Molt s’havia especulat de la situació d’Orlando Ortega amb la seua inoportuna lesió poc abans de l’inici del somni olímpic de Tokyo. Des de l’alçament del confinament i l’inici de les competicions, l’atleta hispà-cubà, molt arrelat a Ontinyent, s’havia mostrat com el més fort de tots els tanquistes i clar candidat a medalla olímpica, i per què no pensar en la més codiciada de totes, la d’or.
Quan millor estava Ortega, una inoportuna i molesta lesió el va apartar el passat 7 de març de les pistes. Quedaven encara molts mesos per davant per als jocs olímpics, però una i altra carrera Orlando Ortega era baixa per la lesió, un neuroma de morton, un enquistament d’un nervi al dit que penalitza la biomecànica de l’atleta en una prova tan explosiva i tècnica, segons expliquen experts en la matèria. Tokyo s’acostava i el somni olímpic s’esfumava per a l’actual subcampió olímpic i tercer classificat del Mundial. Les proves anaven exhaurint-se, i l’atleta, ontinyentí d’adopció i de devoció no tenia la mínima per a uns Jocs Olímpics que anaven a arribar en la seua plenitud de la carrera, 30 anys, i que semblaven cada vegada més lluny.
Aquest cap de setmana se celebrava el campionat d’Espanya de Getafe, i ahí sí tenia lloc la tornada a les pistes d’un Orlando Ortega que portava més de 3 mesos d’absència i que durant el seu ‘KO’ havia vist com eixien nous rivals a superar, sobretot un Asier Martínez que havia estat guanyant totes les proves d’àmbit nacional. Així doncs, un campionat d’Espanya molt més interessant que de costum, on Orlando Ortega deuria donar-ho tot per al doble objectiu; ser campió d’Espanya i sobretot, aconseguir mínima olímpica.
Una carrera molt més interessant i igualada que altres anys, un Asier Martínez que no donava treva a l’hispà-cubà durant els 110 metres i 10 salts de tanques de la prova. Finalment Orlando Ortega va fer valer la seua condició de millor saltador de tanques nacional de la història per proclamar-se campió amb una marca de 13.30, 1 centèsima per davant del seu rival, un Asier Martínez subcampió. A pesar de la victòria, la marca de 13.30 està molt lluny dels 13.11 que va marcar el passat 2020 després del confinament, millor marca mundial de l’any, i sobretot molt lluny del 12.94 que va aconseguir en 2015, encara baix la nacionalitat cubana o del 13.04, el rècord d’Espanya, en propietat seua des de 2016.
El més important d’aquest 13.30 i d’aquest campionat nacional és que s’ha convertit en mínima olímpica. Amb aquesta prova Orlando Ortega, sempre i quant (i esperem que així siga) la lesió el deixe participar. Per davant dos importants proves per recuperar el to físic i les sensacions, una d’elles es disputarà aquest dimecres a Polonia, i la pròxima a Hongria dimarts que ve 6 de juliol.
La gran esperança de l’atletisme espanyol, el gran ídol dels atletes i no atletes ontinyentins, està de tornada, una tornada això sí, amb el contrarellotge activat per buscar arribar a Tokyo a finals del recent inaugurat mes de juliol. Qui segur que no estarà a Tokyo després d’acabar últim en les proves de Jamaica és l’únic que va poder superar a Ortega a Rio 2016 Omar McLeod. En aquest cas el polèmic vallista jamaicà no serà rival d’Orlando Ortega després de les últimes polèmiques pels mals gestos del caribeny, tant amb Ortega com amb la resta de vallistes.