La vicepresidenta 1ª de la Diputació de València i 1ª tinent d’alcalde d’Ontinyent, Natàlia Enguix, destacava este diumenge el paper de l'Hospital Internacional d'Ontinyent en el bombardeig de Xàtiva del 12 de febrer de 1939. En el dia en el que s’acomplien 85 anys de la masacre que es va cobrar 140 vides, Enguix intervenia en un acte commemoratiu que reunia nombrós públic i autoritats en la plaça de l'Estació de la capital de la Costera, en record de les víctimes del conegut com a ‘Gernika valencià’.

Enguix recordava en la seua intervenció que entre les persones perjudicades “es van comptabilitzar més de 200 ferits greus, quasi la mitat dels quals, 89, foren desplaçats a Ontinyent”. Una ciutat “que comptava amb l’hospital més gran i millor equipat de tots els que s’hi organitzaren a la rereguarda republicana, on s’especialitzaren en atendre a ferits de la guerra, en operacions d’urgència en mans de metges i metgesses d’una professionalitat indubtable”. Tot i això, segons constata l’historiador Salvador Català, 15 persones moriren a la taula d’operacions del ‘Belga’, com es coneixia l’hospital d’Ontinyent atés per les 21 dones jueves i comunistes belgues que treballaren com a infermeres en l’hospital militar ontinyentí. 

La vicepresidenta provincial es mostrava orgullosa de la ciutat d’Ontinyent, “que va ser exemple de fraternitat davant la barbàrie” i que “tan prompte com es va tenir coneixement del bombardeig, s’organitzaren combois d’ambulàncies des d’Ontinyent per traslladar els ferits, amb una coordinació absoluta malgrat el caos”. 

Enguix, qui també dirigix l’àrea de Memòria Democràtica de la Diputació de València, posava també en valor el treball de la corporació valenciana “per a recuperar una memòria que havia quedat oblidada i, amb ella, cuidar a les famílies de les persones que van ser assassinades o represaliades”. Un treball al que la corporació provincial ha invertit més de tres milions d’euros en exhumacions i anàlisis genètiques de víctimes de la Guerra Civil, amb 35 projectes desenvolupats en 11 municipis, amb 1.160 víctimes exhumades en localitats entre les que es troba Ontinyent.