguir amb les seues vides. Diana i Liliya, en canvi, que tenen filles adolescents, volen quedar-se a Espanya perquè estudien, si eixe és el seu desig, i oferir-los una vida millor.