Al juliol de l'any 2021 els treballs d'excavació arqueològica realitzats en la cova i l'Abric de l'Hedra, (en la serra de la Solana d'Ontinyent) van trobar restes lítiques que en aquell moment s'entenia que podrien tindre una antiguitat major de la de les restes descobertes inicialment. Es parlava de restes lítiques que podrien tindre uns 40.000 anys d'antiguitat. En aquell moment, els directors de l'equip investigador, l'arqueòleg municipal, Agustí Ribera, i les doctores del departament de Prehistòria, Arqueologia e Hª Antiga de la UV, Margarita Vadillo i Cristina Real, explicaven que el sondeig inicial apuntava al Paleolític Superior, però també parlaven d'una troballa de restes que apuntaven al Paleolític Mitjà, encara que remetien a anàlisi i a un treball exhaustiu de datació.
Tal com explica la professora Margarita Vadillo, el total de restes lítiques recuperades s'eleva a 1.045 peces, mentre que el conjunt de fauna es compon d'un total de 3.456 restes, 167 dels nivells superficials, 3.167 dels nivells superiors i 122 dels nivells inferiors. S'ha pogut identificar taxonòmica i anatòmicament quasi el 8% dels ossos. A més, l'estudi ha permés identificar set famílies: Equidae (equí), Bovidae (boví), Cervidae (cèrvols), Suidae (família de mamífers artiodàctils en la qual s'inclouen els porcs domèstics, els senglars i els seus parents més pròxims), Felidae (felins), Canidae (cànids) i Leporidae (família dels conills i llebres)
Han passat més de dos anys i, segons les anàlisis realitzades en un laboratori de la Universitat de Lisboa, que compta amb una datació per luminescència, les restes tindrien una antiguitat de 64.000 anys, la qual cosa confirma que en la zona va haver-hi un assentament Neandertal.
El treball d'excavació realitzat per les doctores de la Universitat de València, integrants del departament de Prehistòria Arqueologia i Història Antiga, Margarita Vadillo i Cristina Real, juntament amb Agustín Ribera, arqueòleg municipal d'Ontinyent ha tingut continuïtat amb prop de dos anys de treball en l'anàlisi de les restes, que ha permés afirmar que es tracta d'una de les ocupacions més antigues de la Vall d'Albaida, del Paleolític Mitjà, per la qual cosa aquesta troballa és de la mateixa època que la Cova Negra de Xàtiva.
