La Diputació invertix 12 milions en la recuperació de 30 joies patrimonials - loclar

La Diputació de València ha anunciat este dimecres els 30 projectes aprovats en altres tants municipis per a la rehabilitació de joies patrimonials de 13 comarques. Amb una inversió pròxima als 12 milions d'euros, el Pla de Recuperació del Patrimoni Valencià té com a objectiu “restaurar béns immobles que aporten identitat al territori i ens acosten a la nostra història”, ha explicat la vicepresidenta Natália Enguix, qui ha considerat que el programa “mai degué abandonar-se”. Per part seua, el president, Vicent Mompó, ha avançat la intenció de la corporació d'ampliar el nombre de municipis beneficiats amb altres cinc milions d'euros: “d'esta manera podrem atendre totes les sol·licituds presentades”.

Davant mig centenar d'alcaldes i alcaldesses, la responsable de Cooperació Municipal i coordinadora del pla ha exposat una a una les actuacions que executaran els ajuntaments en els pròxims mesos en edificis catalogats com BIC o Béns de Rellevància Local. “En esta primera convocatòria, després de huit anys sense que s'haja posat en marxa el programa, hem atés totes les sol·licituds que hem pogut, però la nostra intenció és no deixar a ningú fora i continuar recuperant el ric patrimoni que forma part de la història dels nostres pobles i comarques”, ha afirmat Natàlia Enguix en referència a l'ampliació pressupostària anunciada pel president.

Totes les actuacions finançades tenen un pressupost superior a 100.000 euros i poden rebre una subvenció de fins al milió d'euros en el cas de Béns d'Interés Cultural i fins a 500.000 per als Béns de Rellevància Local. El 75% de l'ajuda concedida es pagarà en el moment de l'adjudicació de les obres i la resta després de la justificació dels treballs. “Parlem de castells, torres, palaus, ermites i altres edificis històrics en els quals la Diputació continuarà intervenint per a evitar la seua deterioració i impulsar el seu impacte en el turisme”, ha assenyalat el president Mompó.

En paraules del màxim responsable provincial, “hui estem ací per a acabar amb un silenci administratiu que ha durat huit anys, per a respondre amb fets i inversió als qui vaticinaven que anàvem a condemnar a la paràlisi als nostres pobles per no tindre pressupost”. La resposta del govern que encapçala Mompó és “el major impuls al patrimoni valencià en l'última dècada, una aposta estratègica que no és un pla de xapa i pintura, sinó un exemple de justícia territorial, d'invertir en la nostra història respectant el passat i mirant cap al futur, amb projectes que generen treball, creen turisme i donen motiu a la nostra gent perquè es quede a viure als seus pobles”.

Entre els projectes que veuen la llum en este retorn del pla provincial de Recuperació del Patrimoni Valencià, destaquen la rehabilitació del Palau dels Bellvis de Benissuera, amb una inversió de 950.000 euros; la recuperació de les muralles que unixen les torres del castell de Castielfabib (512.000 euros); la rehabilitació de la Torre del Virrei de l'Eliana (623.000 euros); la consolidació del Palau dels Comtes Orbe i Piniés de Quartell (500.000 euros); la restauració de l'Ermita de la Santa Cruz de Teresa de Cofrentes (482.000 euros); l'habilitació del Molí Fariner de Beniflà com a centre expositiu (500.000 euros); la rehabilitació de la Torre de Montroi (816.000 euros); i les intervencions en el Reial Monestir de Santa Clara de Xàtiva i el Palau de la Senyoria d'Alfara del Patriarca, les dos amb una aportació d'un milió d'euros per part de la Diputació.

En l'àmbit comarcal, comencem el recorregut per la Vall d'Albaida, amb una inversió de 2,2 milions d'euros en edificis històrics d'Aielo de Malferit, Bellús, Llutxent, la Pobla del Duc i Benissuera. Li seguixen el Camp de Túria, amb actuacions a Benissanó, Olocau, Serra i l'Eliana per import d'1,4 milions; i l'Horta, amb una assignació conjunta d'1,4 milions per a les intervencions a Vinalesa, Albalat dels Sorells i Alfara del Patriarca (l'Horta Nord) i a Beniparrell (l'Horta Sud).

També per damunt del milió d'euros en dotació patrimonial es troben la Costera, amb projectes a Moixent i Xàtiva; la Safor, amb actuacions a Potries, Ròtova, Almoines i Beniflà; i la Ribera Alta, amb treballs de restauració del patrimoni a Guadassuar i Montroi. El llistat el completen el Valle de Ayora, amb 822.000 euros per a Cortes de Pallás i Teresa de Cofrentes; el Camp de Morvedre, amb 757.000 euros per a Canet d'en Berenguer i Quartell; el Rincón de Ademuz, amb 662.000 euros per a Torrebaja i Castielfabib; la Serranía, amb una única actuació en Alpuente (333.000 euros); la Canal de Navarrés, amb 268.000 euros per a Bolbaite; i la plana Utiel-Requena, que té aprovada la sol·licitud de Chera per valor de 243.000 euros.

La vicepresidenta Enguix ha explicat que “algunes de les actuacions donen resposta a edificis afectats per la dana, i altres simplement serviran per a millorar les condicions d'immobles amb un important valor patrimonial que han patit una greu deterioració al no actuar en la seua conservació”. El president Mompó, per part seua, ha insistit que “no hem vingut a administrar la nostàlgia del que vam ser, sinó a construir l'orgull del que som, rescatant de l'oblit els nostres palaus, castells i ermites i fent l'esforç que mereix la nostra història”.

En la mateixa línia s'ha expressat l'arquitecte Tirso Ávila, tècnic especialista en intervenció en Patrimoni, en assegurar que el pla de subvencions impulsat per la Diputació “suposa la recuperació d'una tradició important de suport al patrimoni immoble de la província”. Una de les grans virtuts del programa, en opinió de l'expert, “és que el promou una administració que coneix de primera mà el territori, amb una visió directa dels municipis, de les seues necessitats i de les dificultats que afronten”.

El mateix Tirso Ávila ha recordat que existixen “altres línies d'ajudes des de diferents administracions, però moltes vegades responen a criteris estrictament tècnics que deixen fora a xicotets municipis, que no sempre tenen la capacitat per a desenvolupar projectes complexos”. En este sentit, “la Diputació exercix un paper clau, no sols aportant finançament, sinó també facilitant la gestió i fent viables les actuacions”, ha apuntat el tècnic.

Àvila és a més responsable d'alguns dels projectes que han sigut aprovats pels tècnics de l'àrea provincial de Cooperació. En referència al que suposaran estes actuacions en els municipis, ha destacat que els treballs “generen una primera activitat econòmica directa, que és la pròpia obra, però a més deixen una empremta permanent en el territori, en tractar-se d'una inversió sostenible que enriquix el patrimoni, dinamitza l'economia local i obri la porta a noves activitats culturals i turístiques”, ha conclòs.