El mes de novembre de 2019, en plena campanya de les Eleccions Generals, el president en funcions i candidat Pedro Sánchez es comprometia davant els micròfons d'RNE a portar a Espanya a Carles Puigdemont. La raó de major pes perquè tot el que acabava d'afirmar amb el seu característic engolament es convertira en realitat la va sustentar en una pregunta retòrica: “La Fiscalia de qui depén? De qui depén?”. El periodista que l'entrevistava va avançar la resposta: “del Govern”. I Pedro Sánchez, sense ocultar la satisfacció per tan encertada contestació i coneixements del periodista es va limitar a confirmar: "Ja està”.
Doncs això. Ja està. Ho recordava dilluns passat quan vaig conéixer la notícia que la Fiscalia Anticorrupció havia presentat el recurs contra la sentència absolutòria del cas Alqueria, el que va afectar a Jorge Rodríguez i altres dotze processaments, ja tots alliberats del malson. I no era un recurs més a l'ús, no. El fiscal el que pretén ara és la repetició del juí i que se celebre amb diferent tribunal. Cal deduir, per tant, que tot un fiscal anticorrupció no creu en la imparcialitat i professionalitat dels qui van jutjar i van absoldre als denunciats.
Serà coincidència, estranya però coincidència, que els passos que dona el fiscal (que va eixir malparat en les consideracions de la sentència que ha recorregut) vagen compassats a l'agenda política, com demostra que donara a conéixer el seu propòsit de recórrer quan s'iniciaven les converses entre Ens Uneix i el Partit Socialista, que veu en la Diputació de València l'única parcel·la de poder ocupar després de la garrotada rebuda el 28 de maig i la 'desokupació' patida en diputacions i principals alcaldies de la Comunitat Valenciana.
Que es represente a la Justícia amb la figura d'una dama amb els ulls embenats, que porta una balança en una mà i una espasa en l'altra, ve a dir-nos que no es deixarà impressionar i que decidirà d'acord amb les raons que li donen les parts. Serà cega, lenta fins més no poder, però no sembla que siga sorda si ens atenim –tornant al concret cas Alqueria— a unes certes casualitats, coincidències o concomitàncies. Com considerar que la sentència no es fera pública sinó l'endemà passat d'haver-se votat en les eleccions municipals amb tot el que suposava l'absolució a favor de la candidatura d'Ens Uneix encapçalava, Jorge Rodríguez, si eixia lliure? I ara el recurs que presenta el fiscal anticorrupció?
Anem a veure què ocorre a Mislata, municipi limítrof amb València i l'alcalde del qual, Carlos Fernández Bielsa, i secretari dels socialistes a la província de València, està jugant totes les cartes al seu abast, marejant a periodistes que es deixen marejar, tractant de convertir-se en el nou president de la Diputació de València, la qual cosa depén –oh, beneïda justícia poètica—del vot de l'única diputada (Natalia Enguix) d'Ens Uneix. Bielsa, tal com se'l coneix dins i fora de Mislata, té un problema que fins ara ha aconseguit que no li esguite però del qual serà difícil puga escapar sense taca. En les festes de Nadal i Reis del passat any, dos xiquetes que jugaven en un castell inflable a Mislata, van eixir llançades de l'atracció quan un colp de vent va arrancar els ancoratges, si és que va haver-hi en número suficient, que havien de subjectar-la. Vera va morir als pocs minuts a conseqüència de les greus ferides i Cayetana uns dies després.
Forenses, perits, tècnics, funcionaris, policia local i nacional, i fins a meteoròlegs han informat, o ho continuen fent, sobre actuacions, permisos, ancoratges, ubicació, condicions, característiques de tot quant tinga a veure amb el maleït castell inflable. Ara per ara, hi ha quatre tècnics investigats pel Jutjat d'Instrucció número 4 de Mislata, que és el que porta el cas. De moment la Justícia –a diferència del que ha ocorregut en altres casos similars per allò de la culpa in vigilant—no ha investigat al regidor de Festes de Mislata, Antonio Arenas, ni a l'alcalde, Carlos Fernández Bielsa.
Per intentar una major agilitat en la instrucció d'aquest cas –la Justícia a més de cega és, sobretot, lenta— el pare de Vera, Iván Pérez, que és periodista, no deixa de denunciar les demores i de recordar a la seua filla en xarxes socials i mitjans com El Mundo, en el qual dies arrere escrivia que “la pròrroga de la instrucció judicial per a determinar responsabilitats en l'inflable de Mislata, en el qual van morir Vera i Cayetana, arriba a la seua fi com esperàvem, amb pocs moviments per part del Jutjat número 4 del propi municipi, i amb la negativa a la insistent petició que hem traslladat de citar com investigat al regidor de Festes de Mislata i cunyat de l'alcalde (que l'ha premiat amb noves competències) perquè justifique per què l'ajuntament es va desentendre de la fira i de controlar la seua seguretat. Mereixem una explicació; Vera la mereix”.
Afig Iván Pérez que “existeixen evidències més que suficients que l'inflable no tenia els ancoratges necessaris i que no estava subjecte del costat pel qual va eixir volant la nostra filla; i també que l'atracció no es va instal·lar en el lloc que recull el plànol de l'ajuntament, que admet que no va supervisar una fira sense llicència d'activitat perquè segons ells no la necessitava. Massa irregularitats com per a no apuntar cap a firers i responsables públics…”
I responsables públics. Justícia cega i lenta però no sorda, tal com es pot deduir d'unes certes actuacions en les quals les casualitats i/o concomitàncies es donen la mà per a afavorir o no molestar a segons qui. Així les coses, per què no es dedica Bielsa a tractar de tancar les ferides pel cas de les dos xiquetes mortes en el seu municipi abans de tractar de ser president de la Diputació de València?