Jorge Rodríguez no acaba de veure el benefici econòmic de tancar les diputacions. El president de la Diputació de València i alcalde d' Ontinyent va insistir en aquesta idea durant la seua participació en el cicle ‘Valencians Rellevants’ de l' Ateneu Mercantil , on va respondre a les preguntes de l'escriptor i professor Ricardo Bellveser i el directiu de l'Ateneu Vicente Bosch , davant diputats i responsables provincials i alcaldes i alcaldesses de les comarques valencianes.
“No volem desmuntar la Diputació sinó reordenar les seues competències”, va assegurar Rodríguez, que va instar a la societat a ser prágmática amb unes institucions que no poden desaparèixer “sense una complexa reforma constitucional poc probable en aquest moment polític”, però sí convertir-se en “un eficaç instrument municipalista que s'alimenta de la visió arrelada del territori dels qui la formem, alcaldes i regidors acostumats a estar en la trinxera”.
En eixe moment del col·loqui, Bellveser tenia clar que acabar amb les diputacions és com menys “poc progressista”, i llavors va retrocedir a l'origen, al naixement d'aquests ens supramunicipals amb la ‘Pepa’ de 1812, “una mostra de modernització en l'administració pública”. La imatge actual de les diputacions, en opinió de Rodríguez, va començar a gestar-se amb la Carta Magna de 1978, amb la qual aquests ens “van quedar en terra de ningú i van assumir a poc a poc el que altres institucions no volien assumir”.
El president de la corporació valenciana considera que aquesta deriva competencial, unida al fet que “els ex presidents de les tres diputacions de la Comunitat, Carlos Fabra, José Joaquín Ripoll i Alfonso Rus, no es van caracteritzar per la seua bona gestió, i al fet que els principals clients d'aquestes corporacions són els alcaldes i alcaldesses, fa que sovint les diputacions apareguen com el gran problema que té aquest país”. “Tant de bo fóra est el problema i tancant-les s'acabara, però tornem a caure en el debat miope que no ha d'apartar-nos del nostre camí, que passa perquè les diputacions són útils mentre existisquen”.
Jorge Rodríguez admet que no va ser fàcil gestionar la hipoteca reputacional que va trobar en arribar a la Diputació. “Hi havia diversos departaments i un més que era la UCO, en un moment en el qual es necessitaven més artificiers que gestors”, recorda el president. Però “no hem de confondre el vehicle amb els seus conductors, per això vam tenir clar des del principi que aquesta institució és una eina imprescindible per a garantir els serveis bàsics als qui hem decidit no viure en grans ciutats, i que així havíem de gestionar-la reforçant l'autonomia dels municipis, mentre no hi haja un altre ens que s'encarregue de fer-ho”.
L'alcalde d'Ontinyent i responsable provincial no veu el benefici econòmic que alguns suposen amb un hipotètic tancament de les diputacions. Enfront del discurs dels quals donen per amortitzats aquests ens supramunicipals, Rodríguez dirigeix una institució bolcada amb els municipis i les comarques, col·laboradora i no frentista i implicada amb la Igualtat. “Hem duplicat les transferències directes als ajuntaments, compartint projectes amb la Generalitat quan ha sigut necessari per a arribar a més persones i reordenant progressivament les nostres competències, la qual cosa no significa desmantellar sinó fer transferències puntuals en àmbits que no estan directament vinculats al municipalismo”.
En un moment de la xarrada va irrompre el patrimoni cultural de la Diputació, que Rodríguez no ha dubtat a compartir amb les valencianes i valencians. “La primera vegada que vaig veure el Sorolla i el Miró que penjaven de les parets del despatx de Presidència vaig pensar que eren còpies. Acostumat a tenir el despatx d'Alcaldia la foto del campanar d'Ontinyent, em va impactar saber que aquestes obres eren originals, com altres 4.000 peces emmagatzemades que hem volgut anar compartint amb les veïnes i veïns dels nostres municipis amb la idea de democratitzar l'art”.
Aquesta iniciativa es coneix com ‘Memòria de la Modernitat’ i és un dels projectes més ambiciosos de la legislatura; una mostra itinerant amb obres de Sorolla, Pinazo, Carmen Calvo, Miquel Navarro i Equip Crònica, entre uns altres, que ha collit ja més de 30.000 visites a Requena, Alzira i Gandia, on pot visitar-se fins a final de l'estiu.
Aquesta democratització de l'art; la dotació econòmica per a activar el primer pla d'Igualtat en la història de la Diputació; la promoció econòmica i la generació d'ocupació, a través de plans com el IFS, que va generar solament en la seua primera edició 1.200 llocs de treball a temps complet i any; i la transparència d'una gestió eficaç dels recursos públics, que ha aconseguit incrementar les ajudes als municipis reduint el deute, són els principals assoliments de la Diputació que presideix Rodríguez.
Un Jorge Rodríguez que en bona part ha utilitzat, en aquests tres anys de govern provincial, la fórmula que li ha portat a ser alcalde d'Ontinyent en els últims 7 anys, en els quals ha rebut el recolzament d'una majoria àmplia de les seues veïnes i veïns després de promoure una diversificació industrial, avançar cap al sector serveis, impulsar la participació ciutadana, apostar per la tecnologia i la innovació i ampliar l'oferta universitària en la capital de la Vall d'Albaida.
Fins a ací el col·loqui de l'Ateneu que va servir per a conèixer una mica millor a l'alcalde d'Ontinyent i actual president de la Diputació de València, un llicenciat en Ciències Polítiques per la UMH que “picoteó en Medicina” i que abans d'acabar la carrera ja era regidor en el seu ajuntament. “El meu pare solia preguntar-me per a què servia la carrera de política quan anava a ser metge”, va confessar Jorge Rodríguez davant un aforament municipalista.
