Una de les veus més indicades per a parlar de la gran temporada de l'Eset Ontinet és un dels jugadors locals i que més temporades ha jugat al club, Gonzalo Amador. Format a la pedrera del Martínez Valls, l'aler ontinyentí va anar escalant categories en una de les millors fornades que ha tret el bàsquet local. Porta unes 7 o 8 temporades jugant en categoria Nacional i, a pesar que la darrera temporada no va poder formar part de l'equip, és un dels jugadors més volguts per l'afició. Hem parlat sobre temporades passades i les seues diferències, així com del somni que estan vivint, de la lesió que va patir i del seu actual entrenador.
- Jugador d'Ontinyent, tota la vida en el Martínez Valls, havies jugat en un equip com aquest?
- Jo no recorde un començament així de fort en aquesta categoria, pel que podríem dir que sí que es un dels equips més complets que hem tingut, y això es confirma amb la dinàmica que portem.
- Doble satisfacció; resultats i ser de la pedrera del club...
- Si, la veritat es que tant jo com altres com Jorge Soler o Nacho que porta molts anys ací hem tingut la sort d'estar gaduint ara d'aquest moment.  És una gran satisfacció, a pesar d'haver tingut altres temporades bones, este inici ha sigut extraordinari. Es podrà jugar millor o pitjor, però la dinàmica i els resultats fan que estiguem més contents del normal.
- Què ha canviat per a passar d'estar a un partit de baixar a anar líders?
- Els jugadors bàsicament som els mateixos, et reforces d'un lloc o altre, però el nucli no ha variat. Porte des dels 19 o 20 anys jugant en Nacional, ara tinc 27, pel que l'experiència no és la mateixa. Hem anat fent-nos a la categoria, reforçant el planter de millor o pitjor forma, l'entrenador també pot canviar, ara tenim més disponibilitat per als entrenaments al no estar en València. No podria dir ningún punt en concret, pense que és el cúmul de situacions; fitxatges, entrenador, experiència i disponibilitat.
- Importants els fitxatges?
- Jo sóc un d'ells, que l'any passat no vaig poder jugar.
- Igual és cosa teua...
- No crec, que jo ja he estat molts anys abans (rises). Els fitxajes de la gent que ve de fora, ja no sols els americans, han sigut importants. Tant els americans com Pablo Matarredona, que ve de Cocentaina, han vingut a fer pinya, a treballar el que ha fet que hi haja un gran ambient al vestidor i no hi ha lluita d''egos'. Està clar que els resultats han acompanyat ahí.
- És el millor moment dels que més anys porteu a l'equip?
- Jo crec que sí. A pesar de vindre de la lesió, sí. A aquestes edats combines la maduresa mental, jugues més intel·ligent que quan eres més jove i tens més facilitat per a llegir els partits i saber en cada moment que hem de fer. A aquesta edat se'ns ha juntat el seguir bé físicament amb la maduresa que l'experiència et dóna. 
- És l'any per a fer alguna cosa gran?
- Hem de tindre els peus en terra. L'inici ha sigut molt bo, però no som un equip que tots els anys estiga dalt i puguem pensar que ja està fet. Nosaltres hem estat rosant el descens, depenent inclús d'altres equips per a salvar-se. Com diu el míster, anem a poc a poc, ficant-se objectius a curt plaç i no mirar més enllà. A pesar d'açò inevitablement ho fas, i crec que ho has de fer perquè t'anima a voler seguir guanyant. Mirar al futur potser una cosa bona sempre que vaiges amb peus de plom.

- T'ha tocat viure les dues cares de l'esport. La felicitat pels resultats, però la lesió t'ha deixat molt de temps sense poder ajudar...
- Ho he comentat moltes vegades amb l'entrenador Nico, he estat molt content pels resultats que s'estaven aconseguint, però molt frustrat perquè el que volia era jugar. L'equip està a un nivell tant tècnic com físic molt alt que jo a l'haver-me lesionat en pretemporada no tinc. Tenia por de tornar i no poder estar al nivell de la resta. Per sort vaig parlar amb el preparador físic i vaig anar al gimnàs per a tindre una xicoteta dinàmica i no parar del tot, i la clau va ser intentar estar sempre amb els companys en l'entrenament per a adquirir conceptes teòrics i les jugades. A pesar de tot tornes per baix del nivell, però tens una idea i no és tan dura la reincorporació
- Com va ser eixa reincorporació per a acabar fent un gran partit davant el segon classificat?
- Vaig tornar prou bé. Al final hi ha partits que t'ixen millor i altres que t'ixen pitjor, i el partit primer contra segon ja de per si donava per a motivar-se i donar-ho tot. Anar introduint-me a poc a poc en la dinàmica fins a acabar en eixe tipus de partits va ser una bona gestió de Nico que em va fer jugar un poc en Sueca, altres vaig estar calfant a pesar de no poder jugar. No ha sigut de repent, he anat tenint una progressió i l'entrenador em frenava a pesar que em sentira bé per a no sobrecarregar-me.
- Ha sigut bo que l'entrenador et frenara ixe impuls, no?
- Sí. Estic segur que he arribat a un punt òptim per haver entrat a poc a poc. Ni me n'he passat ni m'he quedat curt.
- Consideres que estàs al 100%?
- Pense que encara em queda per arribar a eixe punt. La forma que tenia de jugar abans de la lesió no l'he aconseguit, probablement perquè per tema físic encara no puc jugar amb la mateixa velocitat que m'agrada. A poc a poc he anat modificant ixe estil, però encara tinc marge de millora per tractar de tornar a ser el d'abans.
- Comentava Nico que a l'equip el paró podria vindre-li mal. Com t'ha vingut a tu? T'ha ajudat a recuperar-te del tot o ha frenat la recuperació?
- No ho havia pensat, la veritat, però ho he vist com un paró d'entrenament de bàsquet, però no d'entrenament físic. He seguit fent els exercicis del fisio i millorant al gimnàs per acurtar la recuperació. Ho he vist com un bon moment per a acabar d'entrar en dinàmica i tractar d'estar el més prop del 100% possible per al que ve.
- Molta gent ho comenta. És Nico el millor entrenador de la categoria?
- No és una cosa nova que es comente. Jo a Nico el conec de fa molts anys i sempre l'he vist com un dels millors entrenadors que he tingut. Quan vaig sentir que ell anava a ser l'entrenador vaig pensar que es podria fer algo gran en ell. Una vegada ja has entrenat i ho has vist et queda clar. No puc dir que és el millor entrenador perquè no els conec a tots, però sí que és dels millors.
- Per tema tàctic, de vestidor, motivacionals... Per què és el millor?
- Jo pense que gestiona molt bé el grup i els 'egos'. Està clar que cadascú té un rol en l'equip, però ningú se sent mal. La forma de treballar també és molt clara i molt directa. Ell té un objectiu al qual vol arribar, però s'adapta molt bé a l'equip i tracta de modificar per a acabar arribant a eixe objectiu a poc a poc. Encara ens queda molt per a fer la forma de joc que ell vol, però hem millorat.
- Pregunta final obligatòria. Fins on penseu que podeu arribar?
- Ens hem marcat tractar de fer una segona volta en la qual ens quedem en la sensació bona. Volem continuar guanyant i que no se'ns escapen partits i volem quedar en la part alta i fer la fase. Pensar a fer una segona volta com la primera és molt complicat.