En una Sala Gomis (Multiusos) plena fins els topes, el premi Planeta Javier Sierra va impartir dimarts la conferència ‘La novel·la històrica com a ferramenta per a resoldre els enigmes del passat’. 
L’escriptor i periodista, natural de Teruel, va destacar la importància d’este gènere literari per a comprendre emocions i situacions del passat i apropar-les al lector. L’autor va explicar davant un nodrit públic com construix les seues novel·les a partir d’un misteri històric real. “Utilitze la ficció per a resoldre, encara que siga en la imaginació, eixos enigmes històrics per als quals la ciència, la història o els savis no tenen encara resposta”, explicava Sierra. 
Es va iniciar en el món literari amb La Dama Azul, una novel·la que comença amb una enigmàtica dedicatòria i que s’endinsa en l’època dels primers missioners espanyols en Amèrica; i en l’actualitat completen la seua bibliografia El Ángel Perdido, El Maestro del Prado, La Pirámide Inmortal o El Fuego Invisible, premi Planeta en 2017, entre altres obres. 
La seua passió pels misteris el va portar a ser cofundador de la revista Año Cero en 1990 i director de la revista Más allá de la Ciencia durant set anys. Per a l’autor, una de les coses més satisfactòries dels seus anys de carrera ha sigut “donar-li cert sentit a alguns dels enigmes als quals he fet front”, destacava, i ficava com a exemple el seu llibre La Cena Secreta, inspirat en el quadre de Leonardo Da Vinci, que va definir com “un dels jocs més misteriosos de la història de l’art que jo vaig tractar de resoldre en clau literària”. I afegia que “la part més bonica del treball d’escriptor de novel·les d’intriga històrica és la part de la documentació, ja que és quan l’autor s’enriquix personalment”. 
Les seues obres han traspassat fronteres i és l’únic autor espanyol contemporani que ha aconseguit estar en el ‘top ten’ dels llibres més venuts en EEUU, un fet que altres autors nacionals van aconseguir com Vicente Blasco Ibáñez, remarcava l’autor. “Crec que la clau està en contar històries més grans que la vida”, assegurava. “Si eres capaç de transmetre una història amb passió, dóna igual si està ambientada en Ontinyent o en Bocairent, on en qualsevol altre lloc, el més important és que siga una història gran, i és a eixe objectiu al que ens tenim que entregar els escriptors”, concloïa.  

Amb la col·laboració de: