Rafa Lurbe: “Hem de promocionar el tèxtil com una eixida professional més” - loclar

- Quan Càndid Penalba va assumir la presidència, em va oferir ser el vicepresident i jo vaig acceptar. Quan ell va passar a ser president d'Ateval Comunitat Valenciana, em va animar a que jo fóra el següent president d'Ateval comarcal, al mateix temps que estic de vice-president d'Ateval Comunitat Valenciana. 

- Sí, clar, en estar dins coneixes la part interior de l'associació. Jo amb Càndid sempre he congeniat molt bé; tenim una visió molt semblant del que és el sector tèxtil. Per açò, el treball que ell havia fet en Ateval Vall d’Albaida els dos volíem donar-li continuïtat. La veritat és que jo assumisc una associació molt neta. Després d'una etapa en la qual va tenir un major endeutament, els últims anys la situació ha millorat i ara mateix l'associació està molt bé. Estem intentant aportar joventut, gent jove que ja està al càrrec d'empreses i que té una nova manera d'entendre el negoci. En aquest sentit, enfront de la tendència del passat segons la qual cada empresari estava molt tancat en la seua empresa, ara predomina una visió més oberta. L'empresariat actual entén que entre nosaltres ens hem d'ajudar, no serveix de res anar posant-se traves uns a uns altres. 

Nosaltres ni la competència ni l'enemic els tenim ací, sinó que vénen de fora. Per açò, és molt important estar comunicats entre nosaltres, veure's no com a rivals sinó com a col·laboradors. 

- Sí, totalment. Ho he pogut comprovar en la meua època com a vice-president d'Ateval Vall d’Albaida, amb unes juntes que tenien una assistència molt alta i que eren molt participatives. Aqueixa cordialitat i bona relació entre empresaris és molt bonica. Una de les coses que em va animar a assumir la presidència va ser precisament el bon ambient que he vist. Al final, cadascun en la seua empresa ja té un dia a dia que és molt dur. Açò seria ja suficient com centrar-se en l'empresa pròpia, però veus que en l'associació hi ha molt bona relació i moltes ganes de fer coses interessants i açò em va animar a aportar també el meu granet d'arena.

- Nosaltres tenim el nostre propi estil, que no és millor ni pitjor que el dels altres, però que és el que hem triat. En el nostre cas, és un tèxtil molt diferent al tèxtil tradicional, perquè és un tèxtil molt especialitzat i elitista, i açò a la vegada ens ha generat una exigència molt alta. Jo el que els diria a tots és que no perden l'esperança de traure nous productes, d'actualitzar els seus productes al que el mercat demanda. I a nivell intern de l'empresa, els diria que deixen arrere aqueixes mentalitats del passat de diferències entre companys, perquè tota la gent de l'empresa ha de remar en el mateix sentit, com un equip perquè tots se senten partícips del projecte. En ocasions la innovació no és solament crear un nou producte, sinó també deixar que la gent de casa desenvolupe les seues idees. Veig que la majoria d'empresaris actuals tenen esta mentalitat. 

- Bàsicament, continua la junta que ja estava, però amb quatre incorporacions d'empresaris joves: Fernando Campos, Roberto Reina, Vicente García, Ignacio Penalba i Pedro Alonso, que passa a ser vice-president juntament amb Samuel Gramaje. Així mateix, se segueix comptant amb l'experiència i el bon fer d'aquells que porten més anys i aporten un plus de saviesa als altres. Hem intentat la paritat, però no hem trobat dones per a incorporar-se a la junta i per tant de dones només compte en la junta amb Lourdes Donat, que ja estava.

Anem a vore si a poc a poc s'incorporen més dones a la directiva, perquè hi ha noves empreses i volem contactar amb totes, a vore si aconseguim avançar en la paritat. Al final, el que busquem en la junta són idees fresques, gent que aporte coses interessants per a impulsar el tèxtil i que l'associació siga un punt de suport per a les empreses associades.

- Jo crec que sí. El primer que hem de fer és consolidar el que tenim, trencar el tabú que existeix encara entre alguns que creuen que Ateval és una associació per a organitzar sopars i menjars. Açò no és així. L'associació intentar donar serveis perquè la quota que paguen els associats siga rendible. Les reunions de la junta estan obertes a qualsevol associat que vullga assistir a explicar el que considere, traslladar els seus problemes, propostes o suggeriments.

- Hem de promocionar el tèxtil com una eixida professional més, perquè si no, dins de deu anys tindrem problemes. Anem a incentivar als joves perquè vegen que el tèxtil està ací. Així, per exemple, realitzarem visites perquè vegen in situ com és una empresa tèxtil. Necessitem la col·laboració d'empresaris i dels instituts per a donar als joves una visió real del tèxtil. Potser açò faça a alguns replantejar-se el seu futur i enfocar-lo al tèxtil. Jo vaig cursar FP tèxtil en l'IES Jaume I i vaig gaudir molt de tot el que vaig aprendre. Però es va perdre perquè no hi havia alumnes. Si s'aconseguira recuperar significaria que Ontinyent i la Vall d'Albaida estan a ple rendiment.

- Aquests anys com a vice-president ha notat preocupació en els empresaris del sector per la falta de personal que vullga dedicar-se i formar-se en el tèxtil?

- Sí, hi ha falta de formació i de gent amb ganes de treballar en el tèxtil. Ara com ara, els empresaris contracten a personal i el formen dins de la seua pròpia empresa des de zero. Primer hem de despertar l'al·licient perquè hi haja més gent que vullga dedicar-se al tèxtil; en segon lloc estaria aconseguir que puguen formar-se ací i en tercer lloc, que de manera fàcil que, si són bons, tinguen una eixida laboral ràpida. Són tres aspectes que hem de conjuntar. A més, a la gent que ja està treballant, donar-li la possibilitat que puga reciclar-se. Per exemple, potser són necessaris altres tipus de cursos més enllà dels típics d'idiomes. 

- Són 107 empreses i quasi 2.700 treballadors, una xifra important i açò tan sols en la comarca, la qual cosa demostra que el tèxtil segueix sent el principal sector de la zona, però si no fem alguna cosa, les xifres aniran a la baixa. El primer que hem d'aconseguir és que els joves tinguen ganes de dedicar-se al tèxtil i quan vinguen, que tinguen un lloc on formar-se i després on treballar. Jo en aquest sentit vull aportar el que estiga al meu abast. No em cansaré de llançar aquest missatge en tots els llocs on siga necessari, perquè tots hem d'implicar-nos en aquest assumpte. El bon ambient, al costat d'aquest altre repte, són els dos principals aspectes que m'han motivat a presentar-me a la presidència. 

- El veiem molt bé, i esperem continuar veient-ho igual de bé. La il·lusió que Ateval va posar en el projecte va ser la que va il·lusionar als polítics, amb el suport fonamental de Caixa Ontinyent, la fundació i els seus patrons. El Museu del Tèxtil semblava un mite que sempre estava ací però no avançava. Ateval li va pegar la volta al concepte de quin tipus de museu volíem i aqueix nou concepte de museu va il·lusionar als polítics. No serà el típic museu sobre el passat, sinó que anem a donar-li dinamisme perquè siga un reflex també del present i del futur. Què passarà ara? La primera fase de demolició està aprovada per a 2018 i per a la segona, esperem seguir comptant com fins ara, amb el compromís del govern de la Generalitat i el seu president. És un museu de tota la Comunitat Valenciana que anem a tindre ací a Ontinyent, per açò, la il·lusió d'Ateval és molt gran i anem a seguir treballant per a impulsar-lo.