La plaça Major d'Ontinyent es va tornar a omplir per al pregó i presentació de càrrecs, acte que, juntament amb l’Esmorzar de la llàgrima” al matí, inicia el compte arrere per a les Festes de Moros i Cristians d'Ontinyent. La nit va començar amb la música del quartet format per Roberto Turlo (oboé), Jorge David Fanjul (violoncel), Eugenia Perucho (contrabaix) i Pau Cháfer (piano). A continuació, van ser anomenats, un a un, tots els protagonistes de les Festes de 2019, mentre una foto seua i l'escut de la seua comparsa es projectava en dues grans pantalles. Ja la tercera part de l'acte va ser el pregó.
Presentat per Víctor Climent, el pregoner de 2019, Santiago Sanchis, va posar en escena un pregó molt diferent a l'habitual, en el qual va combinar el seu discurs juntament amb música del quartet anterior, imatges que se succeïen en la pantalla i la dansa de quatre ballarines del Centre de Dansa Òpera. El pregó va tindre una primera part en la qual Santiago Sanchis recordava l’Ontinyent etern, amb la figura del seu avi, capità en 1968, com a fil conductor, un Ontinyent que va travessar temps difícils però en el qual cada any regnava l'alegria per celebrar les Festes, que eren “la millor manera d'espantar les penes”.
El pregoner va animar al públic i als càrrecs de 2019 a “connectar amb els que estan a l'Ontinyent etern, una connexió que només necessita l'afecte i el sentir la seua presència”.
Enfront d'aquest Ontinyent el passat, el pregoner va imaginar, de manera al·legòrica, l'Ontinyent i les Festes del futur, “políticament correctes, que se celebrarien a cobert, en un festòdrom, a conseqüència del canvi climàtic, amb música virtual i amb comparses que canvien d'indumentària cada any, patrocinades per grans multinacionals”.
Enfront d'aquesta festa i ciutat imaginària del futur, el pregoner va defensar que “estem a temps de construir el futur entre tots, però sense viure estancats en el passat. L'ahir ja ha passat”, per la qual cosa va animar a “gaudir del present sense perdre les arrels. Els càrrecs de 2019 són els triats per a connectar el passat amb el futur”.
