Víctor Sanchis Gandia està cursant Administració i Direcció d’Empreses (ADE) al Campus d’Ontinyent. De fet, és el delegat del primer curs. L’ontinyentí explica com està vivint esta nova etapa a la seua pròpia ciutat

- Per què es va decantar per estudiar a Ontinyent?
- L’any passat vaig començar altra carrera València, però vaig decidir deixar-ho perquè no m’agradava i el que realment volia era estudiar ADE. Va vindre la pandèmia i finalment vaig decidir aprofitar l’oportunitat que tenia d’estudiar la carrera que volia i estar en casa al mateix temps. 
- Per tant, té les dos visions, la d’estudiar a València i a Ontinyent. Quines diferències troba?
- És molt diferent, no sols pel campus, sinó perquè tots sabem el que suposa viure a València en un pis d’estudiants, amb molt d’oci i molta diversió, però amb una universitat més gelada, els professors no et coneixen, l’alumnat no es coneix entre sí... Ací a Ontinyent és completament diferent, amb grups molt més reduïts. I a més, enguany, pel covid, som grups encara més menuts, de 12... És quasi com una universitat privada. El feeling entre professorat i alumnes és molt bo. Ho passem tots molt bé. A més, hi ha molta confiança i entre els propis alumnes ens ajudem.
- Al seu cas, és ontinyentí, li permet estudiar i estar a casa. És diferent la sensació?
- Sí, és diferent. Al final, estàs en casa i això és diferent quant a la llibertat que tens quan estàs fora de casa. Ara bé, també és cert que en un any com enguany, entre estar a València i estar a Ontinyent, tampoc hi hauria molta diferència, perquè a Valéncia estaria tot molt limitat per la pandèmia. En canvi, ací estic més prop de la família en cas que sorgira qualsevol inconvenient pel tema de la pandèmia. 
També pense que és una bona manera de poder ajudar a la família en els negocis que puguen tindre i també als comerços locals. 
- Al seu cas, què li va fer triar ADE?
- A casa sempre he escoltat des de menut parlar de negocis, d’empresa... sempre era algo que em cridava l’atenció. De xicotet, quan tenia temps lliure, em posava vídeos d’empreses, llegia llibres sobre empreses... però finalment, en acabar Batxillerat vaig triar una carrera que vaig començar però que prompte vaig vore que no m’agradava. Vaig reflexionar i vaig decidir que volia estudiar ADE. Tenint l’opció d’estudiar-la al poble, em vaig fer avant. 
Ha sigut, per tant, no sols tornar a Ontinyent, sinó també tornar al que des de menut a mi m’agradava. 
- És delegat de primer curs. Quina funció tenen i més enguany amb unes circumstàncies tan especials per la pandèmia?
- La majoria d’estudiants no són del poble i això fa que davant reunions o altres compromisos que comporta ser delegat els resulte un poc més complicat vindre a Ontinyent sols per eixes reunions. A mi sempre m’ha agradat conéixer gent i involucrar-me en distintes organitzacions... així que em vaig presentar i a tots els va parèixer bé.
Ha sigut un any complicat per tot el tema covid, amb els aforaments, el debat sobre exàmens presencials o no... Als delegats ens ha tocat fer un poc d’intermediaris entre els estudiants i la Universitat de València, al meu cas, entre la Facultat d’Economia i el òrgan regulador dels estudiants de la Facultat d’Economia, del grau ADE a Ontinyent. Nosaltres, al ser grups menuts i amb la docència híbrida (uns estem en casa i altres a classe), coneixem a tots els alumnes... Hi ha bona relació entre tots i si algú necessita ajuda, s’ajudem.
- Ontinyent i la Vall d’Albaida és una comarca molt industrial. Nota que els estudiants que venen d’altres comarques són conscients que estar a prop de les empreses pot ser un punt a favor per al seu futur professional?
- Sí, tot influix. Els que venen de ciutats més properes coneixen algunes de les empreses i saben que el sector empresarial ací és prou fort. A la gent que ve de més lluny també els crida l’atenció. Tindre una bona oferta d’empreses et pot facilitar molt a l’hora de fer pràctiques.
- En quin aspecte podrien pegar altre pas endavant els estudis universitaris a Ontinyent?
- Poc a poc s’han anat fent millores. Jo soc del poble i he seguit als últims anys la informació sobre el Campus Ontinyent i he vist com s’han anat aplicant certes coses que animen als estudiants a vindre. Tal volta es queda curt d’oci, més activitats lúdiques, encara que jo estic parlant segons el que he viscut este curs, que ha estat marcat per la pandèmia.
Altre tema pendent és el transport públic. Hi ha estudiants que intenten vindre amb tren i ho tenen molt complicat. Els que som del poble igual no ho notem tant, però els estudiants que han de vindre sí que noten molt la falta d’una bona comunicació. 
- A quina especialitat li agradaria enfocar els seus estudis?
- A mi sempre m’ha agradat el tracte amb la gent, és a dir, la direcció d’empresa i la direcció de personal, com fer que les persones siguen eficients i estiguen còmodes al seu lloc de treball i així crear un bon ambient... Tota eixa part m’agrada molt, a part dels números, que també m’agraden molt.